MOTIUS INCONFESSABLES (O NO)
- No me’n fio gaire de la constitució que tenim. Trobo que no és gaire robusta perquè et garanteix “només” alguns drets.
- Ah, si?
- Fixa't com, amb una impunitat sorprenent, la constitució et limita alguna de les llibertats més elementals.
- Però, què vols dir?
- Vull dir que la nostra constitució t'impedeix ser federalista, per exemple.
- Doncs la paraula "federal" és ben innocent. Ve del llatí foedus foederis, que significa pacte.
- Un sistema federal s'adapta a les necessitats de tothom i consisteix a unir els interessos de les nacions federades, en una mateixa constitució política.
- Per aconseguir-ho, es fan pactes respectuosos amb l'interès de cada autonomia en els afers interns.
- També s'estableix un poder superior, l'estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots els estats federats.
- I l'estat federal es reserva el govern de totes aquelles matèries que afecten a l'ordre general.
- El sistema federal és un model respectuós, eficient i transparent, ja ben experimentat, sense segones lectures ni racons amagats.
- Perquè aquest sistema sigui més eficient i més transparent encara, els estats federats no es poden separar de la federació, i la seva participació en el poder federal es determina precisament a la constitució.
- Es tracta del sistema més convincent i econòmic que conec, per administrar les autonomies.
- Puc entendre que a algú no li agradi, però trobo estranyíssim que a la nostra constitució s'hagin imposat alguns paràgrafs ben concrets que literalment ens impedeixen optar per un sistema de govern federal...
- Aquesta prohibició no té cap sentit democràtic ni funcional, i només s'explica si hi ha motius inconfessables.
- Si noi! És absurd que per la mateixa regla de tres, s'ha de ser monàrquic per força.
- I ningú no gosa discutir-ho.
- Ni els republicans.
20080102
L'ATUR NO ÉS EL PROBLEMA, ÉS LA SOLUCIÓ
L'ATUR NO ÉS EL PROBLEMA,
ÉS LA SOLUCIÓ
La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent. Tendim a treballar menys per produir més i, per tant, la desocupació no és un problema, és la solució.
Fa cinquanta anys, tots treballàvem més i érem molt més pobres.
Com que ningú no vol el treball pel treball, s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
S'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar i reduir les hores de feina, doncs la política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne.
- Em preocupa veure que cada any, l'atur puja quan la temporada baixa.
- Però l'atur, què és?
- L'atur és la falta de treball.
- Doncs així tranquils. L'atur no existeix, perquè de treball sempre n'hi ha.
- Vull dir que quan hi ha desocupació, d'això se'n diu atur.
- Tant me fa la paraula. Igualment és absurd que la desocupació sigui un problema. Si et mires la feina que encara hi ha per fer, no ens l'acabarem pas...
- El que passa és que no hi ha feina per tots.
- Això ho dius de debò i t'ho creus?
- Escolta noia, tothom sap que ara s'està reduint una mica l'atur, però poca broma.
- El que no és lògic és aquesta dèria de tots plegats per tenir feina.
- Quan no tens feina, tens problemes. Perds la seguretat, falten els diners i com a persona et sents inútil.
- Ho veus com no té cap solta això que dius?. És completament a l’inrevés.
- I ara!, què t'empatolles?
- Doncs mira, la feina consisteix a resoldre problemes. Si no tens feina, no has de resoldre problemes.
- Deixa't estar. El que preocupa és la falta de seguretat.
- Si la seguretat s'ha de tenir a partir de la feina, ja podem plegar.
- No ho entens.
- Potser no, perquè no entenc quina relació hi pot haver entre la feina i la seguretat.
- Si tens feina assegurada, tens un sou assegurat i pots fer plans...
- De fet el que necessites és el sou i no la feina, oi?
- Si no treballes no tens un sou.
- Perquè?
- Ningú no pagarà un sou a qui no treballi.
- Perquè?
- Els diners s'aconsegueixen treballant.
- Perquè?
- Així està establert.
- No sé perquè.
- El treball és necessari.
- Però perquè?
- Quan hi ha treball, la gent és feliç.
- N'estàs ben segur?
- Tothom té dret a treballar.
- No entenc perquè aquest dret comporta un problema que preocupa més que d'altres.
- Quan siguis gran ja ho entendràs.
- Em sembla que si no fossis gran ho entendries tu... De fet, he vist les fotos de quan l'avi segava i anaven a batre el blat tota una colla d'homes, i ara un sol home fa més feina en un sol dia.
- Precisament les màquines i els nous materials i els ordinadors, han tret la feina de les persones.
- I això és dolent?
- És clar que no, però s'han de crear nous llocs de treball.
- Perquè? Ja saps que això és impossible, però també és inhumà.
- Inhumà precisament?
- Fer veure que el treball és sempre bo, ho trobo francament absurd perquè tothom calcula quan li toca fer festa, i tots contem els dies que ens falten per fer vacances.
- Les vacances són un dret irrenunciable de tot treballador per compte d'altri a un quant temps de descans anual retribuït. Així està establert a la llei.
- Ho dius com si les vacances fossin una solució per poder treballar i la gent ho veu completament a l'inrevés. Em sembla que en realitat, es treballa per tenir la possibilitat de fer vacances i la gent sempre les troba curtes.
- És una frase feta.
- Però la majoria prefereix les vacances que no pas el treball, i sempre he sentit a dir que alguns tenen la sort de poder viure sense treballar.
- És una frase feta també.
- Ho veus com ens enganyem?. Hi ha massa dites i frases fetes que posen en evidència el valor del treball.
- Això no ho pensa tothom.
- No em negaràs que hi ha un sentiment general de no voler dependre del treball.
- Tens raó, però a mi m'agrada el treball que tinc.
- Ja ho sé i tens molta sort, però el que jo trobo inhumà i sobretot trobo anti-ecològic és que ens vulguin convèncer de la necessitat de treballar fins i tot per produir més del que es necessita, perquè tot plegat va contra els interessos de la gent. Ens suggestionem nosaltres mateixos per creure'ns coses que no ens interessen. Em penso que és necessari treballar, però no necessitem pas tot el que es produeix amb el treball.
- D'on has tret aquestes idees?
- És molt senzill, tu mateix reconeixes de vegades, que canviar de cotxe cada quatre anys o de nevera cada vuit anys, o d'ordinador cada dos anys, és una bestiesa...
- I això, què té a veure?
- La tècnica dels cotxes i de les neveres, no ha canviat tant en vint anys perquè no puguem conservar-los en bones condicions de servei. Les coses de la informàtica i de les comunicacions canvien d'una manera programada en petites dosis de novetat, que ens fan sentir antiquats cada sis mesos.
- Em sembla que ja sé què vols dir...
- Podríem tenir aparells que passessin de pares a fills.
- Però passarien de moda.
- Precisament, això és un avantatge!. T'he vist comprar a preu d'antiquari, les eines i els objectes que feies servir a casa teva quan eres petit...
- On vas a parar?
- Sembla que la solució de tots els mals de l'economia és produir més, per crear nous llocs de treball.
- Efectivament.
- Doncs he llegit que després de la guerra, un teixidor feia anar un sol teler, per fer roba no gaire bona, que necessitava molta mà d'obra afegida per repassar i preparar-la abans de fer vestits...
- Si, i què?
- Calia molta gent treballant per produir poca cosa.
- És que hi havia els prestatges de les botigues ben buits...
- Doncs ara, amb les noves fibres i les noves màquines, un sol teixidor pot fer anar una nau de cent telers, i cada un produeix deu vegades més que els telers d'abans.
- És cert.
- Ja ho pots veure. Tot plegat representa exactament una productivitat cent per deu igual a mil vegades superior, sense comptar que la manipulació posterior també es redueix molt. El mateix passa en la construcció, els transports, les comunicacions, la fabricació de cotxes o la producció de primeres matèries.
- Tens raó. Fa trenta-cinc o quaranta anys, la fabricació industrial de cada automòbil necessitava unes seixanta hores de feina i ara es pot fer només en dotze...
- Doncs, ho veus?, els automòbils d'ara necessiten cinc vegades menys de feina de la gent que es dedica a fabricar-los. I son millors!
- És clar. Això no té solució.
- Al contrari: està solucionant!
- Ah, si?
- La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent.
- Però si no hi ha treball per tothom, es genera pobresa...
- Explica'm una cosa.
- Digues.
- Si hi ha més producció de la que som capaços de consumir i es produeix més i molt millor, amb una necessitat de treballar mil vegades inferior al que calia treballar fa cinquanta anys, on veus la pobresa?
- El que no té la sort de poder treballar, s'ho passa malament.
- Serà perquè volem mantenir aquest model, però no és pas per culpa de la feina...
- Si no es crea treball, no es crea riquesa.
- Em sap greu que tu també diguis això i no t'adonis que fa cinquanta anys, tothom treballava molt, i francament, tots éreu molt més pobres.
- D'acord, però per culpa de l'atur, ara s'ha trencat l'equilibri social.
- S'ha trencat què?
- Si no hi ha treballadors, no hi ha recaptació dels impostos generats pel treball i no hi ha garantia de poder mantenir la societat del benestar. Saps què vol dir societat del benestar?
- És clar. Es tracta de les prestacions de sanitat, educació i assistència a la gent gran, però no entenc perquè l'han de pagar els treballadors la societat del benestar.
- Com ho faries, doncs?
- Trobo que mesurar dels resultats de benestar social segons la quantitat de treball, és absolutament ridícul, perquè el treball tendeix a disminuir a mida que augmenta l'aplicació de les ciències a la vida quotidiana. Tendim a treballar menys per produir més.
- Les empreses van millor si es treballa més.
- Els que han d'anar millor son els ciutadans, i els ciutadans volem que el resultat del treball sigui útil. Ningú no vol el treball pel treball. Per això s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
- Tampoc no n'hi ha per tant...
- Doncs també penso que s'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar.
- Apa, apa!...
- La política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne. Per exemple, jo tancaria els llocs de treball que s'aguanten de forma artificial gràcies als canvis de model de cotxes i d'aparells de consum que no es justifiquen per canvis tecnològics prou importants.
- No sé pas...
- En el mateix moment històric de la primera crisi energètica quan es va detectar que les energies no renovables s'acabarien, precisament aleshores, l'estupidesa humana va imposar a tot el món l'ús d'envasos que es llencen. Penso que fem una despesa innecessària de recursos naturals i d'energia, només per mantenir un model de treball que ja no serveix.
- No t'embalis.
- Com veig que som capaços de fer servir les càmeres fotogràfiques d'un sol ús i admetem la promoció de productes amb papers impresos a tot color, i suportem la imposició dels envasos no recuperables, em sembla que cada cop es llencen més productes cars a les escombraries.
- I què?
- Trobo insultant parlar del problema de l'atur i ocultar que cada cop produïm més i d'una manera més eficient i per tant, augmenta el benefici i la riquesa.
- Però les empreses lluiten contra una competència ferotge.
- I absurda...
- Què vols dir?
- He llegit que fa cinquanta anys, la gran dificultat de les empreses era poder comprar materials, màquines, eines, productes..., ningú no es preocupava de promoure la venda, perquè hi havia llistes d'espera per poder comprar.
- No fa tant temps, quan jo era jove, et "concedien" el cotxe al cap de vuit o deu mesos d'haver-lo demanat.
- I ara és a l'invers exactament, perquè ningú té problemes per comprar, però si per vendre.
- Això no es pot canviar.
- I tant que si! Si no donem l'abast per convèncer la gent per comprar, és que no es necessita comprar...
- Doncs, no sé què dir-te.
- Per exemple, et suggereixo que pensis perquè hi ha deu fàbriques de cotxes a Europa que es fan la competència amb models similars, i resulta que no els poden vendre. Els cotxes necessaris es podrien fabricar amb la meitat de treballadors.
- Suposant que tinguis raó, pensa que el treball és necessari per mantenir l'equilibri personal i l'autoestima. Cada fàbrica de cotxes que es tanqui, representaria milers d'aturats, i per tant, milers de frustracions personals...
- Per això mateix, hem dit fa estona que el treball és necessari i no ens l'acabarem pas, perquè hi ha moltes coses per fer encara.
- Però estàs a favor o en contra del treball? No t'entenc.
- Els que treballen tenen massa feina i no donen l'abast, mentre que hi ha una part de la població que no té cap treball, no és cert?
- Si, és clar.
- Doncs tots haurien de tenir la feina que poden fer bé. Em penso que el treball és boníssim i cal treballar perquè és un dret fonamental de les persones i mai no es pot renunciar al treball.
- Així doncs?...
- Jo no parlo de treball remunerat. No hi veig el motiu de mantenir aquesta regla de joc: tant treballes, tant guanyes.
- Ara si que m'has fumut!
- Pensa en el treball de les dones. Tots sabem que l'àvia ha treballat a casa tota la vida, i la mare també hi ha treballat alguna temporada sense rebre un sou, de manera que no invento res al separar els diners del treball.
- No ho havia pensat mai d'aquesta manera.
- Per altra banda, quan era molt petita em va preocupar el problema dels taxistes...
- El problema dels taxistes?
- Per mi era un problema que no entenia: Qui paga la benzina, quan el taxi circula sense passatgers?
- Es compensa naturalment, amb el que el taxista cobra quan porta clients.
- Veus com has dit "naturalment"?. Doncs no deu ser gaire difícil que les despeses del temps que no es treballa, es compensin amb el benefici del treball. Sobretot quan la productivitat ha crescut tantíssim, en cinquanta anys.
- Però el taxista, quan no duu passatgers, també treballa encara que no produeixi.
- I vols dir que és un exemple de treball gaire gratificant, el del taxista conduint sense passatgers?
- És clar que no. Ara m'has fet dubtar i potser tens raó.
- Doncs moltes gràcies, de debò.
- Ah, si?. Gràcies de què?
- Gràcies d'haver dubtat.
- Potser s'hi hauria de pensar més en aquestes coses...
- Només fa una estona, em pensava que ningú no s'avindria mai a parlar del model de treball que tenim, amb ganes d’escoltar i disposat a reconèixer que hi pot haver alguna solució diferent de mantenir-nos ocupats en la feina, per resoldre les necessitats de la població.
- Si, és clar. Hi ha moltes coses per fer encara.
- Em preocupo quan sento les campanyes electorals, siguin del color que sigui, que s'escarrassen a prometre la creació de llocs de treball i no dediquen ni una paraula a plantejar-se la revisió del sistema per fer feliç a la gent. La gent no vol treballar, la gent vol ser feliç, treballant o sense treballar.
- En la meva feina de professor ja m’havia adonat que l’ensenyament no es justificaria tant sols pel que ensenyes a fer i prou, sinó per l’oportunitat del professor de ser feliç ensenyant, i de fer feliç a l'alumne amb l’aprenentatge.
- És que tant en el treball com en els estudis, ens neguen l'evidència i ens proposen objectius funcionals per buscar la màxima rendibilitat, com si això fos més important que la felicitat de les persones. Les màquines i els ordenadors han de rendir, i les persones han de ser felices.
- Però tothom es conforma amb la idea de fer rendir també a les persones.
- Més aviat penso que tothom fa veure que s'ho creu!
- M'agrada molt parlar amb tu, i coincideixo absolutament amb la idea d’estudiar o de treballar no tant sols per obtenir bons resultats, sinó per ser feliç sobretot.
- Doncs és el primer cop que sento algú que se’n adona.
- ... Però ara t'he de deixar, perquè és hora d’anar a la tertúlia.
- Hem de deixar aquesta conversa perquè tens una tertúlia?
- Si, és clar.
- Em fas pensar en els metges de l'hospital quan em van operar.
- Feien tertúlia?
- No. La primera nit em van despertar per posar-me una injecció per dormir...
La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent. Tendim a treballar menys per produir més i, per tant, la desocupació no és un problema, és la solució.
Fa cinquanta anys, tots treballàvem més i érem molt més pobres.
Com que ningú no vol el treball pel treball, s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
S'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar i reduir les hores de feina, doncs la política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne.
- Em preocupa veure que cada any, l'atur puja quan la temporada baixa.
- Però l'atur, què és?
- L'atur és la falta de treball.
- Doncs així tranquils. L'atur no existeix, perquè de treball sempre n'hi ha.
- Vull dir que quan hi ha desocupació, d'això se'n diu atur.
- Tant me fa la paraula. Igualment és absurd que la desocupació sigui un problema. Si et mires la feina que encara hi ha per fer, no ens l'acabarem pas...
- El que passa és que no hi ha feina per tots.
- Això ho dius de debò i t'ho creus?
- Escolta noia, tothom sap que ara s'està reduint una mica l'atur, però poca broma.
- El que no és lògic és aquesta dèria de tots plegats per tenir feina.
- Quan no tens feina, tens problemes. Perds la seguretat, falten els diners i com a persona et sents inútil.
- Ho veus com no té cap solta això que dius?. És completament a l’inrevés.
- I ara!, què t'empatolles?
- Doncs mira, la feina consisteix a resoldre problemes. Si no tens feina, no has de resoldre problemes.
- Deixa't estar. El que preocupa és la falta de seguretat.
- Si la seguretat s'ha de tenir a partir de la feina, ja podem plegar.
- No ho entens.
- Potser no, perquè no entenc quina relació hi pot haver entre la feina i la seguretat.
- Si tens feina assegurada, tens un sou assegurat i pots fer plans...
- De fet el que necessites és el sou i no la feina, oi?
- Si no treballes no tens un sou.
- Perquè?
- Ningú no pagarà un sou a qui no treballi.
- Perquè?
- Els diners s'aconsegueixen treballant.
- Perquè?
- Així està establert.
- No sé perquè.
- El treball és necessari.
- Però perquè?
- Quan hi ha treball, la gent és feliç.
- N'estàs ben segur?
- Tothom té dret a treballar.
- No entenc perquè aquest dret comporta un problema que preocupa més que d'altres.
- Quan siguis gran ja ho entendràs.
- Em sembla que si no fossis gran ho entendries tu... De fet, he vist les fotos de quan l'avi segava i anaven a batre el blat tota una colla d'homes, i ara un sol home fa més feina en un sol dia.
- Precisament les màquines i els nous materials i els ordinadors, han tret la feina de les persones.
- I això és dolent?
- És clar que no, però s'han de crear nous llocs de treball.
- Perquè? Ja saps que això és impossible, però també és inhumà.
- Inhumà precisament?
- Fer veure que el treball és sempre bo, ho trobo francament absurd perquè tothom calcula quan li toca fer festa, i tots contem els dies que ens falten per fer vacances.
- Les vacances són un dret irrenunciable de tot treballador per compte d'altri a un quant temps de descans anual retribuït. Així està establert a la llei.
- Ho dius com si les vacances fossin una solució per poder treballar i la gent ho veu completament a l'inrevés. Em sembla que en realitat, es treballa per tenir la possibilitat de fer vacances i la gent sempre les troba curtes.
- És una frase feta.
- Però la majoria prefereix les vacances que no pas el treball, i sempre he sentit a dir que alguns tenen la sort de poder viure sense treballar.
- És una frase feta també.
- Ho veus com ens enganyem?. Hi ha massa dites i frases fetes que posen en evidència el valor del treball.
- Això no ho pensa tothom.
- No em negaràs que hi ha un sentiment general de no voler dependre del treball.
- Tens raó, però a mi m'agrada el treball que tinc.
- Ja ho sé i tens molta sort, però el que jo trobo inhumà i sobretot trobo anti-ecològic és que ens vulguin convèncer de la necessitat de treballar fins i tot per produir més del que es necessita, perquè tot plegat va contra els interessos de la gent. Ens suggestionem nosaltres mateixos per creure'ns coses que no ens interessen. Em penso que és necessari treballar, però no necessitem pas tot el que es produeix amb el treball.
- D'on has tret aquestes idees?
- És molt senzill, tu mateix reconeixes de vegades, que canviar de cotxe cada quatre anys o de nevera cada vuit anys, o d'ordinador cada dos anys, és una bestiesa...
- I això, què té a veure?
- La tècnica dels cotxes i de les neveres, no ha canviat tant en vint anys perquè no puguem conservar-los en bones condicions de servei. Les coses de la informàtica i de les comunicacions canvien d'una manera programada en petites dosis de novetat, que ens fan sentir antiquats cada sis mesos.
- Em sembla que ja sé què vols dir...
- Podríem tenir aparells que passessin de pares a fills.
- Però passarien de moda.
- Precisament, això és un avantatge!. T'he vist comprar a preu d'antiquari, les eines i els objectes que feies servir a casa teva quan eres petit...
- On vas a parar?
- Sembla que la solució de tots els mals de l'economia és produir més, per crear nous llocs de treball.
- Efectivament.
- Doncs he llegit que després de la guerra, un teixidor feia anar un sol teler, per fer roba no gaire bona, que necessitava molta mà d'obra afegida per repassar i preparar-la abans de fer vestits...
- Si, i què?
- Calia molta gent treballant per produir poca cosa.
- És que hi havia els prestatges de les botigues ben buits...
- Doncs ara, amb les noves fibres i les noves màquines, un sol teixidor pot fer anar una nau de cent telers, i cada un produeix deu vegades més que els telers d'abans.
- És cert.
- Ja ho pots veure. Tot plegat representa exactament una productivitat cent per deu igual a mil vegades superior, sense comptar que la manipulació posterior també es redueix molt. El mateix passa en la construcció, els transports, les comunicacions, la fabricació de cotxes o la producció de primeres matèries.
- Tens raó. Fa trenta-cinc o quaranta anys, la fabricació industrial de cada automòbil necessitava unes seixanta hores de feina i ara es pot fer només en dotze...
- Doncs, ho veus?, els automòbils d'ara necessiten cinc vegades menys de feina de la gent que es dedica a fabricar-los. I son millors!
- És clar. Això no té solució.
- Al contrari: està solucionant!
- Ah, si?
- La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent.
- Però si no hi ha treball per tothom, es genera pobresa...
- Explica'm una cosa.
- Digues.
- Si hi ha més producció de la que som capaços de consumir i es produeix més i molt millor, amb una necessitat de treballar mil vegades inferior al que calia treballar fa cinquanta anys, on veus la pobresa?
- El que no té la sort de poder treballar, s'ho passa malament.
- Serà perquè volem mantenir aquest model, però no és pas per culpa de la feina...
- Si no es crea treball, no es crea riquesa.
- Em sap greu que tu també diguis això i no t'adonis que fa cinquanta anys, tothom treballava molt, i francament, tots éreu molt més pobres.
- D'acord, però per culpa de l'atur, ara s'ha trencat l'equilibri social.
- S'ha trencat què?
- Si no hi ha treballadors, no hi ha recaptació dels impostos generats pel treball i no hi ha garantia de poder mantenir la societat del benestar. Saps què vol dir societat del benestar?
- És clar. Es tracta de les prestacions de sanitat, educació i assistència a la gent gran, però no entenc perquè l'han de pagar els treballadors la societat del benestar.
- Com ho faries, doncs?
- Trobo que mesurar dels resultats de benestar social segons la quantitat de treball, és absolutament ridícul, perquè el treball tendeix a disminuir a mida que augmenta l'aplicació de les ciències a la vida quotidiana. Tendim a treballar menys per produir més.
- Les empreses van millor si es treballa més.
- Els que han d'anar millor son els ciutadans, i els ciutadans volem que el resultat del treball sigui útil. Ningú no vol el treball pel treball. Per això s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
- Tampoc no n'hi ha per tant...
- Doncs també penso que s'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar.
- Apa, apa!...
- La política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne. Per exemple, jo tancaria els llocs de treball que s'aguanten de forma artificial gràcies als canvis de model de cotxes i d'aparells de consum que no es justifiquen per canvis tecnològics prou importants.
- No sé pas...
- En el mateix moment històric de la primera crisi energètica quan es va detectar que les energies no renovables s'acabarien, precisament aleshores, l'estupidesa humana va imposar a tot el món l'ús d'envasos que es llencen. Penso que fem una despesa innecessària de recursos naturals i d'energia, només per mantenir un model de treball que ja no serveix.
- No t'embalis.
- Com veig que som capaços de fer servir les càmeres fotogràfiques d'un sol ús i admetem la promoció de productes amb papers impresos a tot color, i suportem la imposició dels envasos no recuperables, em sembla que cada cop es llencen més productes cars a les escombraries.
- I què?
- Trobo insultant parlar del problema de l'atur i ocultar que cada cop produïm més i d'una manera més eficient i per tant, augmenta el benefici i la riquesa.
- Però les empreses lluiten contra una competència ferotge.
- I absurda...
- Què vols dir?
- He llegit que fa cinquanta anys, la gran dificultat de les empreses era poder comprar materials, màquines, eines, productes..., ningú no es preocupava de promoure la venda, perquè hi havia llistes d'espera per poder comprar.
- No fa tant temps, quan jo era jove, et "concedien" el cotxe al cap de vuit o deu mesos d'haver-lo demanat.
- I ara és a l'invers exactament, perquè ningú té problemes per comprar, però si per vendre.
- Això no es pot canviar.
- I tant que si! Si no donem l'abast per convèncer la gent per comprar, és que no es necessita comprar...
- Doncs, no sé què dir-te.
- Per exemple, et suggereixo que pensis perquè hi ha deu fàbriques de cotxes a Europa que es fan la competència amb models similars, i resulta que no els poden vendre. Els cotxes necessaris es podrien fabricar amb la meitat de treballadors.
- Suposant que tinguis raó, pensa que el treball és necessari per mantenir l'equilibri personal i l'autoestima. Cada fàbrica de cotxes que es tanqui, representaria milers d'aturats, i per tant, milers de frustracions personals...
- Per això mateix, hem dit fa estona que el treball és necessari i no ens l'acabarem pas, perquè hi ha moltes coses per fer encara.
- Però estàs a favor o en contra del treball? No t'entenc.
- Els que treballen tenen massa feina i no donen l'abast, mentre que hi ha una part de la població que no té cap treball, no és cert?
- Si, és clar.
- Doncs tots haurien de tenir la feina que poden fer bé. Em penso que el treball és boníssim i cal treballar perquè és un dret fonamental de les persones i mai no es pot renunciar al treball.
- Així doncs?...
- Jo no parlo de treball remunerat. No hi veig el motiu de mantenir aquesta regla de joc: tant treballes, tant guanyes.
- Ara si que m'has fumut!
- Pensa en el treball de les dones. Tots sabem que l'àvia ha treballat a casa tota la vida, i la mare també hi ha treballat alguna temporada sense rebre un sou, de manera que no invento res al separar els diners del treball.
- No ho havia pensat mai d'aquesta manera.
- Per altra banda, quan era molt petita em va preocupar el problema dels taxistes...
- El problema dels taxistes?
- Per mi era un problema que no entenia: Qui paga la benzina, quan el taxi circula sense passatgers?
- Es compensa naturalment, amb el que el taxista cobra quan porta clients.
- Veus com has dit "naturalment"?. Doncs no deu ser gaire difícil que les despeses del temps que no es treballa, es compensin amb el benefici del treball. Sobretot quan la productivitat ha crescut tantíssim, en cinquanta anys.
- Però el taxista, quan no duu passatgers, també treballa encara que no produeixi.
- I vols dir que és un exemple de treball gaire gratificant, el del taxista conduint sense passatgers?
- És clar que no. Ara m'has fet dubtar i potser tens raó.
- Doncs moltes gràcies, de debò.
- Ah, si?. Gràcies de què?
- Gràcies d'haver dubtat.
- Potser s'hi hauria de pensar més en aquestes coses...
- Només fa una estona, em pensava que ningú no s'avindria mai a parlar del model de treball que tenim, amb ganes d’escoltar i disposat a reconèixer que hi pot haver alguna solució diferent de mantenir-nos ocupats en la feina, per resoldre les necessitats de la població.
- Si, és clar. Hi ha moltes coses per fer encara.
- Em preocupo quan sento les campanyes electorals, siguin del color que sigui, que s'escarrassen a prometre la creació de llocs de treball i no dediquen ni una paraula a plantejar-se la revisió del sistema per fer feliç a la gent. La gent no vol treballar, la gent vol ser feliç, treballant o sense treballar.
- En la meva feina de professor ja m’havia adonat que l’ensenyament no es justificaria tant sols pel que ensenyes a fer i prou, sinó per l’oportunitat del professor de ser feliç ensenyant, i de fer feliç a l'alumne amb l’aprenentatge.
- És que tant en el treball com en els estudis, ens neguen l'evidència i ens proposen objectius funcionals per buscar la màxima rendibilitat, com si això fos més important que la felicitat de les persones. Les màquines i els ordenadors han de rendir, i les persones han de ser felices.
- Però tothom es conforma amb la idea de fer rendir també a les persones.
- Més aviat penso que tothom fa veure que s'ho creu!
- M'agrada molt parlar amb tu, i coincideixo absolutament amb la idea d’estudiar o de treballar no tant sols per obtenir bons resultats, sinó per ser feliç sobretot.
- Doncs és el primer cop que sento algú que se’n adona.
- ... Però ara t'he de deixar, perquè és hora d’anar a la tertúlia.
- Hem de deixar aquesta conversa perquè tens una tertúlia?
- Si, és clar.
- Em fas pensar en els metges de l'hospital quan em van operar.
- Feien tertúlia?
- No. La primera nit em van despertar per posar-me una injecció per dormir...
20080101
MONÀRQUICS i FUMADORS, PERÒ NO FEDERALISTES
MONÀRQUICS I FUMADORS,
PERÒ NO FEDERALISTES
Gràcies a la democràcia, la nostra constitució ens prohibeix ser federalistes, però ens deixa ser republicans, sempre que també siguem monàrquics. Així doncs, gràcies també a la llibertat que ens hem donat, el federalisme està prohibit i la monarquia és obligatòria.
Malgrat un plantejament tant desagraït, encara podem exercir els drets fonamentals de pensar i parlar.
En aquest context, escolto què diu la gent que no escriu llibres ni treballa al parlament però pensa com s’ha de gestionar l’estat, i trobo que tenen respostes sorprenents per preguntes que ningú no ha gosat fer.
Diuen per exemple que, el fet de ser federalista o republicà o matemàtic, són unes quantes formes de comportament civilitzat que cada persona hauria de poder triar sense condicions, perquè amb la condició de ser matemàtic, ser republicà o ser federalista, no es redueix ni es modifica la llibertat i l’oportunitat d’exercir-la de tots els altres.
Però ser monàrquic o fumador, ja és una altra cosa, doncs això sí que condiciona la convivència.
El fumador fa respirar el seu fum als altres que no han comprat tabac, i la monarquia imposa el poder d’un rei i dels seus descendents que ningú no ha triat per mèrits tècnics, ni ha competit en unes oposicions per accedir al càrrec.
La gent que pensa i parla, en realitat diu que la condició de rei o de fumador s’hauria d’exercir en privat i amb precaució per no molestar als altres. De la mateixa manera que hi ha salons per fumadors, igualment es podrien mantenir les monarquies en clubs privats i ben selectes, amb l’accés reservat només al socis que paguin la quota
Gràcies a la democràcia, la nostra constitució ens prohibeix ser federalistes, però ens deixa ser republicans, sempre que també siguem monàrquics. Així doncs, gràcies també a la llibertat que ens hem donat, el federalisme està prohibit i la monarquia és obligatòria.
Malgrat un plantejament tant desagraït, encara podem exercir els drets fonamentals de pensar i parlar.
En aquest context, escolto què diu la gent que no escriu llibres ni treballa al parlament però pensa com s’ha de gestionar l’estat, i trobo que tenen respostes sorprenents per preguntes que ningú no ha gosat fer.
Diuen per exemple que, el fet de ser federalista o republicà o matemàtic, són unes quantes formes de comportament civilitzat que cada persona hauria de poder triar sense condicions, perquè amb la condició de ser matemàtic, ser republicà o ser federalista, no es redueix ni es modifica la llibertat i l’oportunitat d’exercir-la de tots els altres.
Però ser monàrquic o fumador, ja és una altra cosa, doncs això sí que condiciona la convivència.
El fumador fa respirar el seu fum als altres que no han comprat tabac, i la monarquia imposa el poder d’un rei i dels seus descendents que ningú no ha triat per mèrits tècnics, ni ha competit en unes oposicions per accedir al càrrec.
La gent que pensa i parla, en realitat diu que la condició de rei o de fumador s’hauria d’exercir en privat i amb precaució per no molestar als altres. De la mateixa manera que hi ha salons per fumadors, igualment es podrien mantenir les monarquies en clubs privats i ben selectes, amb l’accés reservat només al socis que paguin la quota
20071230
TEORIA DELS PROBLEMES
- TEORIA DELS PROBLEMES
- A la societat en general i a la política en particular,
hi ha el costum de voler resoldre els problemes sense plantejar-los
- Qualsevol solució, si es mira bé, té algun problema
- Si em deixen triar, prefereixo els problemes que no pas les solucions
PARAULES QUE NOMÉS S'HAN DIT
Veig els que són conservadors, encara que es diuen revolucionaris
Pagar a algú per la feina que fa, és una forma de treball forçat
La naturalesa, quan pedrega, es llença pedres ella mateixa
Les gavines, sense depredadors, no son pas més felices
Les coses són com són, i no són com han de ser
El progrés no es fa fent, es fa desfent
Tot el que fa soroll es pot millorar
La solució de l’atur, no és pas la feina
Quan m’informo, em sento perillosíssim
La finalitat de la feina consisteix a ser feliç
Fem servir una cultura que no ens la mereixem
Avui només hi ha una opció per governar: governar bé
És més fàcil fer un llibre que una bomba, i exploten igual
Qualsevol problema, si es planteja bé, ja està mig solucionat
Només uns quants Estats del món, tenen un exèrcit guanyador
Per treballar has de renunciar a valors personals importantíssims
A la naturalesa hi conviuen en harmonia, la merda i les papallones
Fem servir una cultura que no ens la mereixem
Avui només hi ha una opció per governar: governar bé
És més fàcil fer un llibre que una bomba, i exploten igual
Qualsevol problema, si es planteja bé, ja està mig solucionat
Només uns quants Estats del món, tenen un exèrcit guanyador
Per treballar has de renunciar a valors personals importantíssims
A la naturalesa hi conviuen en harmonia, la merda i les papallones
Tenir un exèrcit ja és absurd, però tenir un exèrcit perdedor és estúpid
Caldria penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries
D'alguns individus, te’n recordes més de la corbata que no pas de la cara
Caldria penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries
D'alguns individus, te’n recordes més de la corbata que no pas de la cara
Si aprofundeixes en qualsevol argument, sempre hi trobes alguna mentida
Es pot ser bo i delinqüent a l'hora, igual que ser molt dolent sense delinquir
La simetria i l'ordre van molt bé per tranquil·litzar i serveixen per fer adormir
No existeixen coses acabades, doncs les coses, quan s'acaben, deixen d'existir
Ciutadans sense papers són els que ja tornen d'allà on encara anem els altres
Es pot ser bo i delinqüent a l'hora, igual que ser molt dolent sense delinquir
La simetria i l'ordre van molt bé per tranquil·litzar i serveixen per fer adormir
No existeixen coses acabades, doncs les coses, quan s'acaben, deixen d'existir
Ciutadans sense papers són els que ja tornen d'allà on encara anem els altres
Els propòsits de les persones s'espatllen sovint, i és una avaria molt freqüent
Haver sigut diputat és un mèrit, però "haver sigut" metge ja seria un demèrit
Haver sigut diputat és un mèrit, però "haver sigut" metge ja seria un demèrit
El món avança només a cop de discrepàncies, o de punts de vista diferents
Les mentides no fan mal. Els que fan mal són els mentiders irresponsables
Els economistes interpreten i estudien l'economia, però no l'obtenen pas
Ningú no sap com s’ha fet l’univers, però presumim de saber qui l’ha fet
No vaig saber mai que els reis eren els pares..., fins que vaig tenir fills
Tenim massa feina treballant, per poder perdre el temps per pensar
Potser ja no cal treballar tant, i ningú no se n'ha adonat encara
L’escassetat no és pas tant empobridora com el conformisme
Els compradors tenim la capacitat sublim de no comprar
Vèncer, jugar amb avantatge o tenir de tot, no fa feliç
Cada mentida té el seu mentider, convicte o no
La vida sense mentides, es torna inhumana
Ningú no té ni idea de com serà el futur
La loteria no toca mai, ni pot tocar
El futur encara no té propietari
Tenim dictadura democràtica
Monarquia parlamentària
Esquerra conservadora
Oxímoron creïble
Poronensis
i pus!
Les mentides no fan mal. Els que fan mal són els mentiders irresponsables
Els economistes interpreten i estudien l'economia, però no l'obtenen pas
Ningú no sap com s’ha fet l’univers, però presumim de saber qui l’ha fet
No vaig saber mai que els reis eren els pares..., fins que vaig tenir fills
Tenim massa feina treballant, per poder perdre el temps per pensar
Potser ja no cal treballar tant, i ningú no se n'ha adonat encara
L’escassetat no és pas tant empobridora com el conformisme
Els compradors tenim la capacitat sublim de no comprar
Vèncer, jugar amb avantatge o tenir de tot, no fa feliç
Cada mentida té el seu mentider, convicte o no
La vida sense mentides, es torna inhumana
Ningú no té ni idea de com serà el futur
La loteria no toca mai, ni pot tocar
El futur encara no té propietari
Tenim dictadura democràtica
Monarquia parlamentària
Esquerra conservadora
Oxímoron creïble
Poronensis
i pus!
LA GESTIÓ DELS VALORS A L'EMPRESA
LA GESTIÓ DELS VALORS A L'EMPRESA
Revista THEKNOS (CETIB Barcelona) maig 2003
Revista FORUM (Andorra) 2004
Revista UNE (AENOR Madrid) 2004
La Gestió dels Valors a l'Empresa
Les persones s'equivoquen i aprenen
La manera natural d'avaluar una empresa consisteix a observar si s'obtenen els resultats esperats. És freqüent en la pràctica, que els resultats d'una activitat no satisfaci les expectatives i, de vegades, això es produeix precisament per causa d'equivocacions de les persones, però en una observació més precisa es pot comprovar que les persones també acumulen experiència i aprenen de forma contínua. Si bé les màquines fins i tot poden tenir capacitat d'aprendre, és prou conegut que no solen equivocar-se i no són mai capaces d'autoreproduir-se com en el cas dels éssers vius. Fins ara, l'edifici material feia veure l'empresa com una realitat estable en la que les persones simplement s'hi havien d'adaptar. La nova visió dels Valors mostra l'empresa com un ésser viu que canvia cada dia, i no tant sols com una màquina o una instal·lació. Les empreses considerades com a organismes vius segueixen les lleis de l'evolució natural i les persones s'hi adapten de forma igualment natural. Cap empresa però, a l'igual que passa en els éssers vius, no pot transformar la seva estructura fent salts massa ràpids.
Valor de la planificació dels canvis
El món que canvia ràpidament porta a les empreses a voler seguir el mateix ritme i sovint s'ofeguen, perquè els canvis sobtats són incompatibles amb la capacitat de respirar per poder aprofitar l'experiència de resultats anteriors. Canviar és saludable i necessari, però canviar massa ràpid pot ser insostenible per qualsevol organisme viu. On és doncs, la mesura del canvi? La naturalesa no evoluciona fent salts i les empreses han d'evolucionar igualment segons una planificació sistemàtica. Per tant, la planificació en si mateixa, és una garantia de canvi sostenible i compromès amb el valor de la millora contínua. A través d'una planificació sistemàtica es pot sotmetre l'activitat de l'empresa a un projecte ordenat per aconseguir els objectius. Planificar doncs, significa decidir què s'ha de fer, quan, com i qui ho ha de fer. Això sembla fàcil però, com es tracta d'una activitat aparentment estèril (com tots els valors abans de provar-los), s'han de preveure els recursos. Per planificar caldrà tenir informació, preparació adequada, eines o procediments a la mida de les necessitats, persones disponibles, instruccions clares i sobretot "ganes" de planificar. Per tot plegat, la decisió de planificar sempre correspon a l'alta direcció doncs inevitablement el què es planifica cal portar-ho a la pràctica i actuar d'acord amb el projecte. Però fins i tot en les organitzacions més experimentades, no s'aconsegueix gairebé mai reproduir més d'un 85% del que estava planificat i el resultat pot ser desolador si no s'aprofita el 15% d'errades per treure'n profit. És natural que s'analitzin les causes per formular conclusions, aprendre dels resultats i tornar a planificar millor. D'aquesta manera, una nova planificació corregida a partir de l'experiència es tornarà a portar a la pràctica i ara, al comprovar de nou els resultats, és molt previsible que s'hagin eliminat les errades anteriors, però pot aparèixer un 15% d'errades "noves"!... Així es comprova que segueix sempre vigent la necessitat a aprendre dels resultats, per anar cap a la millora contínua.
Valor de l'aprenentatge
Avui és fàcil tenir accés a molta informació, però l'avantatge competitiu no s'obté precisament amb un excés d'informació sinó amb un coneixement ordenat, és a dir amb un aprenentatge continu que introdueixi a totes les persones de l'empresa en el coneixement, l'autocontrol i la responsabilitat per prendre decisions. Aquest nou model permet sentir-se responsable i capaç i representa un valor empresarial que en definitiva, fa ser més efectiu. Això es manifesta delegant les responsabilitats des de l'alta direcció, mentre que en el model anterior es volia acumular poder des del cim d'una piràmide i només servia per confirmar d'aquesta manera la paradoxa de la influència: quan més controles, menys influència exerceixes.
Empreses a la mida de les persones
Sembla que les empreses que sobreviuen i aconsegueixen millors resultats són aquelles que també han incorporat un conjunt de valors en la tasca diària i es satisfan les expectatives de totes les persones que hi intervenen. Per això, en las normes ISO 9000:2000 s'han identificat uns valors propis de la gestió de l'empresa que són inseparables de les persones i potser representen el factor d'èxit més significatiu. Bàsicament es tracta de potenciar la capacitat de les persones i aquest objectiu s'aconsegueix amb la pràctica d'una informació actualitzada d'acord amb els criteris de qualitat adoptats. També s'ha de facilitar la formació necessària per ser competent, disposar de temps per actuar i establir d'una gestió per processos en comptes de la gestió clàssica de l'empresa estructurada per departaments, que són fronteres impermeables per al trànsit de les persones. Tot plegar constitueix un nou ordre de valors que els professionals identifiquen i reconeixen segons la seva particular percepció.
Percepció dels nous Valors
Els valors exclusius, intocables i excloents ja no són útils per a vertebrar i donar estabilitat a les empreses. Eren valors amb defectes importants com la intolerància i la inflexibilitat però, en termes generals, eren vàlids per sobreviure en el seu context històric, malgrat les persones podien trobar-los de vegades terribles. Ara es necessiten uns valors que no generin confrontació i exclusió, que es puguin adaptar o modificar i que puguin conviure amb d'altres valors no coincidents. Ja no podríem conviure amb l'esquema "això val i això no val" sinó amb l'esquema "això val en aquest moment i el que no sigui això pot ser que també valgui". Ja no hi ha una autoritat única i inqüestionable, doncs s'accepten la diversitat i la relativitat amb una estructura oberta a totes les persones de l'empresa. El que eren valors rebuts passen a ser valors construïts. Els valors no venen de d'alt per una raó ideològica i els valors no ho són per imposició externa, doncs ara els valors els generen les persones cada dia, com he pogut comprovar per l'experiència de desenes de professionals de Catalunya que ja treballen segons un model de gestió de la qualitat d'acord amb la norma revisada UNE-EN ISO 9001:2000. En tots els casos hi ha coincidència elemental en quatre nivells progressius de la percepció dels valors:
1. La informació permet saber en cada moment i de manera inequívoca què cal fer
2. Quan sé què cal fer, la formació i els recursos em donen capacitat per fer-ho
3. La planificació dels processos facilita l'administració de prou temps per actuar
4. Amb una gestió per processos, cada membre de l'organització comparteix un objectiu comú i tots els esforços es fan en la mateixa direcció
Aquestes etapes són pròpies d'una nova cultura empresarial que fa més digna la professió, doncs no es limita sinó que des de la pròpia organització es potencia la creativitat i facilita l'establiment d'objectius més ambiciosos.
Valor ètic del comportament empresarial
Tradicionalment, les paraules "ètica" i "empresa" només podien anar juntes de forma excepcional doncs els deures o les obligacions semblaven contraposats a la idea de benefici o negoci, però de la mateixa manera que les persones necessiten unes pautes de comportament, les empreses necessiten uns valors empresarials com a pautes per potenciar el treball de les persones, aprofitar i compartir el coneixement i promoure la innovació. En aquest sentit, trobo que la gran descoberta de la consulta efectuada des de la federació internacional d'organismes nacionals de normalització ISO (International Standardisation Organization) efectuada entre 1995 i 2000 a les empreses de tot el món, comporta l'establiment de noves relacions internes que es basen en la cooperació i la participació, la interacció i la confiança, la descentralització de les decisions, l'adaptabilitat, el bé comú i sobretot es manifesta en el compromís de les empreses per satisfer de la mateixa manera tant els requisits dels clients com els legals i reglamentaris. Així doncs, les normes ISO 9000:2000 ja proposen un model de gestió de la qualitat on és tant important el client com el comportament ètic de l'empresa.
Jaume Riu Sala
Enginyer Tècnic Industrial
Subdirector
Divisió de Certificació de Sistemes
AENOR
BIBLIOGRAFIA
Adela Cortina. Ética de la empresa. Claves de una nueva cultura empresarial. (pròleg de J.L.López Aranguren). 5ª ed. Madrid: Trotta, 2000, 152 p.
Josep Maria Terricabras (2002) I a tu, què t'importa? Els Valors. La tria personal i l'interès col·lectiu. Barcelona: Edicions La Campana. (Col. Obertures, 11)
Gary Hamel. Professor d'Estratègia Empresarial a la London Bussines School
Web recomanada: leadeingtherevolution.com/
Peter Senge. Senior Lecturer al Massachusetts Institute of Technology
Web recomanada: http://commhum.mccneb.edu/PHILOS/senge.htm
Revista FORUM (Andorra) 2004
Revista UNE (AENOR Madrid) 2004
La Gestió dels Valors a l'Empresa
El conjunt de qualitats que aporta Valors a una empresa depèn sobretot de les persones i aquestes són l'únic component de tota l'estructura que no és estable per definició, doncs les persones s'equivoquen i aprenen. Les dues característiques diferencials que comporten inestabilitat, ben lluny de ser un problema, poden constituir la base d'una política de Gestió dels Valors, d'abast incalculable.
En els darrers deu anys i en el marc de la consulta efectuada en tot el món des del Comitè Tècnic de normalització ISO/TC 176 "Gestió de la qualitat i assegurament de la qualitat", s'han comptabilitzat els resultats de la innovació i l'experiència aplicades a les empreses de tota mida i de qualsevol activitat, de manera que ara es té una visió precisa del paper que hi juguen les persones i ja podem preveure la consideració que tindrà la Gestió dels Valors en les empreses del segle XXI.Les persones s'equivoquen i aprenen
La manera natural d'avaluar una empresa consisteix a observar si s'obtenen els resultats esperats. És freqüent en la pràctica, que els resultats d'una activitat no satisfaci les expectatives i, de vegades, això es produeix precisament per causa d'equivocacions de les persones, però en una observació més precisa es pot comprovar que les persones també acumulen experiència i aprenen de forma contínua. Si bé les màquines fins i tot poden tenir capacitat d'aprendre, és prou conegut que no solen equivocar-se i no són mai capaces d'autoreproduir-se com en el cas dels éssers vius. Fins ara, l'edifici material feia veure l'empresa com una realitat estable en la que les persones simplement s'hi havien d'adaptar. La nova visió dels Valors mostra l'empresa com un ésser viu que canvia cada dia, i no tant sols com una màquina o una instal·lació. Les empreses considerades com a organismes vius segueixen les lleis de l'evolució natural i les persones s'hi adapten de forma igualment natural. Cap empresa però, a l'igual que passa en els éssers vius, no pot transformar la seva estructura fent salts massa ràpids.
Valor de la planificació dels canvis
El món que canvia ràpidament porta a les empreses a voler seguir el mateix ritme i sovint s'ofeguen, perquè els canvis sobtats són incompatibles amb la capacitat de respirar per poder aprofitar l'experiència de resultats anteriors. Canviar és saludable i necessari, però canviar massa ràpid pot ser insostenible per qualsevol organisme viu. On és doncs, la mesura del canvi? La naturalesa no evoluciona fent salts i les empreses han d'evolucionar igualment segons una planificació sistemàtica. Per tant, la planificació en si mateixa, és una garantia de canvi sostenible i compromès amb el valor de la millora contínua. A través d'una planificació sistemàtica es pot sotmetre l'activitat de l'empresa a un projecte ordenat per aconseguir els objectius. Planificar doncs, significa decidir què s'ha de fer, quan, com i qui ho ha de fer. Això sembla fàcil però, com es tracta d'una activitat aparentment estèril (com tots els valors abans de provar-los), s'han de preveure els recursos. Per planificar caldrà tenir informació, preparació adequada, eines o procediments a la mida de les necessitats, persones disponibles, instruccions clares i sobretot "ganes" de planificar. Per tot plegat, la decisió de planificar sempre correspon a l'alta direcció doncs inevitablement el què es planifica cal portar-ho a la pràctica i actuar d'acord amb el projecte. Però fins i tot en les organitzacions més experimentades, no s'aconsegueix gairebé mai reproduir més d'un 85% del que estava planificat i el resultat pot ser desolador si no s'aprofita el 15% d'errades per treure'n profit. És natural que s'analitzin les causes per formular conclusions, aprendre dels resultats i tornar a planificar millor. D'aquesta manera, una nova planificació corregida a partir de l'experiència es tornarà a portar a la pràctica i ara, al comprovar de nou els resultats, és molt previsible que s'hagin eliminat les errades anteriors, però pot aparèixer un 15% d'errades "noves"!... Així es comprova que segueix sempre vigent la necessitat a aprendre dels resultats, per anar cap a la millora contínua.
Valor de l'aprenentatge
Avui és fàcil tenir accés a molta informació, però l'avantatge competitiu no s'obté precisament amb un excés d'informació sinó amb un coneixement ordenat, és a dir amb un aprenentatge continu que introdueixi a totes les persones de l'empresa en el coneixement, l'autocontrol i la responsabilitat per prendre decisions. Aquest nou model permet sentir-se responsable i capaç i representa un valor empresarial que en definitiva, fa ser més efectiu. Això es manifesta delegant les responsabilitats des de l'alta direcció, mentre que en el model anterior es volia acumular poder des del cim d'una piràmide i només servia per confirmar d'aquesta manera la paradoxa de la influència: quan més controles, menys influència exerceixes.
Empreses a la mida de les persones
Sembla que les empreses que sobreviuen i aconsegueixen millors resultats són aquelles que també han incorporat un conjunt de valors en la tasca diària i es satisfan les expectatives de totes les persones que hi intervenen. Per això, en las normes ISO 9000:2000 s'han identificat uns valors propis de la gestió de l'empresa que són inseparables de les persones i potser representen el factor d'èxit més significatiu. Bàsicament es tracta de potenciar la capacitat de les persones i aquest objectiu s'aconsegueix amb la pràctica d'una informació actualitzada d'acord amb els criteris de qualitat adoptats. També s'ha de facilitar la formació necessària per ser competent, disposar de temps per actuar i establir d'una gestió per processos en comptes de la gestió clàssica de l'empresa estructurada per departaments, que són fronteres impermeables per al trànsit de les persones. Tot plegar constitueix un nou ordre de valors que els professionals identifiquen i reconeixen segons la seva particular percepció.
Percepció dels nous Valors
Els valors exclusius, intocables i excloents ja no són útils per a vertebrar i donar estabilitat a les empreses. Eren valors amb defectes importants com la intolerància i la inflexibilitat però, en termes generals, eren vàlids per sobreviure en el seu context històric, malgrat les persones podien trobar-los de vegades terribles. Ara es necessiten uns valors que no generin confrontació i exclusió, que es puguin adaptar o modificar i que puguin conviure amb d'altres valors no coincidents. Ja no podríem conviure amb l'esquema "això val i això no val" sinó amb l'esquema "això val en aquest moment i el que no sigui això pot ser que també valgui". Ja no hi ha una autoritat única i inqüestionable, doncs s'accepten la diversitat i la relativitat amb una estructura oberta a totes les persones de l'empresa. El que eren valors rebuts passen a ser valors construïts. Els valors no venen de d'alt per una raó ideològica i els valors no ho són per imposició externa, doncs ara els valors els generen les persones cada dia, com he pogut comprovar per l'experiència de desenes de professionals de Catalunya que ja treballen segons un model de gestió de la qualitat d'acord amb la norma revisada UNE-EN ISO 9001:2000. En tots els casos hi ha coincidència elemental en quatre nivells progressius de la percepció dels valors:
1. La informació permet saber en cada moment i de manera inequívoca què cal fer
2. Quan sé què cal fer, la formació i els recursos em donen capacitat per fer-ho
3. La planificació dels processos facilita l'administració de prou temps per actuar
4. Amb una gestió per processos, cada membre de l'organització comparteix un objectiu comú i tots els esforços es fan en la mateixa direcció
Aquestes etapes són pròpies d'una nova cultura empresarial que fa més digna la professió, doncs no es limita sinó que des de la pròpia organització es potencia la creativitat i facilita l'establiment d'objectius més ambiciosos.
Valor ètic del comportament empresarial
Tradicionalment, les paraules "ètica" i "empresa" només podien anar juntes de forma excepcional doncs els deures o les obligacions semblaven contraposats a la idea de benefici o negoci, però de la mateixa manera que les persones necessiten unes pautes de comportament, les empreses necessiten uns valors empresarials com a pautes per potenciar el treball de les persones, aprofitar i compartir el coneixement i promoure la innovació. En aquest sentit, trobo que la gran descoberta de la consulta efectuada des de la federació internacional d'organismes nacionals de normalització ISO (International Standardisation Organization) efectuada entre 1995 i 2000 a les empreses de tot el món, comporta l'establiment de noves relacions internes que es basen en la cooperació i la participació, la interacció i la confiança, la descentralització de les decisions, l'adaptabilitat, el bé comú i sobretot es manifesta en el compromís de les empreses per satisfer de la mateixa manera tant els requisits dels clients com els legals i reglamentaris. Així doncs, les normes ISO 9000:2000 ja proposen un model de gestió de la qualitat on és tant important el client com el comportament ètic de l'empresa.
Jaume Riu Sala
Enginyer Tècnic Industrial
Subdirector
Divisió de Certificació de Sistemes
AENOR
BIBLIOGRAFIA
Adela Cortina. Ética de la empresa. Claves de una nueva cultura empresarial. (pròleg de J.L.López Aranguren). 5ª ed. Madrid: Trotta, 2000, 152 p.
Josep Maria Terricabras (2002) I a tu, què t'importa? Els Valors. La tria personal i l'interès col·lectiu. Barcelona: Edicions La Campana. (Col. Obertures, 11)
Gary Hamel. Professor d'Estratègia Empresarial a la London Bussines School
Web recomanada: leadeingtherevolution.com/
Peter Senge. Senior Lecturer al Massachusetts Institute of Technology
Web recomanada: http://commhum.mccneb.edu/PHILOS/senge.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)