Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PENSAR I PARLAR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PENSAR I PARLAR. Mostrar tots els missatges

20170926

REFLEXIONS DEL MES DE SETEMBRE DE 2017 ABANS DEL 1-O

TREUEN LA LLUM


·      Treuen la llum..., i cada cop ho veiem més clar.

·      He desconegut persones que em pensava que coneixia.

·      Això és una Revolució, i NO una altra cosa.

·      Encara no reacciono de la impressió que m’han fet els revolucionaris que necessiten “seguretat i garanties”...

·      No m’agraden els científics “obedients”, ni els líders que no es plantegen desobeir.

·      El món avança a cops de desobediències.

·      Del ciclostil a la impressora..., han passat més de cinquanta anys i els que governen Espanya tenen les mateixes obsessions.

·      Diu que “ordenarà a los jueces”?... Si fos cert que Rajoy ha dit això, resultaria ser una prova concloent de que “el gobierno da órdenes a la justícia”..., i tanmateix és la prova definitiva de com és culpable tot el Congreso de los Diputados, que ho permet.

·      Decisions d’incompetència:
1.     D’entrada, s’haurà d’indemnitzar als afectats pel material confiscat, per les pèrdues ocasionades.
2.     Aquest material confiscat per la Guàrdia Civil, és una despesa que constitueix una malversació de fons públics perquè, òbviament, no es pot subhastar ni aprofitar en “una altra ocasió” per recuperar el valor econòmic.
3.     El mateix desplegament de la GC en benefici partidista, ja és una evident prevaricació amb malversació de fons públics.

·      El pànic els fa perdre el seny. Ara han entrat en el forat negre que ho engoleix tot, i fan allò tan nefast de: “el fin justifica los medios”, sense parar-se a pensar el preu que n’hauran de pagar quan hagin d’explicar quin era “el fin”.

·      Aquestes coses (acord dels estibadors sobre el vaixells de la policia espanyola atracats al Port de Barcelona) no les poden entendre des de Madrid..., allà NO existeix una “consciència transversal” de totes les capes de la població. Per això no entenen el que passa a Catalunya.

·      He sentit la declaració institucional que ha fer Rajoy precisament avui (20 de setembre), a les nou del vespre després del desplegament de vaixells i Guàrdia Civil..., l’he escoltat amb atenció i he vist que ja hem guanyat.

·      Quan he vist el twit de la CUP que parlava de com la policia els envoltava, he tornat a 1966 quan a la “caputxinada” dèiem això: 
      ... estem rodejats de policia..., i m’he rejovenit 50 anys!

·      Què és legítim i què NO ho seria?                                                               
      Legítim vol dir conforme a la llei, però tanmateix hi pot haver lleis “il·legítimes”, com per exemple la Constitución espanyola que només l’han pogut votar els que van néixer abans de 1957..., i ni això, perquè jo mateix vaig néixer abans però em vaig abstenir, i en conec d’altres.
Què passaria si ARA la sotmetessin a votació?, perquè NO ho fan?

·      Quan m’he plantejat una “defensa” contra la violació del secret de les meves comunicacions (fa anys com a directiu d’una entitat privada, i ara com a ciutadà que opina) vaig decidir, i mantinc, que no vull prendre CAP mesura defensiva. Només evito fer comunicacions que NO siguin certes. Si les meves comunicacions són interceptades pel contrari, millor, perquè així estarà “informat”.

·      Nosaltres a la nostra...

·      No havia vist mai una Administració -la catalana- tan “en el seu lloc” i que faci la necessària pedagogia del paper que li pertoca. En l’entrevista que li ha fet Jordi Évole a Puigdemont queda ben clar que el govern “ho ha previst tot” perquè el Referèndum sigui possible, però tanmateix, qui “el fa” és la gent.

  • Tant els partits de dretes com els partits d’esquerres coincideixen a sentir-se incòmodes quan veuen que la revolució de la ciutadania ha portat al govern de torn a convocar un Referèndum vinculant, per proclamar la independència. 
  • Els que no són ara al govern han perdut la oportunitat i censuren que uns partits de dretes siguin protagonistes d’una revolució d’esquerres, però és que quan l’aigua t’arriba al coll, no t’has de preocupar si no és potable.







20170530

ANNEXIÓ PER LA FORÇA                                                        

 Les dues últimes vegades que Catalunya ha sigut annexionada a Espanya

 (1714 amb el "Decreto de Nueva Planta" i 1939 amb el "Fuero de los Españoles")    

ho han fet amb bombardejos sobre la població civil, seguits de molts anys de genocidi cultural, genocidi econòmic, i amb judicis sumaríssims.

Afortunadament som en un altre temps.
DE VIDA O MORT

Des de fa segles, el valor absolut de la majoria dels espanyols rau en el principi de la "unidad nacional"

Aquest valor es manté com una qüestió de vida o mort, com una necessitat vital per sobreviure.

Per això, una majoria d'espanyols ha votat, vota i votarà a qui defensi la "unidad nacional" encara que sigui corrupte, inculte o manifestament il·legal, tant li fa.

20170529

Jorge Wagensberg
EL GOIG INTEL·LECTUAL

   
    COMPRENDRE porta a descobrir coincidències
       
    OBSERVAR serveix per descobrir diferències

20170527

ELS ENEMICS DEL BON GOVERN

Els dos enemics del bon govern són la corrupció i la incompetència

La incompetència és pitjor perquè NO se'n fa una persecució judicial i es reprodueix sense control, impunement.

20120319

TEORIA DE L'ESTUPIDESA

L'exèrcit espanyol no ha guanyat mai cap guerra...

Tenir exèrcit ja és absurd, però tenir un exèrcit perdedor és estúpid.

20110528

DESOBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT 
 
Vistos els fets d’ahir (27 de maig de 2011) a la plaça de Catalunya, me’n recordo de molt petit a mitjan del segle passat, que em deien: “has de creure als pares” i a casa em repetien: “a l’escola has de creure als mestres” i tot un seguit de frases que en castellà serien així: tienes que obedecer a los padres, o en el colegio tienes que obedecer a los maestros. 
A Catalunya, en la cultura popular rebuda dels avis dels nostres avis, fem servir el concepte “creure” perquè l’autoritat ha de ser creïble, mentre que per “obedecer” no cal, només s’ha d’executar allò que mana algú i prou. 

Reflexió 1: Hi ha un delicte tipificat com a desobediència a l’autoritat que a Catalunya s’ha d’interpretar con no creure en l’autoritat i aleshores s’ha de castigar a l’autoritat per la seva falta de crèdit !!! 

Reflexió 2: No té cap sentit demanar la dimissió del conseller Puig (només faltaría que se’n vagi a casa tant tranquil), se l’ha de destituir. Però primer ha de ser jutjat i condemnat. Hi ha un delicte tipificat com a danys materials i morals que s’ha de pagar amb multa o presó (danys materials) i realizar serveis socials per restituir el prestigi dels mossos. Jo proposo que faci de Mosso d’Esquadra per tota la resta de legislatura. De cap manera dimissió!!!

20071230

LLIBERTAT O IGUALTAT

La llibertat és l’opció apropiada per a les persones educades

i la igualtat en canvi, és el remei pels que són poc, gens, o mal educats

TEORIA DELS PROBLEMES

    TEORIA DELS PROBLEMES

  • A la societat en general i a la política en particular,
    hi ha el costum de voler resoldre els problemes sense plantejar-los

  • Qualsevol solució, si es mira bé, té algun problema

  • Si em deixen triar, prefereixo els problemes que no pas les solucions

20071226

LA LLIBERTAT SUBORDINADA

LA LLIBERTAT SUBORDINADA
Jaume Riu   10.04.2006
 
El món no imposa mai la temperatura o la pressió que li convé a l’aire, no regula tampoc la força més correcta que ha de tenir el vent, no tanca el pol·len en capses ni els insectes en gàbies i deixa emigrar lliurement els ocells d’un continent a l’altra, perquè així el temps i la vida trien ells mateixos l’espai que necessiten, i aleshores plou, arriba el fred o germinen les llavors, sempre on cal. 

El món s’ha construït doncs a partir d’una idea bàsica: està fet de llibertats. Així, la pedra que rodola tria ella sola el millor camí, l’aigua passa per allà on li convé per esdevenir riu, mentre que el vent bufa i xiula sense partitura. Els governs funcionen a l’inrevés i, fins ara, governar ha estat una forma encoberta de subordinar la llibertat, de manera que la forma natural del comportament humà que promouen els governs de la societat no consisteix encara a exercir la llibertat sinó la subordinació. El resultat d’aquesta forma de govern de la societat que s’aplica en totes les cultures, no ha aconseguit cap avenç determinant en l’evolució de la humanitat, perquè es mantenen els mateixos valors que hi havia fa 4000 anys: Persisteix l’esclavitud com a valor social a tot el món civilitzat, doncs encara s’obtenen els mitjans de subsistència de tots els treballadors moderns a través del treball obligatori a canvi d’un sou, amb l’amenaça terrible de l’atur laboral. La riquesa material i els privilegis o avantatges de cadascú sobre les altres persones són encara els principals factors d’èxit social, de manera que en la publicitat comercial més moderna es fan servir aquests arguments i, és clar, en les campanyes electorals també. Es manté l’extermini de les minories i avui encara es justifica el silenci d’opinions d’interès minoritari quan, en les eleccions democràtiques, guanya una majoria de ciutadans seduïts precisament per les promeses de privilegis i avantatges que podran tenir sobre les minories. El dret de conquesta, reconegut des del principi de les guerres, està vigent per establir fronteres i idiomes oficials que no es corresponen amb la realitat cultural ni amb les necessitats vitals de la població. Preval la violència física com a argument determinant en les decisions de la societat, doncs tots els ciutadans del món modern encara tenim el compromís de mantenir un exèrcit disposat per a la guerra, o hem de finançar les aliances de complicitat amb l’exèrcit d’altres. Les reixes i les muralles físiques encara impedeixen la lliure circulació de les persones per establir-se allà on els convé. Les presons amb privació física de la llibertat ofereixen el mateix argument primitiu des del principi de la història per fer front a la impotència per restituir la dignitat de les persones d’origen marginal que no han pogut triar el seu destí. Els militars i els líders religiosos segueixen l’estètica i es vesteixen segons l’esquema d’una litúrgia daurada que els fa diferents de la resta de la població, exactament igual que han fet els bruixots i els guerrers des de la prehistòria. 

NO EXISTEIXEN COSES ACABADES

NO HI HA COSES ACABADES, 
DONCS LES COSES, QUAN S'ACABEN, DEIXEN D'EXISTIR
Jaume Riu   11.10.2005

Només de donar un cop d’ull a la societat del benestar ja s’observa que l’oferta supera a la demanda i el factor determinant de l’èxit és trobar comprador. Bàsicament és difícil vendre i és fàcil comprar, per això la publicitat es fa per vendre i no pas per comprar. Els polítics es venen ells mateixos i proclamen les seves excel·lències personals, però no hi ha pas una campanya de la ciutadania per comprar bons polítics. Fer campanya i eleccions per triar persones segons la seva ideologia, o segons la ideologia d’un partit polític, no és gens encertat perquè d’aquesta manera ningú no avalua la capacitat tècnica del candidat per gestionar els recursos de tota la societat. A la persona que arriba a manar li demanaran que interpreti les regles de joc, les lleis o la constitució, segons la seva ideologia i no segons els principis de la ciència o de la tècnica. El que governa ha d’interpretar les regles de joc segons la seva ideologia i amb això es reconeix que: 
- Tenim unes regles de joc, unes lleis i una constitució no gens útils perquè són bàsicament interpretables i no serveixen de referència. 
- La persona elegida ha de formar govern i pactarà amb d’altres que no pensen igual i per tant, la ideologia de l’elegit tampoc no és una garantia. 
Sortosament les persones tenim una ideologia canviant i, com és natural, no es pot dissenyar un govern de la societat que depengui de la ideologia de les persones que prenen decisions. 
El vot responsable de la ciutadania ha de servir per decidir la ideologia que es vol adoptar i, per tant, s’ha de votar la constitució, les lleis i, en definitiva, les regles de joc, tant sovint com les circumstàncies socials ho demanin. 
 El marc legal ha d’expressar de manera inequívoca una ideologia de consens i així, al menys cada quatre anys s’ha de votar la constitució per adaptar-la a les noves necessitats canviants. Per governar el país s’ha de ser bàsicament molt bon professional per gestionar els recursos, generar valor i fer la necessària reenginyeria del sistema per garantir que es segueix la ideologia de la constitució. Els polítics han de treballar per objectius i s’han de valorar pels resultats. Els polítics que governen la societat no s’han de comprar doncs en el mercat de les eleccions i mai no hi ha d’haver campanyes electorals per triar a les persones perquè als polítics, igual que als cirurgians, als arquitectes o als aviadors, no els hi hem de demanar una ideologia sinó capacitat professional. Bàsicament, ho fem tot a l’inrevés.