PERQUÈ PEDRO SÁNCHEZ ENCARA PERDURA

            Quim Torra i Laura Borràs han trencat la teranyina de la corrupció, no necessiten la impunitat, son lliures de pensament i fan por, per això els van destituir immediatament.

            En canvi Pedro Sánchez és presoner a la teranyina de la corrupció, necessita la impunitat i no el veuen capaç de desobeir, per això perdura.

2026 06 23    AIXÒ SÍ QUE NO. 

Amb el rei de Franco fent de cap d'estat, els jutges i altres alts càrrecs tenen una immunitat absoluta. 

Amb Franco ja se sabia que els ministres, els jutges, els alcaldes, els militars, els directors dels diaris, els mestres, els bisbes i els policies, tenien una immunitat absoluta rebuda directamen del cap d’estat. 

 La conseqüència directa d'aquesta mena d'immunitat gairebé sempre provoca la oportunitat d'una corrupció general. 

Però el resultat més pervers consistia -i consisteix encara-, a tenir els alts càrrecs presoners de les seves corrupcions personals i, és clar, només poden ser fidels fanàtics del cap d'estat, perquè ja no son amos de la seva opinió i han venut el seu patrimoni moral i econòmic, i mai no podran canviar.  

Així molts perduren en el càrrec i alguns van a la presó per demostrar que la servitud va de debò i el cap d'estat fa el que li convé per imposar la disciplina del règim, fora de tota lògica. 

En canvi, quan un alt càrrec no cau a la trampa i no aprofita la impunitat per tenir els beneficis personals de la corrupció, és destituït immediatament (com el president Quim Torra, o la presidenta Laura Borràs, i d'altres…), ja que aleshores el personatge és lliure i el consideren molt perillós perquè podria desobeir, i això sí que no.

i Galinsoga va dir: "TODOS LOS CATALANES SON UNA MIERDA"

Portada de l'any 1977, quan ja feia més de 18 anys de l'Afer Galinsoga i es verifica que les elits franquistes i el diari La Vanguardia Española feien una propaganda infame a favor de l'AUTONOMIA per Catalunya, per neutralitzar que ningú demanés la INDEPENDÈNCIA.

2026 06 21      PERQUÈ EL DIARI LA VANGUARDIA ÉS AIXÍ. 

Avui 21 de juny és diumenge, i fa 67 anys també era diumenge el 21 de juny de 1959, quan a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona es va fer una homilia en català, i va resultar que a la sortida es va sentir la veu del director de la Vanguardia, el periodista falangista Luis Martínez de Galinsoga, que va dir allò que no hem oblidat mai, i ha transcendit tants anys:

"¡Todos los catalanes son una mierda!". 

I va ser el començament d'un boicot històric a aquell diari monàrquic, conservador i franquista. Mai més el diari La Vanguardia no ha estat ben rebut a Catalunya. L’endemà mateix de l’incident, el rector Narcís Saguer va enviar una carta a Galinsoga. Aquest contestà insistint en el seu desacord que el sermó es digués en català. Fins a tres cartes es creuaren aquests dos personatges. 

I semblava que tot es quedaria aquí, però es va organitzar una lluita potent amb un boicot des de l'Academia de la Llengua Catalana, amb el trencament dels vidres de les oficines del diari al carrer de Pelai de Barcelona i la propagació per tot el país de diaris esquinçats amb l'objectiu d'assolir la primera victòria de Catalunya contra la dictadura de la Guerra Civil ençà. Com una conseqüència directa de la pressió ciutadana, el 5 de febrer de 1960, Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, i el 7 de febrer el seu nom deixà de sortir en la capçalera del diari, sent substituït en la direcció de La Vanguardia per Manuel Aznar Zubigaray, avi del futur president del Govern José María Aznar del Partit Popular. Aquesta també és una evidencia objectiva que s'ha d'explicar per entendre perquè el diari La Vanguardia és així.

EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET

2026 06 18    EL CRIM NOMÉS PROSPERA EN SECRET I PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT EXPLICAR TRUMP, I EXPLICAR EL REGNE D’ESPANYA.
Tots aquells ciutadans que van creure sincerament que darrere la gesticulació de Donald Trump hi havia estratègia, que darrere les amenaces hi havia un pla i que aquelles maneres grotesques eren una demostració de força única, tots aquells ciutadans americans responen a un perfil que ja hem reconegut en els ciutadans espanyols que darrere la rebel·lió militar del general Franco pensaven que hi havia estratègia, que darrere la repressió i la dictadura amb el “Fuero de los Españoles” hi havia un pla, i que aquelles desfilades de la “Legión” amb una cabra i les maneres grotesques d’un “caudillo” baixet, amb bigoti i veu aflautada, eren una demostració de força única, i les elits franquistes encara ho creuen.
I nosaltres què podem fer?, doncs explicar-ho.
Més eficaç que les armes destrucció massiva i més eficaç que tots els exèrcits junts, és la pedagogia del periodisme lliure, independent i de recerca, que explica la realitat des de diferents punts de vista.
L’arma estratègica dels Països Catalans és la informació veraç i contrastada d’una realitat que Espanya en canvi, ha d’ocultar en defensa pròpia.
Saber-ho tot ens fa invencibles, mentre que la informació parcial ens debilita, i als americans amb Donald Trump els passa el mateix.
Per exemple, l’independentisme sembla desinflat perquè no tenim present la informació contrastada del dia més important de la història de Catalunya.
El document de la Declaració d’Independència de Catalunya fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d’octubre de 2017, i acabat de signar, el president Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.
Aquest protocol-trampa d’escoltar les alternatives dels espanyols atemorits de veure la solidesa de Catalunya, ja l’havia viscut Francesc Macià 86 anys abans, igual que Josep Tarradellas feia només 20 anys, tots dos van claudicar i van renunciar a la independència per obtenir l’autonomia, però el 2017 canviarien les tornes i Carles Puigdemont va mantenir la decisió de renunciar a l’autonomia per declarar la independència.
La informació veraç i contrastada explica que passades dues setmanes de negociació amb el govern de l’estat espanyol, en les que es van presentar amenaces terribles contra el govern català, i Madrid va voler imposar que Puigdemont convoqués eleccions, resulta que res d’això no va fer canviar la decisió de respectar al resultat vinculant del referèndum de l’1 d’octubre i, contra tots els pronòstics del govern espanyol, malgrat el requeriment del Consell de Ministres de Madrid, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, -aquesta és la data històrica que sovint oblidem-, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó.
La Declaració d’Independència de Catalunya és un text polític, encara sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Es va declarar efectívament i aleshores va passar tot.
El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 la monarquia va entrar en pànic perquè es preveia l’esfondrament del règim del 78 com l’endemà dirien els titulars de la premsa castellana.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, atemorit i superat per les evidències polítiques que no s’esperava haver d’afrontar mai, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava allò que segons ells era l’aplicació de l’article 155 de la Constitució però en realitat era un Cop d’Estat del rei i del govern de Madrid contra Catalunya, per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre.
Deia el periodista Joseph Pulitzer fa més de cent anys, que el crim només prospera en secret. Per això és tan important explicar Trump, i explicar el regne d’Espanya.

DESPRÉS DEL PAPA DE ROMA, ES VEUEN LES ESQUERDES

 2026 06 11   ES VEUEN LES ESQUERDES. 

Ja esperava aquest moment que el govern de Catalunya és desentén del que passa al Catalunya i m’agrada posar-me les ulleres de canviar el punt de vista i observar.

A Catalunya, cada cop que al país hi ha una sacsejada televisada en directe es remouen els fonaments, i aleshores, si tries bé el punt de vista, s'arriben a veure les esquerdes per on un dia o altre hi haurà la trencadissa.

Fa molts anys, abans de la televisió i amb els mitjans de comunicació controlats pel règim, també hi havia sacsejades que removien els fonaments del país i hi havia esquerdes, però amb la nit informativa de la dictadura gairebé ningú no les podia veure. Les primeres esquerdes del règim de 39 es van descobrir amb la signatura del Concordat franquista de 1953 entre l'Espanya de Franco i la Santa Seu de Pio XII, que es va renovar mig d’amagat el 1979 perquè semblés “una cosa de la constitució de 1978”, però aleshores ja podíem estar més informats i sabíem que la modernitat política obligava a les elits franquistes a haver d'aparentar que volien construir una democràcia i un règim no confessional, i sabíem del cert que ens estaven enganyant.

Amb la mort biològica del dictador, des del moment zero ja van aparèixer les primeres esquerdes en les estructures del nou règim del 78. Les elits franquistes, insegures i sobretot molt desconfiades, no veien gens clar l’invent de Franco d'instaurar una monarquia en un pim-pam, sense fer ni tan sols un indispensable procés de restauració monàrquica. Naturalment, no es va atrevir a fer una restauració formal de la monarquia per no haver de recordar una evidència dolosa que es tractava de mantenir somorta, doncs era el mateix Caudillo qui quaranta anys abans havia segrestat la legalitat republicana amb una rebel·lió militar i, si de cas, el que s'hauria de fer era una Transició a la República.

No es podia amagar l'esquerda fenomenal de la "Transició a la Democràcia" (sic), que no va ser mai una transició perquè no transitava cap enlloc, i no era democràcia perquè els protagonistes dels primers partits polítics legalitzats com Fuerza Nueva FN, Alianza Popular AP i Unión de Centro Democratico UCD, eren els militars de la dictadura i personatges que havien estat els anteriors ministres del govern de Franco, falangistes del FET i de les JONS, i alguns membres numeraris de l'Opus Dei de l'Església Catòlica.

Era molt visible l'esquerda de l’invent barroer d'un "cafè per a tots" de l'Estat de les Autonomíes dirigides sempre des de Madrid, i que cada una de les autonomies no controlaria mai ni el pressupost ni les inversions. 

Passats cinquanta anys, ara és evident que cada esquerda del règim del 78 ja és un esvoranc perillós que amenaça una trencadissa i els preocupa de debò, per això han buscat la complicitat del papa de Roma i l'han fet venir perquè des de la Santa Seu també tenen problemes d'esquerdes diverses, entre d'altres i sobretot a causa de la pèrdua imparable de fidels a Espanya i arreu del món. 

Com qui fa servir una pasta de tapar esquerdes, han organitzat una visita inèdita del papa de Roma amb l'excusa del centenari de la mort de l'arquitecte català Antoni Gaudí, autor genial de la torre més alta del món en un temple catòlic i al papa li oferien l'ocasió de beneir la torre de Jesús en un acte multitudinari i espectacular. Semblava una idea força atractiva però, és clar, només amb la pasta de tapar les esquerdes no se n'han sortit per resoldre els defectes estructurals del regne d'Espanya i de la Ciutat del Vaticà, més aviat els ha resultat a l'inrevés perquè gràcies a la visita del papa les esquerdes les han exposat a la vista de desenes de milions de persones de tot el planeta, gairebé en directe.

A dalt de l'escenari impressionant del temple de la Sagrada Família hi han representat un paper ben galdós tots els protagonistes del país de les esquerdes que no tenen cap dret a ser-hi, perquè el temple és del poble i no hi han aportat res ni la monarquia ni el govern d'Espanya, ni l'Ajuntament de Barcelona, ni el govern de la Generalitat de Catalunya, ni el bisbat de Barcelona ni la Santa Seu, ni cap partit polític però, això sí, els actors necessitaven fer-se veure i sortir a la foto on trobem el rei i la reina, el bisbe i l'alcalde, els presidents del govern de Madrid i de Barcelona, els polítics de partit i, naturalment, també el papa de Roma. 

Volem fer la crònica d'un episodi històric on hi ha hagut pressions polítiques per fer entrar amb calçador també Madrid, Montserrat i les Canàries en el pla de la visita, i pressions per l'ús de l'idioma amb un protocol i una litúrgia complexes, amb decisions d'urgència i despeses controvertides, amb un enorme desplegament policial i catalanofòbia a dojo. De fet, a més del descontent pel col·lapse als transports urbans, no puc saber si hi ha hagut tant rebuig a la visita papa com hi ha hagut eufòria religiosa. L'espectacle creat per l'ocasió ha generat una notable informació del temple de la Sagrada Família de Gaudí tramesa des de Catalunya a tot el món per canals internacionals, però sobretot passarà a la història el 10 de juny de 2026 perquè hi ha hagut també l’expulsió infame dels sis-cents cantaires amb la connivència del Patronat de la Sagrada Família presidit pel bisbe Omella, i tot en el mateix guió.

La crònica de l'endemà es pot resumir amb quatre paraules: es veuen les esquerdes.

DISSOLDRE EL FRANQUISME

2026 06 08      SENSE DISSOLDRE EL FRANQUISME, NO HI HA INDEPENDÈNCIA.  

Dissoldre el concordat amb la Santa Seu que perdura des de 1953. 

Dissoldre la Guàrdia Civil que és un cos de guàrdia, però no és civil. 

Dissoldre els pactes post-electorals que no ha votat ningú. 

Dissoldre la pau autonòmica que no controla ni el pressupost ni la inversió. 

Dissoldre l'exèrcit espanyol que no ha guanyat mai cap guerra. 

Dissoldre la Llei Mordassa de 2015 contra els drets humans fonamentals. 

Dissoldre el Tribunal Suprem que és suprem, però no és el tribunal natural. 

 Dissoldre el Tribunal Constitucional que és tribunal, però no és constitucional. 

Dissoldre el Tribunal de Comptes que fa els comptes, però no és un tribunal. 

Dissoldre el Parlament de Catalunya perquè no permet parlar de tot. 

Sense dissoldre el franquisme, no hi ha independència.

DIA DE LES FORCES ARMADES

Cau la bandera espanyola en l'acte central del Dia de les Forces Armades. El rei, que presidia l'acte, ha reaccionat amb una mirada de sorpresa quan la bandera ha caigut del màstil.

2026 05 30  CULPABLES DE PERDRE EL TEMPS AMB JOCS INÚTILS. 

L’exèrcit espanyol no ha guanyat mai cap guerra, només contra els propis ciutadans, i no era una guerra sinó una rebel·lió de militars insurrectes i, per tant, cap honor per a l'exèrcit. 

Quan els ganàpies com el rei i la seva filla, es dediquen a jugar a soldadets vestits amb uniformes del bàndol que fa noranta anys havia segrestat la república, ja és un episodi prou degenerat que ens fa vergonya aliena, però que no s’adonin del ridícul que fan és molt pitjor, i que ho transmetin pel seu canal públic de la televisió espanyola els fa culpables de malbaratament de recursos públics, culpables de fer apologia de l’odi, i culpables de perdre el temps amb jocs inútis.

ÉS UN CRIM CONTRA LA DEMOCRÀCIA

2026 06 01     CÒMPLICES NECESSARIS DEL CRIM. 

Tenim prou evidències que la legislatura injusta, il·legal i il·lícita, de Salvador Illa, és un crim contra la democràcia. 

I ara amb el suport que volen fer al pressupost del govern de Salvador Illa, es verifica que els socialistes apuntaladors de la monarquia instaurada per Franco, els republicans transformats en monàrquics per motius inconfessables, i els comuns-istes incondicionals col·laboradors del règim del 78 des del moment zero, es comporten tots com a còmplices necessaris del crim.