Així va quedar la sala capitular del monestrir de Sixena després de l'incendi. És tal qual se la va trobar l'historiador Josep Gudiol quan hi va arribar: "era un munt de runes cremades"...

2026 04 29    SÓN CÒMPLICES NECESSARIS DE LA SEGONA DICTADURA FRANQUISTA

La jutgessa d’Osca, el ministre de Cultura i el president d’Aragó, se senten dipositaris de la mateixa impunitat que tenien els ministres de Franco, i la Guàrdia Civil i els alcaldes de la Primera Dictadura Franquista.

Tots ells saben que no els pot passar res perquè “cumplen ordenes superiores”, en aquest cas del Tribunal Suprem, i nosaltres tenim una evidència objectiva que la jutgessa, el ministre i el president són còmplices necessaris de la Segona Dictadura Franquista.

2026 04 26    LA NACIÓ DEL CATALÀ TÉ EL 40% DELS CLUBS DE FUTBOL DE LA PRIMERA DIVISIÓ ESPANYOLA.

La nostra fortalesa es pot conèixer fàcilment en la mesura de la debilitat del bàndol contrari i, concretament, per saber on és la nostra fortalesa només cal detectar què els fa més por als altres, mès ràbia.

Les monarquies, les repúbliques i les dictadures successives no han pogut esborrar el català perquè la llengua és l’únic fonament que no s’enfonsa i que, per això, per a guanyar la llibertat, cal començar per la llengua. 

Per culpa d'una insultant "absència de gest" durant el judici del Tribunal Suprem ja vam denunciar aleshores que els presoners es van rendir. Ara que ho podem mirar amb perpectiva, declaro que no puc perdonar als que es van deixar jutjar a Madrid per un tribunal no natural i, sobretot, en castellà.

Aquells dies vaig escriure -i publicar en el meu llibre L'OPORTUNITAT-, que m’hauria agradat saber si hi ha algun exemple de judici al món amb tantes qüestions prèvies, bàsicament per vulneració de drets, però ni els advocats ni els processats no s'ho van plantejar.

La generació dels que el 2017 i els anys següents no es van rendir perquè no hi eren -eren petits-, ara fan el Correllengua Agermanat '26 i ens superen amb imaginació, amb criteri i amb rotunditat.

Els joves i els més joves estan en una altra òrbita perquè saben què cal fer, ho saben fer i no necessiten fer mèrits per anar a les llistes dels partits polítics. El seu objectiu personal i professional és d'una altra dimensió.

Ahir mateix, aquests que han muntat el Correllengua per tots els Països Catalans i porten les ulleres de canviar el punt de vista per posar la Nació del Català al món i llençar un missatge potent a Espanya, em feien adonar que a la Nació del Català hi ha el 40% dels clubs de futbol de la primera divisió espanyola. 

A Espanya només un 20% són equips de Castella i el 20% són del País Basc, el 10% són d'Andalusia i el 10% restant està repartit entre Galícia i Astúries.

2026 04 19   POTSER ELS AVIS         PODEM SER LA SOLUCIÓ.

                                             Correllengua Agermanat '26

    Quan nosaltres érem els joves i els molt joves dels anys 50 i 60 teníem més evidències directes de la història recent de post-guerra i teníem evidències més clares de la repressió cultural i ideològica que patíem als Països Catalans, que no pas ara.

Amb tot, és molt bona notícia la capacitat del joves d’ara d’organitzar el Correllengua Agermanat, i veig molt positiva la participació dels joves majoritàriament a les manifestacions espontànies de l’Onze de setembre passat, però em preocupen les preguntes que es fan els molt joves de 3r i 4t de l'ESO i dels que fan Batxillerat i cicles de grau mitjà, perquè no els han explicat d’on ve el conflicte del regne d’Espanya contra els Països Catalans.

Han sentit parlar de la Transició a la Democràcia, això sí, i saben que hi ha diferents partits polítics i eleccions de tant en tant com si amb això ja n’hi ha prou, però no els han explicat que quan va morir Franco de vell, en realitat no es va fer el que tocava, una Transició a la República per recuperar la legalitat republicana que havien segrestat des de la Guerra Civil i, en canvi, ens han imposat una monarquia inviolable, i sobretot vitalicia, exactament com ho era la dictadura. Aquestes coses no els hi han explicat mai enlloc.

Ens senten dir que la monarquia i les autonomies son la base del problema per poder ser un nou estat democràtric d’Europa, independent del regne d’Espanya i en forma de república, però no ho poden entendre si no els ho expliquem.

Em preocupa que d’aquesta generació molts coincideix a dir que tenen curiositat però no n’han parlat mai a casa, ni els n’han parlat quan estudien Història ni quan fan classe de Socials, i també he sentit que això passa perquè en general, els pares ja estan conformats -derrotats-, i els professors no estan prou informats, i no tenen referents didàctics de la història contemporània dels darrers cent anys.

La immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular és essencial, però sense informació del mal que fa el franquisme persistent en la constitució espanyola i sense informació de qui hi ha a les elits franquistes que encara manen a Espanya, no es pot entendre on som, d’on venim i perquè volem la independència.

Confio en els d’aquesta generació de joves i molt joves, perquè són els que encara són a temps de canviar i nosaltres tenim el repte d’explicar-ho tot. Potser els avis podem ser la solució.

 2026 04 09  AMB LA CONDICIÓ, AIXÓ SÍ, DE RENUNCIAR A FER POLÍTICA COMUNISTA.

Santiago Carrillo    i    Adolfo Suárez  

Tal dia com avui 9 d'abril, l'any 1977 era Divendres Sant, i des de la mort biològica de Francisco Franco el 20 de novembre de 1975, el govern en funcions a Madrid tenia com a president el falangista Adolfo Suárez, i com a Cap d'Estat un rei franquista Juan Carlos I de Borbón .

Aquell dia festiu de Setmana Santa, per sorpresa, van legalitzar el Partit Comunista d'Espanya PCE tot i que els militars espanyols, els falangistes més conservadors i les elits franquistes s'hi oposaven frontalment, però tenien un problema existencial i es van haver d'inventar una idíl·lica Transició a la Democràcia per distreure tothom de fer una Transició a la República i no una altra cosa, que era el que tocava i s'hauria d'haver imposat per recuperar la legalitat republicana que Franco havia segrestat amb una rebel·lió militar i un règim de dictadura per quaranta anys des de la Guerra Civil.

Per fer creïble la democràcia inventada, necessitaven aprovar una constitució amb els comunistes legalitzats i van convèncer Santiago Carrillo, el líder roig exiliat, per poder tornar amb un indult i la possibilitat de participar en les eleccions legislatives amb la condició, això sí, de renunciar a fer política comunista.

2026 04 02   I, FINALMENT, SENSE DINERS.

CaixaBank ha posat a la venda l’antiga seu d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a Barcelona després del tancament definitiu del concurs de creditors de la formació. L’immoble surt al mercat per 1,75 milions d’euros, molt per sota del preu pel qual el partit l’havia adquirit anys enrere.

És una lamentrable conseqüència de la transició al no-res.

Quan es va morir el dictador, en comptes de fer una transició a la República -que és el que tocava-, els represaliats que venien de l'oposició a la dictadura es van emmerdar en una il·lusòria transició a la democràcia (sic) .

Comunistes, socialistes, republicans i anarquistes es van avenir a renunciar als seus principis per tornar de l'exili i tenir poder polític en la democràcia dissenyada per falangistes franquistes, i va resultar que tots els partits legalitzats es quedarien per emblanquir la monarquia, això sí, però sense principis, sense poder polític, sense democràcia i, finalment, sense diners.