20260320


2026 03 20    VISUALITZEM A CATALUNYA UN NOU ESTAT INDEPENDENT DEL REGNE D'ESPANYA, EN FORMA DE REPÚBLICA.

En mig d'una crisi d'habitatge social inhabastable per a les noves generacions, s'ha fet evident el colapse de les infraestructures ferroviàries de Catalunya que afecta a tothom, i en els darrers mesos hem vist l'alçament de la pagesia, i després l'alçament dels metges i del personal sanitari, i ara els ensenyants fan vaga i bloquegen el país, tots amb una fermesa descomunal de rebuig a les polítiques de govern de l'Estat de les Autonomies, i mentrestant el rei Borbón Felipe VI s'amaga i calla.

Ens fa l'efecte que es reprodueix l’escenari que va provocar l'exili voluntari a França i després a Italia del rei Borbón Alfonso XIII el 17 d'abril de 1931, que finalment abdicaria el 15 de gener de 1941, poc abans de morir, en favor del seu fill Juan de Borbón,

En unes eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, es van donar les condicions per proclamar la Segona República espanyola dos dies després, el 14 d'abril de 1931, quan el republicà Francesc Macià, en nom del poble català, va proclamar l'Estat Català en forma de República Catalana amb la intenció d'integrar-se dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. 

Però el federalisme no ha estat mai possible a l'Espanya castellana, i aquesta declaració de Macià preocupà el govern provisional de la república, que envià en avió a Barcelona, el dia 17 d'abril, els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona actués no com una república federal sinó com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual ningú no havia pensat abans els permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana. 

-  La conformitat de Macià per acceptar un Estatut d'Autonomia, va trair així la independència de Catalunya.

Passada la Guerra Civil i tota la dictadura de Franco, quan va morir el dictador es va perpetrar un episodi semblant per poder aprovar la constitució de 1978, i des de Madrid les elits franquistes li van fer una proposta llaminera al republicà exiliat Josep Tarradellas que consistiria a la restauració de la Generalitat de Catalunya per poder governar una autonomia catalana i ser ell el president.

-  La conformitat de Tarradellas de conformar-se amb l'autonomia va trair de nou la independència de Catalunya.

Amb aquests precedents decebedors, abans del 2010 la majoria de la població de Catalunya visualitza i manifesta majoritàriament que el pas  oportú cap a la independència consisteix a sortir del pou de l'autonomia dirigida des de Madrid. 

Catalunya es mobilitza i d'acord amb la  Llei del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya aprovada pel Ple del Parlament el 6 de setembre de 2017, i d'acord amb la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república que el Ple del Parlament aprovava el 8 de setembre de 2017, es fa el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 per decidir si es vol esdevenir un nou estat independent en forma de república, i es guanya.

-  Carles Puigdemont és el primer president disposat a superar l'Autonomia de Catalunya per complir el mandat de 2.044.038 vots a favor de la independència en forma de república. Res a veure amb allò d'admetre un règim autonòmic dins del regne d'Espanya.

La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític, de moment sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. El document fou signat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya el 10 d'octubre de 2017, després que el «Sí» a la independència guanyés en el referèndum d'autodeterminació unilateral celebrat l'1 del mateix mes.

Carles Puigdemont va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l'estat espanyol com ja havia fet Francesc Macià.

Però en aquest cas prosperava la decisió de renunciar a l'autonomia per declarar la independència i el divendres 27 d’octubre de 2017, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va llegir el text de la declaració d’independència que els diputats de Junts pel Sí i la CUP havien signat després de la suspensió de la declaració efectuada en el ple del dia 10 d’octubre. 

Malgrat el requeriment del Consell de Ministres, a les 15.27 del divendres 27 d’octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va aixecar la suspensió de la declaració d’independència per setanta vots a favor, deu vots en contra i dos vots en blanc i va proclamar la República Catalana en la votació de la primera proposta de resolució conjunta presentada per les formacions de Junts pel Sí, la CUP i el diputat independent Germà Gordó. 

El mateix divendres 27 d’octubre de 2017 el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va fer una declaració institucional de deu minuts, televisada però sense admetre preguntes dels periodistes, en la qual anunciava l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per dissoldre el Parlament i destituir el president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers del Govern català. Va anunciar per sorpresa unes eleccions autonòmiques a Catalunya avançades al 21 de desembre. Va declarar l’extinció de les oficines del president i del vicepresident, del Consell de la Transició Nacional, del DIPLOCAT, i va cessar els delegats de Brussel·les i Madrid i totes les delegacions a l’estranger, excepte —per sorpresa— la delegació de Brussel·les.

Amb aquests precedents, i la incapacitat evident avui dia de governar l'Autonomia de Catalunya, ara mateix nou anys després, visualitzem de nou l'escenari d'una Declaració Unilateral d'Independència, en forma de república.