2026 03 18 L’ÚNIC CAMÍ TRANSITABLE ÉS RECUPERAR LA LEGALITAT REPUBLICANA.
Aquestes són les pistes extretes del llibre L'OPORTUNITAT:
El 14 d’abril de 1931 s’havia instaurat la Segona República Espanyola com
a nou règim polític per succeir la monarquia restauracionista d’Alfonso XIII de
Borbón.
El rei havia hagut d’abdicar i s’havia exiliat primer a França i després
a Itàlia, ja que el règim monàrquic havia perdut el suport popular i havia
quedat deslegitimat per haver permès la dictadura de Primo de Rivera
des del 1923 fins al 1930. També havia fracassat en el seu intent de
restablir plenament la Constitució espanyola de 1876 amb un govern
militar del general Dámaso Berenguer des del gener de 1930 fins a le
eleccions municipals del diumenge 12 d’abril de 1931.
La República, doncs, no va ser la conquesta d’un moviment republicà
amb arrels socials profundes, sinó el resultat d’una gran mobilització
popular contra la monarquia, que va recollir els fruits en el moment en
què als borbons els van fallar tots els seus possibles suports socials i
institucionals.
Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau de la història.
Des del 1716, amb els decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia les
institucions pròpies i ara les recuperava, encara que només en forma
d’Autonomia.
Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació
Ibèrica, amb unes competències que quedarien recollides a l’Estatut
d’Autonomia de 1932.
La República Espanyola, però, no tenia cap vocació federal i només en
els períodes de govern d’esquerres va permetre l’obra de la Generalitat
republicana en les diverses matèries en què tenia competències com ara
Sanitat, Economia, Educació o en les infraestructures.
Amb la guerra civil, el Govern de la Generalitat i les forces populars
milicianes dels partits i organitzacions d’esquerres van defensar la República,
la qual cosa volia dir defensar les bases socials de Catalunya i
la cultura catalana en el camp de la política, de les arts, de la sanitat, de
l’economia, de l’educació, de les infraestructures planejades i, sobretot,
de les infraestructures ja construïdes.
Amb la derrota del costat republicà a la guerra civil, tot es va perdre.
I, fins ara, no hem emprès de nou el camí cap a recuperar la legalitat
republicana.
El segrest de la justícia és l’única oposició que ha decidit fer el regne
d’Espanya contra el moviment independentista.
a nou règim polític per succeir la monarquia restauracionista d’Alfonso XIII de
Borbón.
El rei havia hagut d’abdicar i s’havia exiliat primer a França i després
a Itàlia, ja que el règim monàrquic havia perdut el suport popular i havia
quedat deslegitimat per haver permès la dictadura de Primo de Rivera
des del 1923 fins al 1930. També havia fracassat en el seu intent de
restablir plenament la Constitució espanyola de 1876 amb un govern
militar del general Dámaso Berenguer des del gener de 1930 fins a le
eleccions municipals del diumenge 12 d’abril de 1931.
La República, doncs, no va ser la conquesta d’un moviment republicà
amb arrels socials profundes, sinó el resultat d’una gran mobilització
popular contra la monarquia, que va recollir els fruits en el moment en
què als borbons els van fallar tots els seus possibles suports socials i
institucionals.
Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau de la història.
Des del 1716, amb els decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia les
institucions pròpies i ara les recuperava, encara que només en forma
d’Autonomia.
Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació
Ibèrica, amb unes competències que quedarien recollides a l’Estatut
d’Autonomia de 1932.
La República Espanyola, però, no tenia cap vocació federal i només en
els períodes de govern d’esquerres va permetre l’obra de la Generalitat
republicana en les diverses matèries en què tenia competències com ara
Sanitat, Economia, Educació o en les infraestructures.
Amb la guerra civil, el Govern de la Generalitat i les forces populars
milicianes dels partits i organitzacions d’esquerres van defensar la República,
la qual cosa volia dir defensar les bases socials de Catalunya i
la cultura catalana en el camp de la política, de les arts, de la sanitat, de
l’economia, de l’educació, de les infraestructures planejades i, sobretot,
de les infraestructures ja construïdes.
Amb la derrota del costat republicà a la guerra civil, tot es va perdre.
I, fins ara, no hem emprès de nou el camí cap a recuperar la legalitat
republicana.
El segrest de la justícia és l’única oposició que ha decidit fer el regne
d’Espanya contra el moviment independentista.
Per recuperar les competències de les Infraestructures, la Sanitat, l’Economia i l’Educació, en definitiva per recuperar les bases socials de Catalunya i la cultura catalana, l’únic camí transitable és recuperar la legalitat republicana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada