L'ESTRATÈGIA DEL DIPUTAT

Jaume Riu 06-06-2006

Estratègia és l’art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat. Pel que governa, l’estratègia consisteix a coordinar les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d’una organització, d’un estat, d’un grup o d’un partit. Però quan un diputat s’aixeca del deu escó i se’n va cap a la tribuna d’oradors, perquè li correspon el torn de paraula, resulta que mai no sé què hi va a fer allà al davant. Mai no aconsegueixo comprendre l’estratègia del diputat, i això que n’he vist de tots colors. 

 Des del moment que el diputat, el portantveu, el ministre, conseller o president, s’aixeca de l’escó amb papers a la mà, me’l miro i tracto d’endevinar quina deu ser la seva estratègia. Aleshores penso que potser avui el polític pretén explicar coses que els altres no sabem. o potser té la intenció de fer canviar de parer dels altres diputats que l’escoltaran asseguts. En aquests supòsits, ni l’escenari ni la litúrgia del parlament no són els adequats perquè tothom reconeix que les idees no es canviaran pel discurs d’un contrincant. Malament aniria si alguna dada determinant pel govern del país es pot desconèixer encara en el moment de la intervenció, i s’ha de descobrir en una sessió parlamentària. 

En conseqüència, trobo que el parlament no és el millor lloc per desvetllar dades. 

Les dades s’han de conèixer i publicar efectivament per informar a la població però no són pròpies del parlament. Si es presenten dades objectives i significatives, els diputats ja les haurien de saber abans i, si són dades subjectives, no ens han de fer perdre el temps. Altrament, és possible que avui el diputat pugi a la tribuna per rebatre les idees que han exposat uns altres parlamentaris i ho vol fer amb nous arguments. Fins i tot potser vol parlar de nous valors presents a la societat o potser vol donar el seu parer, o l’opinió del seu grup, sobre un tema controvertit. 

En definitiva, el diputat exposarà idees per establir un posicionament. En tots aquests supòsits en els què intervenen arguments i conflictes d’interessos, resulta incomprensible que al parlament es faci només ús de l’habilitat dialèctica, en comptes d’usar una presentació power point amb quadres sinòptics, com fem tots els altres ciutadans en una aula, en una oficina o en qualsevol auditori, quan volem sistematitzar amb eficàcia, l’exposició d’unes idees. Per tant, si resulta que l’estratègia del diputat no és fer-se entendre, em pregunto què hi va a fer doncs, allà dalt a la tribuna?