Jaume Riu 07.06.2006
Valor és la qualitat o conjunt de qualitats que fa que una persona o una cosa sigui preuada, valgui.
La democràcia només és un invent humà del què no n’hem trobat cap altre exemple a la naturalesa i l’elecció dels governants per sufragi no garanteix l’eficàcia. És una doctrina imperfecta per governar, que admet el dubte.
La democràcia que coneixem en la política té alternatives més justes quan s’aplica fora de la política, amb un millor tracte de les minories i, sobretot, amb més eficàcia en termes de resultats.
Per tot això no es pot dir que la democràcia sigui un valor absolut.
L’essència de la democràcia està en la participació del poble en l’elecció dels governants sense prendre altres precaucions. La democràcia no se suporta doncs, en fonaments bàsics com promoure l’eficàcia del govern o satisfer les expectatives de les minories.
Aristòtil ja va anar molt més enllà de la democràcia quan afirmava que per governar, primer se n’ha de saber.
I rebobinant els fets històrics trobem que, en els inicis de la democràcia, només votaven els ciutadans censats a la polis i se n’excloïen les dones, els artesans, pagesos, pastors, soldats i la població més nombrosa: els que la societat necessitava com a esclaus-treballadors. Només un deu per cent de la població podia triar el govern i, és clar, el triaven entre aquest deu per cent.
Les campanyes electorals sedueixen als votants amb idèntics arguments que les campanyes de publicitat comercial per adquirir productes de consum i, com a conseqüència d’això, el vot decisiu està en mans dels que volen privilegis i esperen tenir descomptes o avantatge en lloc d’igualtat d’oportunitats.
Per això tots els governs democràtics són tant conservadors.
Hem comprovat que en un marc d’aplicació correcte de la democràcia, preval un integrisme de la seguretat total i aleshores es pot mantenir la pena de mort i les solucions policials que comporten presons massificades en comptes de resoldre els problemes de forma científica, identificant la causa per canviar l’efecte.
També en un marc democràtic es poden enviar soldats a les guerres promogudes a d’altres països per poder-los reconstruir i recolonitzar més endavant, sempre amb el consentiment democràtic d’una majoria que només albira un valor: la seguretat.
En definitiva, no es pot dir que la consulta democràtica sigui un valor just, positiu, o ni tant sols pràctic, doncs les eleccions democràtiques s’organitzen, no per adaptar les regles de joc a les noves necessitats o a un canvi de valors, sinó per votar a qui interpretarà les regles de joc al gust dels guanyadors.
El parany consisteix a oferir a la població el dret de poder triar al governant i, amb aquesta fotesa, privar-nos de fer el debat ideològic, i el corresponent sufragi, per triar els valors.
A la democràcia doncs, no li va bé una constitució de consens, justa i revisada contínuament per la ciutadania per adaptar-la als nous valors.
A la democràcia li convé una constitució intocable perquè pugui ser interpretada pel que mana.
La propaganda ens fa veure que l’alternativa a la dictadura és la democràcia i això es presenta com un valor, quan només és una mentida. L’únic valor residual de la democràcia és demagògic, perquè l’alternativa a la dictadura no és la democràcia, és la llibertat.
La llibertat i l’eficàcia sí que són valors absoluts, molt present a l’univers i a la natura, però no gaire en les doctrines conservadores com ara la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada