LA LLIBERTAT SUBORDINADA

LA LLIBERTAT SUBORDINADA

Jaume Riu   10.04.2006

 

El món no imposa mai la temperatura o la pressió que li convé a l’aire, no regula tampoc la força més correcta que ha de tenir el vent, no tanca el pol·len en capses ni els insectes en gàbies i deixa emigrar lliurement els ocells d’un continent a l’altra, perquè així el temps i la vida trien ells mateixos l’espai que necessiten, i aleshores plou, arriba el fred o germinen les llavors, sempre on cal. 

El món s’ha construït doncs a partir d’una idea bàsica: està fet de llibertats. Així, la pedra que rodola tria ella sola el millor camí, l’aigua passa per allà on li convé per esdevenir riu, mentre que el vent bufa i xiula sense partitura. Els governs funcionen a l’inrevés i, fins ara, governar ha estat una forma encoberta de subordinar la llibertat, de manera que la forma natural del comportament humà que promouen els governs de la societat no consisteix encara a exercir la llibertat sinó la subordinació. El resultat d’aquesta forma de govern de la societat que s’aplica en totes les cultures, no ha aconseguit cap avenç determinant en l’evolució de la humanitat, perquè es mantenen els mateixos valors que hi havia fa 4000 anys: Persisteix l’esclavitud com a valor social a tot el món civilitzat, doncs encara s’obtenen els mitjans de subsistència de tots els treballadors moderns a través del treball obligatori a canvi d’un sou, amb l’amenaça terrible de l’atur laboral. La riquesa material i els privilegis o avantatges de cadascú sobre les altres persones són encara els principals factors d’èxit social, de manera que en la publicitat comercial més moderna es fan servir aquests arguments i, és clar, en les campanyes electorals també. Es manté l’extermini de les minories i avui encara es justifica el silenci d’opinions d’interès minoritari quan, en les eleccions democràtiques, guanya una majoria de ciutadans seduïts precisament per les promeses de privilegis i avantatges que podran tenir sobre les minories. El dret de conquesta, reconegut des del principi de les guerres, està vigent per establir fronteres i idiomes oficials que no es corresponen amb la realitat cultural ni amb les necessitats vitals de la població. Preval la violència física com a argument determinant en les decisions de la societat, doncs tots els ciutadans del món modern encara tenim el compromís de mantenir un exèrcit disposat per a la guerra, o hem de finançar les aliances de complicitat amb l’exèrcit d’altres. Les reixes i les muralles físiques encara impedeixen la lliure circulació de les persones per establir-se allà on els convé. Les presons amb privació física de la llibertat ofereixen el mateix argument primitiu des del principi de la història per fer front a la impotència per restituir la dignitat de les persones d’origen marginal que no han pogut triar el seu destí. Els militars i els líders religiosos segueixen l’estètica i es vesteixen segons l’esquema d’una litúrgia daurada que els fa diferents de la resta de la població, exactament igual que han fet els bruixots i els guerrers des de la prehistòria.