JA SOM LEGALS

                                               El 3 de maig de 1977, el PSUC va ser legalitzat, Així ho va titular Treball, setmanari que va sortir amb data del dia anterior. La portada de l'11 d'abril ja havia celebrat la legalització del PCE i va obrir el documental 'Ja som legals!' .

«JA TENIM ELS ROJOS AL NOSTRE BÀNDOL»

A l'inici de la Transició a la Democràcia (sic), la revista "Treball" era l'òrgan central del PSUC i en el seu històric número 476 del dia 11 d'abril de 1977 va publicar el titular de portada: «JA SOM LEGALS», celebrant la legalització del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del Partit Comunista d'Espanya (PCE) que no es faria efectiva fins el 3 de maig. 

Gairebé ningú no s'adonava -o no va voler veure-, que per aprovar una estranya constitució dissenyada només amb la intenció perversa d'imposar la monarquia de Franco, els calia aconseguir la rendició i la complicitat necessària dels socialistes, dels comunistes, dels republicans i dels separatistes, tots ells represaliats encara. 

Amb la difícil legalizació dels comunistes, les elits del règim tenien el seu objectiu molt a prop i, naturalment, ells ho veien des del punt de vista del vencedor perquè pensaven: «Ja tenim els rojos al nostre bàndol».

CONCLUSIÓ: 

Ara que han passat gairebé cinquanta anys, es confirma que els Pactes de la Moncloa per rehabilitar rojos i separatistes, han estat un gravíssim error polític dels demòcrates.

Costa d'explicar l'eufòria de l'esquerra d'aquell moment perquè el «ja som legals» en realitat significava renunciar a la revolució i no a l'inrevés

A partir de la mort biològica del dictador, el pla del règim falangista del 39 consistia a renèixer en forma del règim constitucional del 78, i recollir les deixalles de la dictadura per una banda, mentre que per l'altra havien de segrestar els socialistes del PSOE, els comunistes del PCE i del PSUC, els republicans d'ERC, i també els catalanistes de CiU per portar-los al bàndol de la monarquia. 

Els que havien guanyat la guerra, quedarien impunes gràcies a la Llei d'Amnistia de 1977 i podien inventar partits polítics com Fuerza Nueva (FN), Alianza Popular (AP) o Unión de Centro Democràtico (UCD) per exemple, plens de falangistes, membres numeraris de l'Opus Dei, militars i ministres de la dictadura, que es presentarien a les eleccions sense poder ser jutjats per corrupció o per crims de guerra comesos anteriorment. 

Al mateix temps, els rojos i separatistes represaliats perquè havien perdut la guerra, gràcies als Pactes de la Moncloa els legalitzaven expressament amb l'excusa d'una falsa Transició a la Democràcia (sic) i podrien tornar de l'exili amb un indult a la mida de cadascú. 

Amb aquests precedents tan forçats, els partits polítics espanyols de qualsevol ideologia no han mostrat mai cap intenció de recuperar la legalitat republicana, i no han exigit tampoc mai una Transició a la República que era el que tocava per fer justícia. 

Quan Franco va morir al llit, els hereus del règim patien de pensar que al país veí i només dos anys abans, van fer la "Revolució dels Clavells" per superar la dictadura, i allà sí se'n van sortir i van establir la República Portuguesa. 

En canvi els espanyols, seduïts per l'enganyifa d'una transició que no transita cap enlloc, i amb la complicitat necessària dels partits polítics construïts artificialment per emblanquir la monarquia de Franco, han consolidat un règim monàrquic amb un rei inviolable i vitalici, exactament igual que era inviolable i vitalici el "caudillo".

DESOBEIR LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, DES DE FORA DEL TERRITORI

                Ja a l'octubre de 2022 Junts marxava del govern de la Generalitat autonòmica.

                Després, Junts ha renunciat als pactes de govern als Ajuntaments de Barcelona i de Girona.

                No es pot ser independentista i participar com si res en els governs autonòmics. 

                A Madrid, ara Junts és l'oposició frontal.

2026 08 04     PER AIXÒ JUNTS S'EXILIA ABANS NO SIGUI MASSA TARD. 

Aquesta integració del partit Junts per Catalunya amb el Partit Demòcrata Europeu PDE -republicà i contrari a les monarquies-, que compta ara amb 16 partits membres i repartits en 13 països, tres partits afiliats i dos observadors, i en el parlament europeu compta amb 12 membres, és la primera jugada estratègica des de la mort biològica del dictador el 1975, que es fa a favor del federalisme i l'autodeterminació de Catalunya, i es fa des de fora del territori. 

Recordem l'intent fallit del Partit Demòcrata Europeu Català PDeCAT des de dins del territori, dissolt el 2016 per no haver aconseguit trencar les inèrcies imposades per l'estructura del partits còmplices de la constitució espanyola, com per exemple Unió Democràtica primer i Convergència Democràtica després, que no van entendre mai això del federalisme i la independència perquè desobeirien la constitució espanyola, i això sí que no. 

No ens enganyem, aquesta decisió d'integració política al Partit Demòcrata Europeu PDE -europeista i fundat oficialment el 9 de desembre de 2004 a Brussel·les-, no és una decisió que pot prendre cap altre partit polític dels que es presenten a les eleccions del regne d'Espanya. 

Naturalment, els partits que encara volen governar d'acord amb la constitució espanyola, han renunciat -per definició- a recuperar la legalitat republicana. No són federalistes i no són republicans ni el PSOE, ni els Comuns amb tots els antecedents de PSUC o IcV, i tampoc no ho són ni ERC, ni el PP, ni Vox, ni ho ha estat mai cap altre partit de la "transició" (sic). 

L'únic camí transitable doncs, cap a la democràcia, l'autodeterminació i la justícia social, i el respecte als Drets Humans fonamentals, consisteix a fugir de l'àrea d'influència dels partits que emblanquinen la monarquia de Franco i afavoreixen els interessos de les elits franquistes. Per això Junts s'exilia abans no sigui massa tard.