ÉS LA SOLUCIÓ
La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent. Tendim a treballar menys per produir més i, per tant, la desocupació no és un problema, és la solució.
Fa cinquanta anys, tots treballàvem més i érem molt més pobres.
Com que ningú no vol el treball pel treball, s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
S'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar i reduir les hores de feina, doncs la política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne.
- Em preocupa veure que cada any, l'atur puja quan la temporada baixa.
- Però l'atur, què és?
- L'atur és la falta de treball.
- Doncs així tranquils. L'atur no existeix, perquè de treball sempre n'hi ha.
- Vull dir que quan hi ha desocupació, d'això se'n diu atur.
- Tant me fa la paraula. Igualment és absurd que la desocupació sigui un problema. Si et mires la feina que encara hi ha per fer, no ens l'acabarem pas...
- El que passa és que no hi ha feina per tots.
- Això ho dius de debò i t'ho creus?
- Escolta noia, tothom sap que ara s'està reduint una mica l'atur, però poca broma.
- El que no és lògic és aquesta dèria de tots plegats per tenir feina.
- Quan no tens feina, tens problemes. Perds la seguretat, falten els diners i com a persona et sents inútil.
- Ho veus com no té cap solta això que dius?. És completament a l’inrevés.
- I ara!, què t'empatolles?
- Doncs mira, la feina consisteix a resoldre problemes. Si no tens feina, no has de resoldre problemes.
- Deixa't estar. El que preocupa és la falta de seguretat.
- Si la seguretat s'ha de tenir a partir de la feina, ja podem plegar.
- No ho entens.
- Potser no, perquè no entenc quina relació hi pot haver entre la feina i la seguretat.
- Si tens feina assegurada, tens un sou assegurat i pots fer plans...
- De fet el que necessites és el sou i no la feina, oi?
- Si no treballes no tens un sou.
- Perquè?
- Ningú no pagarà un sou a qui no treballi.
- Perquè?
- Els diners s'aconsegueixen treballant.
- Perquè?
- Així està establert.
- No sé perquè.
- El treball és necessari.
- Però perquè?
- Quan hi ha treball, la gent és feliç.
- N'estàs ben segur?
- Tothom té dret a treballar.
- No entenc perquè aquest dret comporta un problema que preocupa més que d'altres.
- Quan siguis gran ja ho entendràs.
- Em sembla que si no fossis gran ho entendries tu... De fet, he vist les fotos de quan l'avi segava i anaven a batre el blat tota una colla d'homes, i ara un sol home fa més feina en un sol dia.
- Precisament les màquines i els nous materials i els ordinadors, han tret la feina de les persones.
- I això és dolent?
- És clar que no, però s'han de crear nous llocs de treball.
- Perquè? Ja saps que això és impossible, però també és inhumà.
- Inhumà precisament?
- Fer veure que el treball és sempre bo, ho trobo francament absurd perquè tothom calcula quan li toca fer festa, i tots contem els dies que ens falten per fer vacances.
- Les vacances són un dret irrenunciable de tot treballador per compte d'altri a un quant temps de descans anual retribuït. Així està establert a la llei.
- Ho dius com si les vacances fossin una solució per poder treballar i la gent ho veu completament a l'inrevés. Em sembla que en realitat, es treballa per tenir la possibilitat de fer vacances i la gent sempre les troba curtes.
- És una frase feta.
- Però la majoria prefereix les vacances que no pas el treball, i sempre he sentit a dir que alguns tenen la sort de poder viure sense treballar.
- És una frase feta també.
- Ho veus com ens enganyem?. Hi ha massa dites i frases fetes que posen en evidència el valor del treball.
- Això no ho pensa tothom.
- No em negaràs que hi ha un sentiment general de no voler dependre del treball.
- Tens raó, però a mi m'agrada el treball que tinc.
- Ja ho sé i tens molta sort, però el que jo trobo inhumà i sobretot trobo anti-ecològic és que ens vulguin convèncer de la necessitat de treballar fins i tot per produir més del que es necessita, perquè tot plegat va contra els interessos de la gent. Ens suggestionem nosaltres mateixos per creure'ns coses que no ens interessen. Em penso que és necessari treballar, però no necessitem pas tot el que es produeix amb el treball.
- D'on has tret aquestes idees?
- És molt senzill, tu mateix reconeixes de vegades, que canviar de cotxe cada quatre anys o de nevera cada vuit anys, o d'ordinador cada dos anys, és una bestiesa...
- I això, què té a veure?
- La tècnica dels cotxes i de les neveres, no ha canviat tant en vint anys perquè no puguem conservar-los en bones condicions de servei. Les coses de la informàtica i de les comunicacions canvien d'una manera programada en petites dosis de novetat, que ens fan sentir antiquats cada sis mesos.
- Em sembla que ja sé què vols dir...
- Podríem tenir aparells que passessin de pares a fills.
- Però passarien de moda.
- Precisament, això és un avantatge!. T'he vist comprar a preu d'antiquari, les eines i els objectes que feies servir a casa teva quan eres petit...
- On vas a parar?
- Sembla que la solució de tots els mals de l'economia és produir més, per crear nous llocs de treball.
- Efectivament.
- Doncs he llegit que després de la guerra, un teixidor feia anar un sol teler, per fer roba no gaire bona, que necessitava molta mà d'obra afegida per repassar i preparar-la abans de fer vestits...
- Si, i què?
- Calia molta gent treballant per produir poca cosa.
- És que hi havia els prestatges de les botigues ben buits...
- Doncs ara, amb les noves fibres i les noves màquines, un sol teixidor pot fer anar una nau de cent telers, i cada un produeix deu vegades més que els telers d'abans.
- És cert.
- Ja ho pots veure. Tot plegat representa exactament una productivitat cent per deu igual a mil vegades superior, sense comptar que la manipulació posterior també es redueix molt. El mateix passa en la construcció, els transports, les comunicacions, la fabricació de cotxes o la producció de primeres matèries.
- Tens raó. Fa trenta-cinc o quaranta anys, la fabricació industrial de cada automòbil necessitava unes seixanta hores de feina i ara es pot fer només en dotze...
- Doncs, ho veus?, els automòbils d'ara necessiten cinc vegades menys de feina de la gent que es dedica a fabricar-los. I son millors!
- És clar. Això no té solució.
- Al contrari: està solucionant!
- Ah, si?
- La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent.
- Però si no hi ha treball per tothom, es genera pobresa...
- Explica'm una cosa.
- Digues.
- Si hi ha més producció de la que som capaços de consumir i es produeix més i molt millor, amb una necessitat de treballar mil vegades inferior al que calia treballar fa cinquanta anys, on veus la pobresa?
- El que no té la sort de poder treballar, s'ho passa malament.
- Serà perquè volem mantenir aquest model, però no és pas per culpa de la feina...
- Si no es crea treball, no es crea riquesa.
- Em sap greu que tu també diguis això i no t'adonis que fa cinquanta anys, tothom treballava molt, i francament, tots éreu molt més pobres.
- D'acord, però per culpa de l'atur, ara s'ha trencat l'equilibri social.
- S'ha trencat què?
- Si no hi ha treballadors, no hi ha recaptació dels impostos generats pel treball i no hi ha garantia de poder mantenir la societat del benestar. Saps què vol dir societat del benestar?
- És clar. Es tracta de les prestacions de sanitat, educació i assistència a la gent gran, però no entenc perquè l'han de pagar els treballadors la societat del benestar.
- Com ho faries, doncs?
- Trobo que mesurar dels resultats de benestar social segons la quantitat de treball, és absolutament ridícul, perquè el treball tendeix a disminuir a mida que augmenta l'aplicació de les ciències a la vida quotidiana. Tendim a treballar menys per produir més.
- Les empreses van millor si es treballa més.
- Els que han d'anar millor son els ciutadans, i els ciutadans volem que el resultat del treball sigui útil. Ningú no vol el treball pel treball. Per això s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
- Tampoc no n'hi ha per tant...
- Doncs també penso que s'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar.
- Apa, apa!...
- La política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne. Per exemple, jo tancaria els llocs de treball que s'aguanten de forma artificial gràcies als canvis de model de cotxes i d'aparells de consum que no es justifiquen per canvis tecnològics prou importants.
- No sé pas...
- En el mateix moment històric de la primera crisi energètica quan es va detectar que les energies no renovables s'acabarien, precisament aleshores, l'estupidesa humana va imposar a tot el món l'ús d'envasos que es llencen. Penso que fem una despesa innecessària de recursos naturals i d'energia, només per mantenir un model de treball que ja no serveix.
- No t'embalis.
- Com veig que som capaços de fer servir les càmeres fotogràfiques d'un sol ús i admetem la promoció de productes amb papers impresos a tot color, i suportem la imposició dels envasos no recuperables, em sembla que cada cop es llencen més productes cars a les escombraries.
- I què?
- Trobo insultant parlar del problema de l'atur i ocultar que cada cop produïm més i d'una manera més eficient i per tant, augmenta el benefici i la riquesa.
- Però les empreses lluiten contra una competència ferotge.
- I absurda...
- Què vols dir?
- He llegit que fa cinquanta anys, la gran dificultat de les empreses era poder comprar materials, màquines, eines, productes..., ningú no es preocupava de promoure la venda, perquè hi havia llistes d'espera per poder comprar.
- No fa tant temps, quan jo era jove, et "concedien" el cotxe al cap de vuit o deu mesos d'haver-lo demanat.
- I ara és a l'invers exactament, perquè ningú té problemes per comprar, però si per vendre.
- Això no es pot canviar.
- I tant que si! Si no donem l'abast per convèncer la gent per comprar, és que no es necessita comprar...
- Doncs, no sé què dir-te.
- Per exemple, et suggereixo que pensis perquè hi ha deu fàbriques de cotxes a Europa que es fan la competència amb models similars, i resulta que no els poden vendre. Els cotxes necessaris es podrien fabricar amb la meitat de treballadors.
- Suposant que tinguis raó, pensa que el treball és necessari per mantenir l'equilibri personal i l'autoestima. Cada fàbrica de cotxes que es tanqui, representaria milers d'aturats, i per tant, milers de frustracions personals...
- Per això mateix, hem dit fa estona que el treball és necessari i no ens l'acabarem pas, perquè hi ha moltes coses per fer encara.
- Però estàs a favor o en contra del treball? No t'entenc.
- Els que treballen tenen massa feina i no donen l'abast, mentre que hi ha una part de la població que no té cap treball, no és cert?
- Si, és clar.
- Doncs tots haurien de tenir la feina que poden fer bé. Em penso que el treball és boníssim i cal treballar perquè és un dret fonamental de les persones i mai no es pot renunciar al treball.
- Així doncs?...
- Jo no parlo de treball remunerat. No hi veig el motiu de mantenir aquesta regla de joc: tant treballes, tant guanyes.
- Ara si que m'has fumut!
- Pensa en el treball de les dones. Tots sabem que l'àvia ha treballat a casa tota la vida, i la mare també hi ha treballat alguna temporada sense rebre un sou, de manera que no invento res al separar els diners del treball.
- No ho havia pensat mai d'aquesta manera.
- Per altra banda, quan era molt petita em va preocupar el problema dels taxistes...
- El problema dels taxistes?
- Per mi era un problema que no entenia: Qui paga la benzina, quan el taxi circula sense passatgers?
- Es compensa naturalment, amb el que el taxista cobra quan porta clients.
- Veus com has dit "naturalment"?. Doncs no deu ser gaire difícil que les despeses del temps que no es treballa, es compensin amb el benefici del treball. Sobretot quan la productivitat ha crescut tantíssim, en cinquanta anys.
- Però el taxista, quan no duu passatgers, també treballa encara que no produeixi.
- I vols dir que és un exemple de treball gaire gratificant, el del taxista conduint sense passatgers?
- És clar que no. Ara m'has fet dubtar i potser tens raó.
- Doncs moltes gràcies, de debò.
- Ah, si?. Gràcies de què?
- Gràcies d'haver dubtat.
- Potser s'hi hauria de pensar més en aquestes coses...
- Només fa una estona, em pensava que ningú no s'avindria mai a parlar del model de treball que tenim, amb ganes d’escoltar i disposat a reconèixer que hi pot haver alguna solució diferent de mantenir-nos ocupats en la feina, per resoldre les necessitats de la població.
- Si, és clar. Hi ha moltes coses per fer encara.
- Em preocupo quan sento les campanyes electorals, siguin del color que sigui, que s'escarrassen a prometre la creació de llocs de treball i no dediquen ni una paraula a plantejar-se la revisió del sistema per fer feliç a la gent. La gent no vol treballar, la gent vol ser feliç, treballant o sense treballar.
- En la meva feina de professor ja m’havia adonat que l’ensenyament no es justificaria tant sols pel que ensenyes a fer i prou, sinó per l’oportunitat del professor de ser feliç ensenyant, i de fer feliç a l'alumne amb l’aprenentatge.
- És que tant en el treball com en els estudis, ens neguen l'evidència i ens proposen objectius funcionals per buscar la màxima rendibilitat, com si això fos més important que la felicitat de les persones. Les màquines i els ordenadors han de rendir, i les persones han de ser felices.
- Però tothom es conforma amb la idea de fer rendir també a les persones.
- Més aviat penso que tothom fa veure que s'ho creu!
- M'agrada molt parlar amb tu, i coincideixo absolutament amb la idea d’estudiar o de treballar no tant sols per obtenir bons resultats, sinó per ser feliç sobretot.
- Doncs és el primer cop que sento algú que se’n adona.
- ... Però ara t'he de deixar, perquè és hora d’anar a la tertúlia.
- Hem de deixar aquesta conversa perquè tens una tertúlia?
- Si, és clar.
- Em fas pensar en els metges de l'hospital quan em van operar.
- Feien tertúlia?
- No. La primera nit em van despertar per posar-me una injecció per dormir...
La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent. Tendim a treballar menys per produir més i, per tant, la desocupació no és un problema, és la solució.
Fa cinquanta anys, tots treballàvem més i érem molt més pobres.
Com que ningú no vol el treball pel treball, s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
S'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar i reduir les hores de feina, doncs la política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne.
- Em preocupa veure que cada any, l'atur puja quan la temporada baixa.
- Però l'atur, què és?
- L'atur és la falta de treball.
- Doncs així tranquils. L'atur no existeix, perquè de treball sempre n'hi ha.
- Vull dir que quan hi ha desocupació, d'això se'n diu atur.
- Tant me fa la paraula. Igualment és absurd que la desocupació sigui un problema. Si et mires la feina que encara hi ha per fer, no ens l'acabarem pas...
- El que passa és que no hi ha feina per tots.
- Això ho dius de debò i t'ho creus?
- Escolta noia, tothom sap que ara s'està reduint una mica l'atur, però poca broma.
- El que no és lògic és aquesta dèria de tots plegats per tenir feina.
- Quan no tens feina, tens problemes. Perds la seguretat, falten els diners i com a persona et sents inútil.
- Ho veus com no té cap solta això que dius?. És completament a l’inrevés.
- I ara!, què t'empatolles?
- Doncs mira, la feina consisteix a resoldre problemes. Si no tens feina, no has de resoldre problemes.
- Deixa't estar. El que preocupa és la falta de seguretat.
- Si la seguretat s'ha de tenir a partir de la feina, ja podem plegar.
- No ho entens.
- Potser no, perquè no entenc quina relació hi pot haver entre la feina i la seguretat.
- Si tens feina assegurada, tens un sou assegurat i pots fer plans...
- De fet el que necessites és el sou i no la feina, oi?
- Si no treballes no tens un sou.
- Perquè?
- Ningú no pagarà un sou a qui no treballi.
- Perquè?
- Els diners s'aconsegueixen treballant.
- Perquè?
- Així està establert.
- No sé perquè.
- El treball és necessari.
- Però perquè?
- Quan hi ha treball, la gent és feliç.
- N'estàs ben segur?
- Tothom té dret a treballar.
- No entenc perquè aquest dret comporta un problema que preocupa més que d'altres.
- Quan siguis gran ja ho entendràs.
- Em sembla que si no fossis gran ho entendries tu... De fet, he vist les fotos de quan l'avi segava i anaven a batre el blat tota una colla d'homes, i ara un sol home fa més feina en un sol dia.
- Precisament les màquines i els nous materials i els ordinadors, han tret la feina de les persones.
- I això és dolent?
- És clar que no, però s'han de crear nous llocs de treball.
- Perquè? Ja saps que això és impossible, però també és inhumà.
- Inhumà precisament?
- Fer veure que el treball és sempre bo, ho trobo francament absurd perquè tothom calcula quan li toca fer festa, i tots contem els dies que ens falten per fer vacances.
- Les vacances són un dret irrenunciable de tot treballador per compte d'altri a un quant temps de descans anual retribuït. Així està establert a la llei.
- Ho dius com si les vacances fossin una solució per poder treballar i la gent ho veu completament a l'inrevés. Em sembla que en realitat, es treballa per tenir la possibilitat de fer vacances i la gent sempre les troba curtes.
- És una frase feta.
- Però la majoria prefereix les vacances que no pas el treball, i sempre he sentit a dir que alguns tenen la sort de poder viure sense treballar.
- És una frase feta també.
- Ho veus com ens enganyem?. Hi ha massa dites i frases fetes que posen en evidència el valor del treball.
- Això no ho pensa tothom.
- No em negaràs que hi ha un sentiment general de no voler dependre del treball.
- Tens raó, però a mi m'agrada el treball que tinc.
- Ja ho sé i tens molta sort, però el que jo trobo inhumà i sobretot trobo anti-ecològic és que ens vulguin convèncer de la necessitat de treballar fins i tot per produir més del que es necessita, perquè tot plegat va contra els interessos de la gent. Ens suggestionem nosaltres mateixos per creure'ns coses que no ens interessen. Em penso que és necessari treballar, però no necessitem pas tot el que es produeix amb el treball.
- D'on has tret aquestes idees?
- És molt senzill, tu mateix reconeixes de vegades, que canviar de cotxe cada quatre anys o de nevera cada vuit anys, o d'ordinador cada dos anys, és una bestiesa...
- I això, què té a veure?
- La tècnica dels cotxes i de les neveres, no ha canviat tant en vint anys perquè no puguem conservar-los en bones condicions de servei. Les coses de la informàtica i de les comunicacions canvien d'una manera programada en petites dosis de novetat, que ens fan sentir antiquats cada sis mesos.
- Em sembla que ja sé què vols dir...
- Podríem tenir aparells que passessin de pares a fills.
- Però passarien de moda.
- Precisament, això és un avantatge!. T'he vist comprar a preu d'antiquari, les eines i els objectes que feies servir a casa teva quan eres petit...
- On vas a parar?
- Sembla que la solució de tots els mals de l'economia és produir més, per crear nous llocs de treball.
- Efectivament.
- Doncs he llegit que després de la guerra, un teixidor feia anar un sol teler, per fer roba no gaire bona, que necessitava molta mà d'obra afegida per repassar i preparar-la abans de fer vestits...
- Si, i què?
- Calia molta gent treballant per produir poca cosa.
- És que hi havia els prestatges de les botigues ben buits...
- Doncs ara, amb les noves fibres i les noves màquines, un sol teixidor pot fer anar una nau de cent telers, i cada un produeix deu vegades més que els telers d'abans.
- És cert.
- Ja ho pots veure. Tot plegat representa exactament una productivitat cent per deu igual a mil vegades superior, sense comptar que la manipulació posterior també es redueix molt. El mateix passa en la construcció, els transports, les comunicacions, la fabricació de cotxes o la producció de primeres matèries.
- Tens raó. Fa trenta-cinc o quaranta anys, la fabricació industrial de cada automòbil necessitava unes seixanta hores de feina i ara es pot fer només en dotze...
- Doncs, ho veus?, els automòbils d'ara necessiten cinc vegades menys de feina de la gent que es dedica a fabricar-los. I son millors!
- És clar. Això no té solució.
- Al contrari: està solucionant!
- Ah, si?
- La humanitat està obtenint el que es proposava i em sembla que el resultat és excel·lent.
- Però si no hi ha treball per tothom, es genera pobresa...
- Explica'm una cosa.
- Digues.
- Si hi ha més producció de la que som capaços de consumir i es produeix més i molt millor, amb una necessitat de treballar mil vegades inferior al que calia treballar fa cinquanta anys, on veus la pobresa?
- El que no té la sort de poder treballar, s'ho passa malament.
- Serà perquè volem mantenir aquest model, però no és pas per culpa de la feina...
- Si no es crea treball, no es crea riquesa.
- Em sap greu que tu també diguis això i no t'adonis que fa cinquanta anys, tothom treballava molt, i francament, tots éreu molt més pobres.
- D'acord, però per culpa de l'atur, ara s'ha trencat l'equilibri social.
- S'ha trencat què?
- Si no hi ha treballadors, no hi ha recaptació dels impostos generats pel treball i no hi ha garantia de poder mantenir la societat del benestar. Saps què vol dir societat del benestar?
- És clar. Es tracta de les prestacions de sanitat, educació i assistència a la gent gran, però no entenc perquè l'han de pagar els treballadors la societat del benestar.
- Com ho faries, doncs?
- Trobo que mesurar dels resultats de benestar social segons la quantitat de treball, és absolutament ridícul, perquè el treball tendeix a disminuir a mida que augmenta l'aplicació de les ciències a la vida quotidiana. Tendim a treballar menys per produir més.
- Les empreses van millor si es treballa més.
- Els que han d'anar millor son els ciutadans, i els ciutadans volem que el resultat del treball sigui útil. Ningú no vol el treball pel treball. Per això s'hauria de penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.
- Tampoc no n'hi ha per tant...
- Doncs també penso que s'haurien d’anar tancant les fàbriques i els centres de producció que es puguin estalviar.
- Apa, apa!...
- La política ha de ser d'eliminació de llocs de treball, no de crear-ne. Per exemple, jo tancaria els llocs de treball que s'aguanten de forma artificial gràcies als canvis de model de cotxes i d'aparells de consum que no es justifiquen per canvis tecnològics prou importants.
- No sé pas...
- En el mateix moment històric de la primera crisi energètica quan es va detectar que les energies no renovables s'acabarien, precisament aleshores, l'estupidesa humana va imposar a tot el món l'ús d'envasos que es llencen. Penso que fem una despesa innecessària de recursos naturals i d'energia, només per mantenir un model de treball que ja no serveix.
- No t'embalis.
- Com veig que som capaços de fer servir les càmeres fotogràfiques d'un sol ús i admetem la promoció de productes amb papers impresos a tot color, i suportem la imposició dels envasos no recuperables, em sembla que cada cop es llencen més productes cars a les escombraries.
- I què?
- Trobo insultant parlar del problema de l'atur i ocultar que cada cop produïm més i d'una manera més eficient i per tant, augmenta el benefici i la riquesa.
- Però les empreses lluiten contra una competència ferotge.
- I absurda...
- Què vols dir?
- He llegit que fa cinquanta anys, la gran dificultat de les empreses era poder comprar materials, màquines, eines, productes..., ningú no es preocupava de promoure la venda, perquè hi havia llistes d'espera per poder comprar.
- No fa tant temps, quan jo era jove, et "concedien" el cotxe al cap de vuit o deu mesos d'haver-lo demanat.
- I ara és a l'invers exactament, perquè ningú té problemes per comprar, però si per vendre.
- Això no es pot canviar.
- I tant que si! Si no donem l'abast per convèncer la gent per comprar, és que no es necessita comprar...
- Doncs, no sé què dir-te.
- Per exemple, et suggereixo que pensis perquè hi ha deu fàbriques de cotxes a Europa que es fan la competència amb models similars, i resulta que no els poden vendre. Els cotxes necessaris es podrien fabricar amb la meitat de treballadors.
- Suposant que tinguis raó, pensa que el treball és necessari per mantenir l'equilibri personal i l'autoestima. Cada fàbrica de cotxes que es tanqui, representaria milers d'aturats, i per tant, milers de frustracions personals...
- Per això mateix, hem dit fa estona que el treball és necessari i no ens l'acabarem pas, perquè hi ha moltes coses per fer encara.
- Però estàs a favor o en contra del treball? No t'entenc.
- Els que treballen tenen massa feina i no donen l'abast, mentre que hi ha una part de la població que no té cap treball, no és cert?
- Si, és clar.
- Doncs tots haurien de tenir la feina que poden fer bé. Em penso que el treball és boníssim i cal treballar perquè és un dret fonamental de les persones i mai no es pot renunciar al treball.
- Així doncs?...
- Jo no parlo de treball remunerat. No hi veig el motiu de mantenir aquesta regla de joc: tant treballes, tant guanyes.
- Ara si que m'has fumut!
- Pensa en el treball de les dones. Tots sabem que l'àvia ha treballat a casa tota la vida, i la mare també hi ha treballat alguna temporada sense rebre un sou, de manera que no invento res al separar els diners del treball.
- No ho havia pensat mai d'aquesta manera.
- Per altra banda, quan era molt petita em va preocupar el problema dels taxistes...
- El problema dels taxistes?
- Per mi era un problema que no entenia: Qui paga la benzina, quan el taxi circula sense passatgers?
- Es compensa naturalment, amb el que el taxista cobra quan porta clients.
- Veus com has dit "naturalment"?. Doncs no deu ser gaire difícil que les despeses del temps que no es treballa, es compensin amb el benefici del treball. Sobretot quan la productivitat ha crescut tantíssim, en cinquanta anys.
- Però el taxista, quan no duu passatgers, també treballa encara que no produeixi.
- I vols dir que és un exemple de treball gaire gratificant, el del taxista conduint sense passatgers?
- És clar que no. Ara m'has fet dubtar i potser tens raó.
- Doncs moltes gràcies, de debò.
- Ah, si?. Gràcies de què?
- Gràcies d'haver dubtat.
- Potser s'hi hauria de pensar més en aquestes coses...
- Només fa una estona, em pensava que ningú no s'avindria mai a parlar del model de treball que tenim, amb ganes d’escoltar i disposat a reconèixer que hi pot haver alguna solució diferent de mantenir-nos ocupats en la feina, per resoldre les necessitats de la població.
- Si, és clar. Hi ha moltes coses per fer encara.
- Em preocupo quan sento les campanyes electorals, siguin del color que sigui, que s'escarrassen a prometre la creació de llocs de treball i no dediquen ni una paraula a plantejar-se la revisió del sistema per fer feliç a la gent. La gent no vol treballar, la gent vol ser feliç, treballant o sense treballar.
- En la meva feina de professor ja m’havia adonat que l’ensenyament no es justificaria tant sols pel que ensenyes a fer i prou, sinó per l’oportunitat del professor de ser feliç ensenyant, i de fer feliç a l'alumne amb l’aprenentatge.
- És que tant en el treball com en els estudis, ens neguen l'evidència i ens proposen objectius funcionals per buscar la màxima rendibilitat, com si això fos més important que la felicitat de les persones. Les màquines i els ordenadors han de rendir, i les persones han de ser felices.
- Però tothom es conforma amb la idea de fer rendir també a les persones.
- Més aviat penso que tothom fa veure que s'ho creu!
- M'agrada molt parlar amb tu, i coincideixo absolutament amb la idea d’estudiar o de treballar no tant sols per obtenir bons resultats, sinó per ser feliç sobretot.
- Doncs és el primer cop que sento algú que se’n adona.
- ... Però ara t'he de deixar, perquè és hora d’anar a la tertúlia.
- Hem de deixar aquesta conversa perquè tens una tertúlia?
- Si, és clar.
- Em fas pensar en els metges de l'hospital quan em van operar.
- Feien tertúlia?
- No. La primera nit em van despertar per posar-me una injecció per dormir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada