"La Veu del seu Amo"

Eleccions generals el 23 de juliol de 2023, avançades perquè ho diu l'amo des de Madrid 

 2023 07 09    QUÈ ENS CONVÉ FER EL 23-J 

M'he ocupat d'anar al mercat per veure les opcions polítiques que trobo a les parades, i he sentit aquelles cantarelles de "compra peix que tinc la cigala viva"..., però encara no sé què dinarem.  

No havia vist mai tant entusiasme a les parades de la dreta per fer-me comprar una macedònia de fruits d'esquerres que en diuen Sumar, i es veu que cura tots els mals.  

Aquest cap de setmana, he tingut dos somnis:

1.  He somiat com els partits que a Madrid els consideren independentistes, obtenen prou vots decisius per investir Pedro Sánchez i així impedir que governi PP + Vox, però el PSOE no vol ni sentir a parlar de ser investit amb els vots dels catalans i, com que d'altra manera no poden formar govern, decideixen tornar a fer eleccions encara que aleshores guanyi el PP d'Alberto Núñez Feijóo. 

Això mateix ja va passar en les eleccions del 2016, i va portar Mariano Rajoy del PP a la presidència perquè Pedro Sánchez del PSOE no va voler ser investit amb el vot dels independentistes.

2.  He somiat que els partits catalans vistos com independentistes des de Madrid, obtenen inesperadament prou vots per poder governar el regne d'Espanya amb majoria absoluta, amb capacitat per superar l'economia extractiva que fins ara beneficia les mateixes elits franquistes de l'Ibex-35 de sempre i que augmenta les diferències socials. Prou vots per poder governar, sobretot, amb capacitat d'autodeterminació per recuperar la legalitat republicana que ens van prendre amb un cop d'estat militar amb bombardejos sobre la població civil, i més de quaranta anys de dictadura.

Aleshores, en aquest moment del somni, la Junta Electoral Central invalida les eleccions, i el Tribunal Constitucional inhabilita els càrrecs electes perquè els jutges del Consell Superior del Poder Judicial han decidit que és una qüestió d'estat, i la Guàrdia Civil presenta proves de desordres públics agreujats que, naturalment, comporten presó preventiva dels líders independentistes que han guanyat les eleccions, com ja ens ha passat tantes vegades.

M'he despertat i, només de posar els peus a terra, penso que guanyar les eleccions és com un bon festí d'adrenalina això sí, però res més. De fet, a la monarquía franquista ja li va bé que els altres guanyem eleccions perquè ho tenen tot lligat i ben lligat, mentre que nosaltres, jugant al seu joc, no aconseguirem mai la llibertat, ni la justícia serà independent, i no ens deslliurarem encara del genocidi cultural i econòmic que imposen a Catalunya. Si no desobeïm les seves regles de joc no farem un nou estat democràtic d'Europa, independent del regne d'Espanya en forma de república.

Coincideixo amb el conseller exiliat i eurodiputat Toni Comín -que no és candidat en aquestes eleccions-, i diu que s’ha d’anar al congrés espanyol no a desbloquejar la investidura, sinó a desbloquejar el conflicte polític de l’estat contra Catalunya. 

Això vol dir, anar al congrés espanyol no a obeir les regles del seu joc, sinó a fer una confrontació democràtica fins a esfondrar la monarquía franquista. 

És l'únic camí.

Ara que ho veig ben clar, em miro les declaracions dels que sí són candidats obedients, i encara no sé què ens convé fer el 23-J.