20221124

"IMAGINA'T QUE HI HA UNA GUERRA, I NO HI VA NINGÚ"...

 Carl Sandburg (1878-1967)

La frase original és del poeta nord-americà Carl Sandburg, però qui la va popularitzar va ser Johannes Hartmann, dissenyador d’Hamburg, que en va fer un cartell per a les manifestacions del Primer de Maig del 1981.

Podem fer inumerables rèpliques, sempre molt incisives:

  “Imagina’t que hi ha un Mundial de futbol a Catar, i no hi va ningú”

  "Imaginat que hi ha eleccions autonòmiques d’una Generalitat sempre intervinguda,         i no hi va ningú…"

    

20221112






2022 11 12    PER MOTIUS INCONFESSABLES

Diu l'advocat Benet Salellas que al regne d'Espanya han hagut de fer una modernització de les eines repressives amb aquest invent dels desordres públics agreujats, perquè la sedició no els va funcionar, i ho trobo encertat. És tot el que podem esperar d'un estat que necessita la repressió per sobreviure, i no en pot prescindir.

Amb tantes evidències, encara hi ha ciutadans de Catalunya que volen dependre del regne d'Espanya i volen conservar l'autonomia sempre intervinguda, volen mantenir el genocidi cultural i admeten l'economia extractiva que fa augmentar les diferències socials en benefici de les mateixes elits franquistes de sempre.

No han decidit ser independentistes, per motius inconfessables. 




20221111


2022 11 07
     O ESTÀ DESINFORMAT, O EM VOL MAL

Fa dos dies vaig veure la pel·lícula Argentina 1985, i sento una vergonya immensa de ser considerat ciutadà d’aquest estat del sud d’Europa, on els ciutadans van acceptar la llei de d’amnistia o de “punt final” d’octubre de 1977, per la que no es poden jutjar els crims del franquisme mentre que, quaranta-cinc anys més tard, de forma immoral i fatxenda, el diari El País ahir mateix exhibia l’entrevista impúdica a Barrionuevo que reconeix la seva responsabilitat en l’activitat dels GAL amb totes les conseqüències quan era ministre de l'Interior. Reconeix d’haver-se plantejat si matar o no, a Segundo Marey, una víctima que havien torturat per error perquè després es va comprovar que no era d'ETA. L'exministre reconeix obertament que torturar als membres de ETA era el que es feia. Ho reconeix públicament i sap que ja no li passarà res.

Ho trobo gravíssim, sobretot després de veure la pel·lícula que descriu com a l’Argentina, els ciutadans compromesos i una colla d’advocats joves, sense experiència però amb una il·lusió immensa, des d’un tribunal civil aconsegueixen condemnar al general Jorge Rafael Videla i a tota la cúpula militar, per primera vegada al món.

Però encara és més greu que al regne d’Espanya amb tota la perspectiva que hem adquirit, avui encara convivim amb uns “progres” d’esquerres que llegeixen El País, i uns professionals del periodisme que hi col·laboren. Ni els uns ni els altres no se n’amaguen pas, en fan bandera.

Ja no és només la monarquia instaurada pel dictador Franco que és aberrant i no ens interessa, sinó que tampoc no ens interessa el PSOE que apuntala la monarquia des del moment zero, ni la premsa que desinforma un dia i l'endemà fa l'elogi del criminal útil, però sobretot no m'interessa la població submissa que en cap moment no ha volgut fer la revolució per canviar els fonaments d’un estat genocida, d’un estat que practica una economia extractiva que només augmenta les diferències socials en benefici de la mateixa elit del franquisme.

Per tot això, volem que Catalunya sigui una nova república d’Europa, independent del regne d’Espanya i de tota la seva circumstància incorregible. Per això volem la independència.

Amb aquesta realitat al davant, quan des d’alguna tribuna política algú pressumeix de no ser independentista, ho lamento profundament, perquè o està desinformat, o em vol mal.






20220926


2022 09 26     NO TOT LLIGAT I BEN LLIGAT

El gener de 1969 Franco encara va dictar un estat d'excepció d'aquells que pretenien controlar a una població desinformada i força atemorida. Ho va fer perquè hi havia símptomes de revolució a la universitat i rebel·lió a les fàbriques, però el desembre d'aquell mateix any en el discurs de Nadal, per tranquil·litzar a la seva gent, el dictador va dir allò de: "lo he dejado todo atado y bien atado", i tothom s'ho va creure perquè no havien entès que aquella afirmació críptica de Franco traduïda conceptualment al català ens deia que: "vosaltres no podreu decidir res" i, quan va morir biològicament el 1975, es va engegar una transició amb unes etapes clau efectívament ben lligades perquè els ciutadans no podríem decidir res:

- Pacte Fiscal amb el País Basc per desmotivar la independència d'Euskadi. 

- Legalització dels partits comunistes PCE i PSUC que s'avenien a entrar en el joc del regne d'Espanya, però renunciant a ser mai més comunistes, perquè la constitució es cuida d'impedir-ho posant el dret a la propietat privada com un dret fonamental.

- Legalització del partit republicà ERC amb el retorn de Josep Tarradellas com a president d'una Generalitat autonòmica restaurada, però renunciant a ser mai més republicans, perquè la constitució es cuida d'impedir-ho intaurant el rei d'Espanya com a cap d'estat.

- Aprovació de la Llei de partits que preveu la il·legalització del partits que no estiguin d'acord amb els principis lligats i ben lligats a la constitució de 1978. 

- En el preàmbul de la constitució es ve a dir que l'imperi de la llei preval sobre l'opinió dels ciutadans, exactament com diuen les constitucions de les dictadures.

- En el capítol 145 de la constitució hi ha una frase determinant i enigmàtica: "en ningún caso se admitirá la federación de comunidades autonomas".

Semblava doncs que el dictador ho havia deixat tot lligat i ben lligat, fins i tot amb un PSOE comprat per apuntalar al rei en tot moment i, excepcionalment, per passar el ribot a l'Estatut de Catalunya quan calgui.

Però no ho tenien tot lligat i ben lligat.

Franco es va descuidar de lligar els catalans.

El Procés català, revolucionari, transversal, perdurable, internacionalitzat i pacífic, ha sobreviscut a tota l'estratègia constitucional, i a Madrid ja ho saben, perquè sinó no farien tants esforços en contra.

S'han adonat fa cinc anys, des d l'1-O de 2017, que no tot ho tenien lligat i ben lligat. 

20220913

L'OPORTUNITAT PRESENTACIÓ

El llibre:

         ©2021, Jaume Riu Sala
           ©2021, GORBS COMUNICACIÓ I EDICIONS
                        1a edició: juny de 2021
                        215 pàgines 
              
              ISBN: 978-84-948488-4-1        
              Dipòsit legal: GI-581-2021

L'OPORTUNITAT, gairebé res no serà com abans

Jaume Riu amb pròleg de Vicent Partal

Oportú és un terme marítim i s'aplica a un vent que mena a bon port.

Aquest llibre és el resultat d'un treball de recerca en primera persona de dades objectives des de la Caputxinada de 1966 fins al juliol de 2020, en una crònica documentada en temps real per conservar també les emocions del moment, de manera que avui no es podria escriure.

Presenta 22 oportunitats que Catalunya ha anat desaprofitant fins ara, però que són els fonaments d'una revolució inèdita, transversal, majoritària, perdurable, internacionalitzada i pacífica, que ens ha portat fins aquí, més lluny que mai, amb l'oportunitat de guanyar la independència, recuperar la legalitat republicana i marxar d'Espanya.

El llibre no és optimista sinó molt positiu. 


22 de juny de 2021
PRIMERA PRESENTACIÓ AL RESTAURANT L'HORTA DE BELLCAIRE D'EMPORDÀ

                          

Dedicat al meu fill Oriol que es va entusiasmar amb el manuscrit, em va dir com n'estava d'orgullós de poder participar en aquest projecte, va dissenyar una maquetació que era difícil per aquest llibre especial, i malauradament no ha pogut veure el llibre imprès. 

LA REVOLTA DE LES URNES: 
Amb l'editor Carles Gorbs creador del projecte "La revolta de les urnes" hem coincidit a Brussel·les, a Estrasburg, a Perpinyà varies vegades, a Prada de Conflent, en manifestacions a Barcelona i, fins i tot, a l'Escola Industrial en el referèndum de l'1-O el col·legi electoral més gran de Catalunya amb 17 meses. 
Quan va veure el manuscrit, em va proposar l'oportunitat de publicar l'OPORTUNITAT. 

PORTADA: 
La fotògrafa Dolors Gibert ha reproduït un moment de la partida celebrada a Moscou el 13 de desembre de 1971 en el Memorial Alekine entre dos grans mestres russos: per una banda Viktor Korchnoi amb l'avantatge de jugar amb blanques, i per l'altra Alexei Karpov, amb negres. En el moviment 36, amb les fitxes en la posició de la fotografia, el rei blanc ha d'abandonar (tomba la fitxa) perquè no pot evitar que en les properes jugades el bàndol negre guanyi molt material, que ha de portar les blanques a patir un atac d'escac i mat. El rei blanc abandona i Korchnoi perd la partida. Em va semblar molt oportuna la portada per un llibre que no parla d'escacs.

PRÒLEG: 
Vicent Partal director de WilaWeb, és considerat un dels pioners d'Internet als Països Catalans i actualment és president de l'European Journalist Centre,amb seu a Maastricht, una entitat professional d'abast continental que treballa per la promoció del periodisme de qualitat a Europa i per assimilar els grans canvis tecnològics i culturals que acompanyen la digitalització dels mitjans. Partal ha llegit el llibre i diu que assenta les bases per a un debat racional, que és una cosa que necessitem particularment en aquest país tan donat a l'estètica. Tan perdut a vegades en l'estètica. A Vicent Partal que fa un article diari, li agraeixo les seves paraules amables quan al pròleg diu que pot certificar "com de difícil i treballós és això que ha fet en Jaume". 

OPORTUNITATS DESAPROFITADES: 
Oportú és un terme marítim i s'aplica a un vent que mena a bon port. Aquest és un treball de recerca de dades objectives des de la Caputxinada de 1966 fins al juliol de 2020 en una crònica documentada i recollida en temps real i en primera persona per conservar les emocions del moment, de manera que avui ningú no ho podria escriure. Presenta les 22 oportunitats que Catalunya ha anat desaprofitant fins ara, però que són els fonaments d'una revolució inèdita, transversal, majoritària, perdurable, internacionalitzada i pacífica, que ens ha portat fins aquí, més lluny que mai. 

CONSERVAR LES EMOCIONS: 
Amb el pas del temps veiem amb perspectiva el resultat de tot plegat i, naturalment, les dades objectives no han canviat però l'estat d'ànim i la percepció és ben diferent quan han passat mesos i anys. M'he decidit a mantenir el text amb el to del temps real del moment que es va escriure, per conservar les emocions. 
Podem dir doncs que aquest llibre des del punt de vista d'ara mateix, no el podria escriure ningú. 

IDEES BÀSIQUES: 
De vegades en el llibre, per expressar una sola idea bàsica, la crònica surt del gènere literari habitual i inventa una ficció a partir dades reals. 
Per exemple, trobareu un moment que imaginem un decorat, i imaginem a l'actor a dalt l'escenari que interpreta el paper que coneix bé, de sobte li canvien el maquillatge i el vestuari, canvia el decorat, canvia el guió, i fins i tot canvia el públic. A l'actor se li presenten tres maneres de reaccionar: 
A. Seguir. Interpretar impassible el paper de l'obra que ja coneix. 
B. Marxar. Sortir de l'escenari i abandonar l'actuació. 
C. Canviar. Observar la reacció del públic per adaptar el personatge al nou guió i al nou decorat. 
Aquesta ficció està descrita a partir de fets reals, ben documentats, i les conclusions expliquen idees bàsiques. 
També, a partir de la meva experiència professional de gestió de la qualitat avançada en organitzacions públiques i privades, en el llibre es presenten les bases per repensar Catalunya. 
La teoria del joc dels escacs em serveix alguns cops per explicar les realitats observades o l'estratègia d'una idea bàsica. En el text es construeix una "teoria del globus" i també una "teoria del cotxe vell", o es recorda l'extinció dels dinosaures, o l'ús d'un canari que serveix als miners per detectar la presència de gas metà, tot això per explicar idees bàsiques però de forma amena i didàctica. 
Hi ha força idees bàsiques que apareixen oportunament en el llibre: 
- Canvi radical de la fiscalitat del model econòmic a Catalunya 
- Governar per objectius i remunerar per resultats 
- Governar la causa o governar només l'efecte 
- Prohibir per governar o governar per poder prohibir... etc. 

VALOR DE LES PARAULES: 
- El Tribunal Suprem, és suprem, però no és tribunal. 
- El Tribunal Constitucional sí és tribunal, però no és constitucional. 
- La Guàrdia Civil és guàrdia, però no és civil... 
- L'abstenció és una fórmula lícita que pot recolzar causes il·lícites sense que es noti gaire. 
- L'abstenció és una fórmula legal que pot recolzar causes il·legals sense que es noti gaire. 
- L'abstenció és una fórmula justa que pot recolzar causes injustes sense que es noti gaire. 

CANVI DE PUNT DE VISTA: 
- Preconstitucional vol dir franquista, però constitucional també. 
- Partit polític de dretes vol dir conservador, però partit polític d'esquerres també. 
- Prescindir d'Espanya és independentisme, però prescindir de Catalunya també. 
- República catalana vol dir nacionalista, però monarquia espanyola també. 
- No fer cas del que diu el govern és desobediència, però no fer cas del que diu la població també. 
- Contra la Declaració Unilateral d'Independència DUI ens apliquen una Declaració Unilateral de Dependència DUD, quan ja sebem que es confirma a tot arreu del món que la independència és la solució i la dependència era el problema. 

REFERÈNDUM: 
El 8 d'abril de 2014, els tres diputats Marta Rovira (ERC), Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (ICV) van al Congrés de Diputats per mandat del Parlament de Catalunya per demanar la celebració d'un referèndum. Els van dir que no. La resposta del portaveu de l'oposició Alfredo Pérez Rubalcaba és sintètica: "Cumplir la ley es la esencia de la democracia". Quan vaig veure el video vaig fer un crit i vaig saltar de la cadira!!!... Precisament complir la llei per sobre de tot és l'essència de totes les dictadures (amb Franco, tothom complia les lleis). En una democràcia en canvi, la llei s'adapta a les necessitats dels ciutadans i els tres diputats eren allà precisament per informar al poder legislatiu les necessitats dels ciutadans i demanar que la llei s'adapti. Fins i tot la Constitució no s'hi oposaria. Si Pérez Rubalcaba ens volia enganyar, seria gravíssim, però si es creia de debò el que va dir, és mooolt pitjor. Em va indignar que cap dels tres diputats catalans fes la rèplica natural, al menys hauria estat divertit.

RECUPERAR LA LEGALITAT REPUBLICANA: 
Amb la guerra civil, el Govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i les organitzacions d'esquerres van defensar la República, la qual cosa volia dir defensar les bases socials de Catalunya i la cultura catalana en el camp de la política, de les arts, de la sanitat, de l'economia, de l'educació, de les infraestructures planejades i, sobretot, de les infraestructures ja construïdes. Amb la derrota del costat republicà i amb bombardejos sobre la població civil seguits de la dictadura i la monarquia instaurada -que no restaurada- pel dictador, tot es va perdre i, fins ara, no hem emprès de nou el camí cap a recuperar la legalitat republicana. 

ESTAT INDEPENDENT EN FORMA DE REPÚBLICA: 
L'1-O vam dir que volem que Catalunya sigui un estat independent en forma de república i l'única oposició que ha decidit fer el regne d'Espanya és el segrest de la justícia. No tenen alternatives. En el llibre també s'explica la gestió des de l'exili, i com el Consell per la República és vist des del regne d'Espanya, per exemple amb la declaració més sorprenent de la sala segona del Tribunal Suprem que, en el seu enèsim acte de denegació de llibertat provisional als presos polítics catalans, va usar com un dels seus arguments que "es un hecho notorio la existencia fuera del territorio español de estructuras de poder organizadas, puestas al servicio de aquellos que han tomado la determinación de sustraer la llamada de esta Sala". Es confirma doncs que l'alta judicatura espanyola reconeix el Consell com "estructures de poder organitzades". 

MARXAR D'ESPANYA: 
En una visita a Londres, amb la Irene vam ser convidats a un club privat d'aquells tan exclusius, i hi vam poder accedir perquè anàvem amb un amic que n'era soci, i ell ens va introduir. Després de prendre unes pintes de Guinness, cadascú marxava quan volia. Aquell dia vaig entendre que per ser admès en un club s'han de complir uns requisits, però per marxar no cal demanar permís. Amb Espanya passa el mateix. 

DESOBEDIÈNCIA: 
El món avança a cops de desobediències. 
Hi ha 48 territoris dels quals Espanya ha perdut la sobirania, d'aquests n'hi ha 23 que avui són estats independents. 21 països ho van aconseguir de manera "unilateral desobeint", i tots aquests volen continuar sent independents, sense cap excepció. Només dos territoris, Guinea Equatorial i Sàhara Occidental, s'han independitzat "obeint les lleis espanyoles per les bones" perquè eren considerats com a colònies i ja no les podien mantenir, i resulta que són els dos únics territoris que no volien la independència. 

JUDICI AL TRIBUNAL SUPREM:
El dimarts 12 de febrer de 2019 va començar el judici al Tribunal Suprem amb la presència del acusats que tornaran cada dia a la presó preventiva. Televisat en directe, hem pogut entendre els mecanismes jurídics, els detalls de comportament i, sobretot, els gestos personals, dels quals no quedaria constància per escrit. Fins a la sentència i després fins al 23 de juliol de 2020 he escrit gairebé cada dia, i en el llibre he seleccionat només les notes més determinants que configuren aquesta crònica. 

AGRAÏMENT ALS COL·LABORADORS ERUDITS I OPORTUNS: 
En un Annex documental he recollit escrits de referència de 
- Joan Ramon Resina, cap de Programa d'Estudis Ibèrics de la Universitat d'Stanford als Estats Units 
- Alfons Duran-Pich, sociòleg, empresari i analista de política i economia
- Javier Ruiz Collantes, catedràtic de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra
- Vicent Partal, periodista valencià, director de VilaWeb i president de l'European Journalist Centre 
- Jofre Llombart, periodista santcugatenc, subdirector de RAC 1. 

 Confesso que he escrit aquest llibre per reunir-vos aquí, i poder fer avui aquesta tertúlia. GRÀCIES.


L'OPORTUNITAT ESMENES

ESMENES pàg. 55  (ha de dir Meritxell Serret en comptes de Meritxell Borràs)

L’única mesura cautelar que els va imposar és que donessin el seu do- micili habitual i un telèfon de contacte permanent per tenir-los localitzats. Per altra banda, Carmen Lamela demanà que s’efectués la detenció de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que eren a Brussel·les des del cap de setmana del 28 i 29 d’octubre.

2017 11 05 > JUTGE D’INSTRUCCIÓ A BRUSSEL·LES

Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí es van presentar voluntàriament a les autoritats de Bèlgica en una comissaria situada a la Rue Royale de Brussel·les. La declaració acabà poc després de les 20.40 h del mateix dia. Foren interrogats, a petició pròpia, per un jutge d’instrucció neerlandòfon, cosa que va requerir per al procediment un traductor neerlandès-castellà que va assistir els acusats.

2017 11 09 > EMPRESONAMENT DE LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va prendre declaració des de les deu del matí fins a les sis de la tarda als membres de la mesa i a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.

El jutge decretà presó per a Carme Forcadell sota fiança de 150.000 euros, ja que asseguraven que existia un risc de reiteració del delicte per part de la presidenta del Parlament, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació.

A les 23.40 h, Forcadell va abandonar el Tribunal Suprem dins d’un vehicle particular, utilitzat per al seu trasllat a la presó d’Alcalá Meco, ja que a aquella hora de la nit no era tècnicament possible fer el dipòsit d’una fiança tan elevada.

Als membres de la mesa, Lluís M. Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, els imposaren una fiança de 25.000 euros si volien esquivar la presó, i tenien una setmana de temps per fer-la efectiva, així com se’ls obligava a comparèixer setmanalment al jutjat més proper al seu domicili o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a lliurar el passaport abans del divendres següent a les dues del migdia i a no sortir de territori espanyol. Carme Forcadell tindria les mateixes mesures cautelars un cop sortís de la presó. A Joan Josep Nuet el van deixar en llibertat sense fiança.

L’ANC anuncià que la seva «caixa de solidaritat» cobriria tant la fiança de Carme Forcadell com la dels altres membres de la mesa del Parlament de Catalunya, i així es va acabar fent.

Carme Forcadell, doncs, va passar una nit a la presó i va sortir l’endemà, quan es va fer efectiva la fiança.

55 


ESMENA pàg. 81 (ha de dir Europea en comptes de Europa)

2019 05 20 > VALOR SIMBÒLIC

Em surt el punt de vista positiu, i veient les cares i els nervis in- controlats de ses senyories del Congrés, em penso que no s’haurien imaginat mai que aquells que ho van escapçar tot, i deien «hemos descabezado el Procés», doncs precisament aquells, tal dia com avui, seurien al costat dels escapçats ben vius, i haurien de sentir com els diuen a la cara i en públic que són presos polítics, i que venen a jugar una estona amb les regles del seu regne d’Espanya, però això només és un tràmit fins que s’esdevingui la República de Catalunya. Si no és avui, serà demà passatperò serà.

Els ho han dit així de clar, i el valor simbòlic és molt gran.

2019 05 24 > SENSE SUPLICATORI
A veure si entre tots ho veiem ben clar.
No hi ha hagut cap suplicatori del jutge perquè el TS se’n desentén,

i els diputats electes estan en presó preventiva sense sentència, per tant no es donen les condicions del reglament del Congrés per poder inhabilitar-los.

Jo em pregunto doncs: hi ha algun motiu intel·ligent? Algun argument democràtic? Algú seu a la cadira de l’altra banda de la taula?

La resposta és òbvia en totes les preguntes.

2019 05 28 > ACTA D’EURODIPUTAT

Els experts que en saben han assegurat que no cal recollir, ni existeix, cap «acta» en el procés de reconeixement de Puigdemont, ni de cap altre eurodiputat, per fer efectiva la seva funció al Parlament europeu.

Estan fent operacions de distracció molt barroeres, falses i incompetents. Nosaltres, a la nostra.

2019 05 29 > ESCAC AL REI

Aquest rei ja es va moure el 3-O de 2017 i, quan el rei s’ha mogut en una partida d’escacs, aleshores ja no pot fer l’enroc.

El rei ja no es pot amagar.

Per això trobo encertada la jugada de fer-li un escac continu amb una fitxa important com Jordi Sànchez des de la presó, per acorralar-lo.

La partida pinta bé.

2019 05 30 > EUROPA INCOMPETENT

Europa necessita Catalunya per complir els objectius econòmics, i no tinc tan clar que Catalunya necessiti la Unió Europeper complir els objectius d’equilibri social més just.

81


2022 09 13     SENSE ARGUMENTS

Els darrers fets que hem conegut contra l'ANC i contra el significat de la manifestació l'11 de setembre, m'han fer pensar en l'escola franquista dels anys cinquanta del segle passat, quan vam ser instruïts sense arguments. 

En aquell temps, ni en la política ni en la religió no trobavem a faltar els arguments, ni posàvem en dubte les instruccions que rebíem. 

Ara veig que tant els republicans com els socialistes i els comuns viuen en el passat, i molta premsa de paper -no tota-, i gairebé tota la televisió privada o pública, encara ens volen instruir sense arguments.

He llegit els titulars i em penso que no han descobert que ara tot se sap i ho veu tothom. 

Sembla que no s'han adonat que ja no ens poden instruir sense arguments perquè la realitat objectiva està a l'abast de qualsevol que es vol informar. 

Dolors Feliu porta arguments amb evidències objectives, i ens fa veure que hem arribat a l’esfondrament inevitable de la política sense arguments.


2022 09 13   AGRUPACIÓ D'ELECTORS 

Quan parlem de llista cívica fem servir una expressió no gaire precisa per entendre la decisió històrica que volem emprendre des de l'ANC. 

Segons la legislació electoral espanyola, una agrupació d'electors és un conjunt de ciutadans que s'associa temporalment amb l'única finalitat de presentar una candidatura a unes determinades eleccions. 

Passades les eleccions, l'associació es disol automàticament. 

S'ha de presentar la candidatura d'acord amb uns requisits prou fàcils, com per exemple aportar les signatures d'1% dels inscrits en el cens electoral de la circumscripció electoral respectiva.

Es tracta doncs de la fórmula perfecta per votar candidats d'una llista oberta, no com ara. 

Personalment vaig formar part d'una agrupació d'electors sense militar en cap partit polític en les eleccions municipals de 2015 i vam guanyar. 

20220909

2022 09 08    AL COSTAT DELS CIUTADANS 

                    I NO AL DAVANT

Fa deu anys, en la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de l’any 2012 no sabíem gairebé res del que sabem ara, i vam fer una manifestació transversal amb els que arribaven des de tot arreu del Principat, de Catalunya Nord, de Valencia i de Mallorca, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, una ANC insòlita i inèdita, presidida per Carme Forcadell que pràcticament només coneixíem de l'activisme a Plataforma per la Llengua, i encara sembla que la sento quan va dir textualment que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Ningú no ho havia dit abans. 

Tot era molt nou, i fins aquell dia no havíem viscut res semblant. 

Les cròniques i els editorials dels diaris catalans de l’endemà explicaven de manera diàfana que la manifestació va ser inequívocament independentista, i la Guàrdia Urbana de Barcelona va estimar la participació en un milió i mig de persones, fet molt més insòlit encara venint d'on venia la dada. 

Totes les organitzacions ciutadanes, partits polítics i sindicats que hi van participar ho van fer de manera organitzada en diferents sectors de la manifestació, per estar al costat dels ciutadans i no al davant.

Recordo la immensitat d'una manifestació descomunal i com en dues hores només vam poder avançar uns quinze metres, allà al Passeig de Gràcia on erem nosaltres.

Aquest any 2022 volem reviure aquella manifestació d'obligació civica, indispensable per entendre on som ara. 


Federico Garcia Lorca

2022 08 18     SÓN ELS MATEIXOS

Tal dia com avui, el 18 d'agost de 1936, van afusellar a la serra de Granada al poeta i dramaturg andalús Federico Garcia Lorca, ho van fer els del mateix bàndol que anys després van instaurar -no pas restaurar-, la monarquia del regne d'Espanya que encara perdura. Són els mateixos que no volen de cap manera l'autodeterminació de les nacions. 

Són els que, per motius inconfessables, ja els va bé ser dependents del regne d'Espanya, i de cap manera no volen la independència de Catalunya ni de ningú altre, són els mateixos.  

20220905

2021 09 06      SUPORTAR LA INTOLERÀNCIA 

Els parents, amics i saludats que es pensen que són d'esquerres i suporten la intolerància per por de passar per intolerants, com diu el professor Resina, a la pràctica són els principals culpables de les diferències socials que creixen en desmesura amb la monarquia instaurada, que no restaurada pel dictador Fanco, amb el suport indispensable del PSOE. Els que avui no són independentistes són els que suporten la intolerància, i fan possible el benefici de 400 famílies que controlen les empreses privatitzades i totes les de l'Ibex-35.


ELS MEUS AFORISMES INDISPENSABLES


1. No existeixen coses acabades, doncs les coses                                                                     quan s'acaben deixen d'existir.

2. Un poble sense cronista és com una bicicleta sense rodes.

3. Si et volen enganyar amb una fal·làcia seria gravíssim,                                                    però si el que t'enganya es creu de debò la fal·làcia, aleshores és molt pitjor.

4. Els partits polítics provenen d'una revelació gairebé divina com les religions,                         i es construeixen amb la mateixa litúrgia, els mateixos preceptes,                                 i pel mateix motiu.

5. El polítics del govern s'han de seleccionar per competències,                                                 han de treballar per objectius i s'han de remunerar per resultats.                                No hi ha cap argument intel·ligent per fer-ho d'una altra manera.

6. Els partits polítics com les religions, només funcionen amb militants de la                           la veritat absoluta, i convençuts que fora del partit no hi ha salvació.

7. La política de partit aporta a la població els mateixos beneficis que les religions,                i amb els mateixos inconvenients.

8. Des del punt de vista doctrinal, no em fa estrany que els líders dels partits polítics                siguin fets de la mateixa fusta que els predicadors.

9. Mentre els partits s'esforcen a fer política,                                                                                cada matí el sol segueix sortint per l'est i al vespre es pon per l'oest.

10. El que fa malbé la persona i l'anul·la, no és la presó, és l'indult.

11. El que desactiva a l'enemic no és tenir-lo a l'exili, sinò deixar-lo tornar de l'exili.

12. Si algú serveix per fer una altra cosa, no seria ministre d'aquest govern.

13. Les males decisions no provenen de responsables que volen fer mal                                     sinó d'incompetents,                                                                                                        i això és pitjor perquè el maliciós sap que ho és però l'incompetent no. 

14. La desobediència porta sempre més lluny que l'obediència.

15. L'obediència és conservadora i és de dretes, per definició.

16. Abans de començar a desobeir cal tenir imaginació i criteri                                                    per triar bé l'objectiu de la desobediència.

17. El món avança a cops de desobediències,                                                                              però en els estudis universitaris de Ciències Polítiques                                                 només s'ensenya la part de l'obediència.

18. A tot arreu del món es confirma que la independència és la solució,                                      i el problema era la dependència.

19. M'agrada que m'espiïn, perquè així ells sabran de primera mà                                               què és el que fan malament.

20. Si no saps escoltar, que és fàcil,                                                                                             no em puc creure que saps parlar, que és difícil.

21. Per satisfer les necessitats i les expectatives de la població,                                                 el més difícil és saber quines són avui les necessitats i les expectatives.

22. No perdem el temps pintant les parets                                                                                   si es tracta de canviar tot l'edifici des dels fonaments.

23. Mai cap revolució per canviar els fonaments                                                                         s’ha fet amb els peus a sobre dels propis fonaments.

24. El millor govern és el que no ha de prohibir res en absolut.

25. Alguns necessiten prohibir per poder governar,                                                                    però els pitjors necessiten governar per poder prohibir. 

26. Veig que les cigonyes, les orenetes i les aus migratòries                                                        funcionen molt bé sense protocols de fronteres.

27. Encara que l'arc iris és un fenomen natural enorme i espectacular,                                       no té cap utilitat funcional i no serveix per res, com la política de partit.

28. Quan pedrega, la natura es llença pedres ella mateixa de forma natural,                              com la política de partit.

29. El periodisme consisteix a explicar la notícia, no a construir-la.

30. El gasos perfectes tendeixen a expandir-se tant com sigui possible                                       per ocupar tot l'espai disponible, igual que la incompetència.

31. El poderós perd el poder quan tot se sap i ho veu tothom, com ara.

32. S'ha de vigilar allò de remunerar algú per la feina que fa,                                                      perquè podria ser una forma legal de treball forçat.

33. Les coses són com són, i no com han de ser.

34. El progrés no es fa fent el que cal, es fa desfent el que no cal.

35. El soroll no és útil, i tot el que fa massa soroll es pot millorar.

36. Per solucionar de l'atur que tendeix a créixer,                                                                     no es pot fer servir la feina, que tendeix a desaparèixer.

37. Quan m'informo, em sento perillosíssim.

38. La independència de Catalunya no consisteix a marxar d'Espanya,                                    sinó aconseguir que Espanya marxi de Catalunya.

39. És tan fàcil fer un llibre com una bomba  i tots dos són d'explosió retardada,                         quan l'autor no és al davant.

40. Qualsevol problema, si es planteja bé, ja està mig solucionat.

41. Mantenir un exèrcit ja és absurd, però tenir un exèrcit perdedor és estúpid                            i l'exèrcit espanyol no ha guanyat mai cap guerra,                                                    només contra els propis ciutadans que el mantenien.

42. Caldria penalitzar la creació de llocs de treball d'activitats innecessàries.

43. D'alguns individus, te’n recordes més de la corbata                                                             que no pas de la seva opinió.

44. Si aprofundeixes en qualsevol argument, sempre hi trobes alguna mentida.

45. Els ciutadans sense papers són els que ja tornen                                                                 d'allà on encara anem els altres.

46. Haver sigut diputat en altre temps s'exhibeix com un mèrit,                                         mentre que deixar de ser metge o enginyer, és clarament un demèrit.

47. Els economistes estudien o interpreten l'economia, però no l'obtenen.

48. El mateixos que no saben com s'ha fet l'univers, pretenen saber qui l'ha fet.

49. Al tenir fills, és quan descobreixes que els reis són els pares.

50. L'escassetat no és tan empobridora com el conformisme.

51. Els compradors tenim la facultat sublim, i molt potent, de no comprar.

52. Quan Franco ho va deixar tot lligat i ben lligat,                                                                      es va descuidar de lligar els catalans.

53. Si es tracta de canviar, resulta que millorar no és el millor.

54. El polític excel·lent no es proposa fer el que ha de fer,                                                            sinó el que hauria de fer. 

55. Un artista sense sentit de l'humor és un tècnic.

56. Per entrar en un país o en un club, potser s'han de complir uns requisits,                                però per sortir no cal. 

57. Hi ha vida més enllà de la política de partits que juguen a cuinetes                                           a la ludoteca de la constitució espanyola.

58. Els jubilats som el recurs del futur perquè sabem què s'ha de fer,                                           sabem com es fa i, sobretot, no hem de demostrar res per fer mèrits,

59. En política, l'abstenció és una fórmula lícita, legal i justa,                                                       per recolzar una causa il·lícita, il·legal o injusta, sense que es noti gaire.

60. Dels grans i de les persones expertes n'has de prendre exemple,                                           però no model.

61. Els castellans saben prou bé com som els catalans, però no ho entenen.

62. T'imagines que un dia hi ha una guerra, i no hi va ningú?

63. La policia és un servei públic que està -o ha d'estar-,                                                                en el bàndol dels ciutadans, i no en contra.

64. Quan veus que la policia no està en el bàndol dels ciutadans,                                               vol dir que vius en una colònia.

65. Només es por governar de dues maneres, bé o malament.

66. Mantenir l'estructura d'un govern a l'oposició és una aberració remunerada                           que no practica cap empresa del món.

67. Si no te'n vas quan te'n pots anar, quan te'n vulguis anar ja te n'hauràs anat.

68. Parlar català des de les administracions dels Països Catalans és miltància antifranquista i viceversa -sobretot viceversa-, perquè des de les administracions es fa apologia del franquisme quan parlen castellà.

69. Déu nos guard de Déu.

70. Il·lustres "esquerrans" des de la superioritat moral que s'adjudiquen,                                     acusen l'independentisme de ser "de dretes", i així, ells no s'hi apunten.

71. De vegades la informació veraç i contrastada                                                                         s'ha de disparar amb canons d'humor i de sàtira.

72. Algunes persones són decisives només pel fet de representar una organització                 o, a l’inrevés, de vegades els costa molt ser decisives precisament                                     per l’inconvenient de representar una organització.