El llibre:
©2021, Jaume Riu Sala
©2021, GORBS COMUNICACIÓ I EDICIONS1a edició: juny de 2021
215 pàgines
ISBN: 978-84-948488-4-1
Dipòsit legal: GI-581-2021
Dipòsit legal: GI-581-2021
L'OPORTUNITAT, gairebé res no serà com abans
Jaume Riu amb pròleg de Vicent Partal
Oportú és un terme marítim i s'aplica a un vent que mena a bon port.
Aquest llibre és el resultat d'un treball de recerca en primera persona de dades objectives des de la Caputxinada de 1966 fins al juliol de 2020, en una crònica documentada en temps real per conservar també les emocions del moment, de manera que avui no es podria escriure.
Presenta 22 oportunitats que Catalunya ha anat desaprofitant fins ara, però que són els fonaments d'una revolució inèdita, transversal, majoritària, perdurable, internacionalitzada i pacífica, que ens ha portat fins aquí, més lluny que mai, amb l'oportunitat de guanyar la independència, recuperar la legalitat republicana i marxar d'Espanya.
El llibre no és optimista sinó molt positiu.
22 de juny de 2021
PRIMERA PRESENTACIÓ AL RESTAURANT L'HORTA DE BELLCAIRE D'EMPORDÀ
Dedicat al meu fill Oriol que es va entusiasmar amb el manuscrit, em va dir com n'estava d'orgullós de poder participar en aquest projecte, va dissenyar una maquetació que era difícil per aquest llibre especial, i malauradament no ha pogut veure el llibre imprès.
LA REVOLTA DE LES URNES:
Amb l'editor Carles Gorbs creador del projecte "La revolta de les urnes" hem coincidit a Brussel·les, a Estrasburg, a Perpinyà varies vegades, a Prada de Conflent, en manifestacions a Barcelona i, fins i tot, a l'Escola Industrial en el referèndum de l'1-O el col·legi electoral més gran de Catalunya amb 17 meses.
Quan va veure el manuscrit, em va proposar l'oportunitat de publicar l'OPORTUNITAT.
PORTADA:
La fotògrafa Dolors Gibert ha reproduït un moment de la partida celebrada a Moscou el 13 de desembre de 1971 en el Memorial Alekine entre dos grans mestres russos: per una banda Viktor Korchnoi amb l'avantatge de jugar amb blanques, i per l'altra Alexei Karpov, amb negres. En el moviment 36, amb les fitxes en la posició de la fotografia, el rei blanc ha d'abandonar (tomba la fitxa) perquè no pot evitar que en les properes jugades el bàndol negre guanyi molt material, que ha de portar les blanques a patir un atac d'escac i mat. El rei blanc abandona i Korchnoi perd la partida. Em va semblar molt oportuna la portada per un llibre que no parla d'escacs.
PRÒLEG:
Vicent Partal director de WilaWeb, és considerat un dels pioners d'Internet als Països Catalans i actualment és president de l'European Journalist Centre,amb seu a Maastricht, una entitat professional d'abast continental que treballa per la promoció del periodisme de qualitat a Europa i per assimilar els grans canvis tecnològics i culturals que acompanyen la digitalització dels mitjans. Partal ha llegit el llibre i diu que assenta les bases per a un debat racional, que és una cosa que necessitem particularment en aquest país tan donat a l'estètica. Tan perdut a vegades en l'estètica. A Vicent Partal que fa un article diari, li agraeixo les seves paraules amables quan al pròleg diu que pot certificar "com de difícil i treballós és això que ha fet en Jaume".
OPORTUNITATS DESAPROFITADES:
Oportú és un terme marítim i s'aplica a un vent que mena a bon port. Aquest és un treball de recerca de dades objectives des de la Caputxinada de 1966 fins al juliol de 2020 en una crònica documentada i recollida en temps real i en primera persona per conservar les emocions del moment, de manera que avui ningú no ho podria escriure. Presenta les 22 oportunitats que Catalunya ha anat desaprofitant fins ara, però que són els fonaments d'una revolució inèdita, transversal, majoritària, perdurable, internacionalitzada i pacífica, que ens ha portat fins aquí, més lluny que mai.
CONSERVAR LES EMOCIONS:
Amb el pas del temps veiem amb perspectiva el resultat de tot plegat i, naturalment, les dades objectives no han canviat però l'estat d'ànim i la percepció és ben diferent quan han passat mesos i anys. M'he decidit a mantenir el text amb el to del temps real del moment que es va escriure, per conservar les emocions.
Podem dir doncs que aquest llibre des del punt de vista d'ara mateix, no el podria escriure ningú.
IDEES BÀSIQUES:
De vegades en el llibre, per expressar una sola idea bàsica, la crònica surt del gènere literari habitual i inventa una ficció a partir dades reals.
Per exemple, trobareu un moment que imaginem un decorat, i imaginem a l'actor a dalt l'escenari que interpreta el paper que coneix bé, de sobte li canvien el maquillatge i el vestuari, canvia el decorat, canvia el guió, i fins i tot canvia el públic. A l'actor se li presenten tres maneres de reaccionar:
A. Seguir. Interpretar impassible el paper de l'obra que ja coneix.
B. Marxar. Sortir de l'escenari i abandonar l'actuació.
C. Canviar. Observar la reacció del públic per adaptar el personatge al nou guió i al nou decorat.
Aquesta ficció està descrita a partir de fets reals, ben documentats, i les conclusions expliquen idees bàsiques.
També, a partir de la meva experiència professional de gestió de la qualitat avançada en organitzacions públiques i privades, en el llibre es presenten les bases per repensar Catalunya.
La teoria del joc dels escacs em serveix alguns cops per explicar les realitats observades o l'estratègia d'una idea bàsica. En el text es construeix una "teoria del globus" i també una "teoria del cotxe vell", o es recorda l'extinció dels dinosaures, o l'ús d'un canari que serveix als miners per detectar la presència de gas metà, tot això per explicar idees bàsiques però de forma amena i didàctica.
Hi ha força idees bàsiques que apareixen oportunament en el llibre:
- Canvi radical de la fiscalitat del model econòmic a Catalunya
- Governar per objectius i remunerar per resultats
- Governar la causa o governar només l'efecte
- Prohibir per governar o governar per poder prohibir... etc.
VALOR DE LES PARAULES:
- El Tribunal Suprem, és suprem, però no és tribunal.
- El Tribunal Constitucional sí és tribunal, però no és constitucional.
- La Guàrdia Civil és guàrdia, però no és civil...
- L'abstenció és una fórmula lícita que pot recolzar causes il·lícites sense que es noti gaire.
- L'abstenció és una fórmula legal que pot recolzar causes il·legals sense que es noti gaire.
- L'abstenció és una fórmula justa que pot recolzar causes injustes sense que es noti gaire.
CANVI DE PUNT DE VISTA:
- Preconstitucional vol dir franquista, però constitucional també.
- Partit polític de dretes vol dir conservador, però partit polític d'esquerres també.
- Prescindir d'Espanya és independentisme, però prescindir de Catalunya també.
- República catalana vol dir nacionalista, però monarquia espanyola també.
- No fer cas del que diu el govern és desobediència, però no fer cas del que diu la població també.
- Contra la Declaració Unilateral d'Independència DUI ens apliquen una Declaració Unilateral de Dependència DUD, quan ja sebem que es confirma a tot arreu del món que la independència és la solució i la dependència era el problema.
REFERÈNDUM:
El 8 d'abril de 2014, els tres diputats Marta Rovira (ERC), Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (ICV) van al Congrés de Diputats per mandat del Parlament de Catalunya per demanar la celebració d'un referèndum. Els van dir que no. La resposta del portaveu de l'oposició Alfredo Pérez Rubalcaba és sintètica: "Cumplir la ley es la esencia de la democracia". Quan vaig veure el video vaig fer un crit i vaig saltar de la cadira!!!... Precisament complir la llei per sobre de tot és l'essència de totes les dictadures (amb Franco, tothom complia les lleis). En una democràcia en canvi, la llei s'adapta a les necessitats dels ciutadans i els tres diputats eren allà precisament per informar al poder legislatiu les necessitats dels ciutadans i demanar que la llei s'adapti. Fins i tot la Constitució no s'hi oposaria. Si Pérez Rubalcaba ens volia enganyar, seria gravíssim, però si es creia de debò el que va dir, és mooolt pitjor. Em va indignar que cap dels tres diputats catalans fes la rèplica natural, al menys hauria estat divertit.
RECUPERAR LA LEGALITAT REPUBLICANA:
Amb la guerra civil, el Govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i les organitzacions d'esquerres van defensar la República, la qual cosa volia dir defensar les bases socials de Catalunya i la cultura catalana en el camp de la política, de les arts, de la sanitat, de l'economia, de l'educació, de les infraestructures planejades i, sobretot, de les infraestructures ja construïdes. Amb la derrota del costat republicà i amb bombardejos sobre la població civil seguits de la dictadura i la monarquia instaurada -que no restaurada- pel dictador, tot es va perdre i, fins ara, no hem emprès de nou el camí cap a recuperar la legalitat republicana.
ESTAT INDEPENDENT EN FORMA DE REPÚBLICA:
L'1-O vam dir que volem que Catalunya sigui un estat independent en forma de república i l'única oposició que ha decidit fer el regne d'Espanya és el segrest de la justícia. No tenen alternatives. En el llibre també s'explica la gestió des de l'exili, i com el Consell per la República és vist des del regne d'Espanya, per exemple amb la declaració més sorprenent de la sala segona del Tribunal Suprem que, en el seu enèsim acte de denegació de llibertat provisional als presos polítics catalans, va usar com un dels seus arguments que "es un hecho notorio la existencia fuera del territorio español de estructuras de poder organizadas, puestas al servicio de aquellos que han tomado la determinación de sustraer la llamada de esta Sala". Es confirma doncs que l'alta judicatura espanyola reconeix el Consell com "estructures de poder organitzades".
MARXAR D'ESPANYA:
En una visita a Londres, amb la Irene vam ser convidats a un club privat d'aquells tan exclusius, i hi vam poder accedir perquè anàvem amb un amic que n'era soci, i ell ens va introduir. Després de prendre unes pintes de Guinness, cadascú marxava quan volia. Aquell dia vaig entendre que per ser admès en un club s'han de complir uns requisits, però per marxar no cal demanar permís. Amb Espanya passa el mateix.
DESOBEDIÈNCIA:
El món avança a cops de desobediències.
Hi ha 48 territoris dels quals Espanya ha perdut la sobirania, d'aquests n'hi ha 23 que avui són estats independents. 21 països ho van aconseguir de manera "unilateral desobeint", i tots aquests volen continuar sent independents, sense cap excepció. Només dos territoris, Guinea Equatorial i Sàhara Occidental, s'han independitzat "obeint les lleis espanyoles per les bones" perquè eren considerats com a colònies i ja no les podien mantenir, i resulta que són els dos únics territoris que no volien la independència.
JUDICI AL TRIBUNAL SUPREM:
El dimarts 12 de febrer de 2019 va començar el judici al Tribunal Suprem amb la presència del acusats que tornaran cada dia a la presó preventiva. Televisat en directe, hem pogut entendre els mecanismes jurídics, els detalls de comportament i, sobretot, els gestos personals, dels quals no quedaria constància per escrit. Fins a la sentència i després fins al 23 de juliol de 2020 he escrit gairebé cada dia, i en el llibre he seleccionat només les notes més determinants que configuren aquesta crònica.
AGRAÏMENT ALS COL·LABORADORS ERUDITS I OPORTUNS:
En un Annex documental he recollit escrits de referència de
- Joan Ramon Resina, cap de Programa d'Estudis Ibèrics de la Universitat d'Stanford als Estats Units
- Alfons Duran-Pich, sociòleg, empresari i analista de política i economia
- Javier Ruiz Collantes, catedràtic de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra
- Vicent Partal, periodista valencià, director de VilaWeb i president de l'European Journalist Centre
- Jofre Llombart, periodista santcugatenc, subdirector de RAC 1.
Confesso que he escrit aquest llibre per reunir-vos aquí, i poder fer avui aquesta tertúlia. GRÀCIES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada