2022 11 07

     O ESTÀ DESINFORMAT, O EM VOL MAL

Fa dos dies vaig veure la pel·lícula Argentina 1985, i sento una vergonya immensa de ser considerat ciutadà d’aquest estat del sud d’Europa, on els ciutadans van acceptar la llei de d’amnistia o de “punt final” d’octubre de 1977, per la que no es poden jutjar els crims del franquisme mentre que, quaranta-cinc anys més tard, de forma immoral i fatxenda, el diari El País ahir mateix exhibia l’entrevista impúdica a Barrionuevo que reconeix la seva responsabilitat en l’activitat dels GAL amb totes les conseqüències quan era ministre de l'Interior. Reconeix d’haver-se plantejat si matar o no, a Segundo Marey, una víctima que havien torturat per error perquè després es va comprovar que no era d'ETA. L'exministre reconeix obertament que torturar als membres de ETA era el que es feia. Ho reconeix públicament i sap que ja no li passarà res.

Ho trobo gravíssim, sobretot després de veure la pel·lícula que descriu com a l’Argentina, els ciutadans compromesos i una colla d’advocats joves, sense experiència però amb una il·lusió immensa, des d’un tribunal civil aconsegueixen condemnar al general Jorge Rafael Videla i a tota la cúpula militar, per primera vegada al món.

Però encara és més greu que al regne d’Espanya amb tota la perspectiva que hem adquirit, avui encara convivim amb uns “progres” d’esquerres que llegeixen El País, i uns professionals del periodisme que hi col·laboren. Ni els uns ni els altres no se n’amaguen pas, en fan bandera.

Ja no és només la monarquia instaurada pel dictador Franco que és aberrant i no ens interessa, sinó que tampoc no ens interessa el PSOE que apuntala la monarquia des del moment zero, ni la premsa que desinforma un dia i l'endemà fa l'elogi del criminal útil, però sobretot no m'interessa la població submissa que en cap moment no ha volgut fer la revolució per canviar els fonaments d’un estat genocida, d’un estat que practica una economia extractiva que només augmenta les diferències socials en benefici de la mateixa elit del franquisme.

Per tot això, volem que Catalunya sigui una nova república d’Europa, independent del regne d’Espanya i de tota la seva circumstància incorregible. Per això volem la independència.

Amb aquesta realitat al davant, quan des d’alguna tribuna política algú pressumeix de no ser independentista, ho lamento profundament, perquè o està desinformat, o em vol mal.