QUAN L'AIGUA T'ARRIBA AL COLL

Identificar el conflicte

En les situacions de conflicte, tant la dreta com l’esquerra reaccionen amb propostes de millora que poden arribar a ser molt innovadores perquè identifiquen allò que no ha funcionat, des del particular punt de vista de cadascú, i uns i altres proposen millores importants. Els observadors més intel·ligents, fins i tot hi veuen una oportunitat d’obtenir avantatges de la crisi.

En canvi, en la mateixa situació de conflicte, els revolucionaris intenten pensar sense tenir en compte com t’han dit que s’han de fer les coses i no es deixen seduir per les millores. Els revolucionaris no es conformen de millorar, proposen canviar els fonaments.

Naturalment, ni les organitzacions històriques ni els partits polítics, no són mai revolucionaris, perquè tenen uns fonaments intocables.

Canvis fonamentals, aquesta és la qüestió.

Així doncs, hi pot haver revolucions de dretes i revolucions d’esquerres. Com exemple de revolució de dretes -molt reeixida-, tenim el cop militar de 1936 que substituiria la legalitat republicana per una dictadura imposada per la força de les armes amb bombardejos sobre la població civil, i que perdura en una monarquia instaurada -que no restaurada- pel mateix dictador.

Com exemple de revolucions d’esquerres hi ha la restauració de la legalitat republicana a Catalunya gràcies a la manifestació continuada i persistent de la ciutadania que desobeeix la legalitat d’una constitució monàrquica i obliga al pronunciament del govern.

Això és una revolució i no una altra cosa.

Com sempre passa, els partits polítics no són els autèntics revolucionaris i, per això, aquests han perdut el protagonisme polític. Tant els partits de dretes com els d’esquerres coincideixen a sentir-se incòmodes quan veuen que la revolució ha portat al govern de torn a convocar un Referèndum vinculant per proclamar la independència. Els que no són ara al govern han perdut la oportunitat i censuren que uns partits de dretes siguin protagonistes d’una revolució d’esquerres, però és que quan l'aigua t'arriba al coll, no t’has de preocupar si no és potable.