REFLEXIONS DEL MES DE SETEMBRE DE 2017 ABANS DEL 1-O

TREUEN LA LLUM

·      Treuen la llum..., i cada cop ho veiem més clar.

·      He desconegut persones que em pensava que coneixia.

·      Això és una Revolució, i NO una altra cosa.

·      Encara no reacciono de la impressió que m’han fet els revolucionaris que necessiten “seguretat i garanties”...

·      No m’agraden els científics “obedients”, ni els líders que no es plantegen desobeir.

·      El món avança a cops de desobediències.

·      Del ciclostil a la impressora..., han passat més de cinquanta anys i els que governen Espanya tenen les mateixes obsessions.

·      Diu que “ordenarà a los jueces”?... Si fos cert que Rajoy ha dit això, resultaria ser una prova concloent de que “el gobierno da órdenes a la justícia”..., i tanmateix és la prova definitiva de com és culpable tot el Congreso de los Diputados, que ho permet.

·      Decisions d’incompetència:

1.     D’entrada, s’haurà d’indemnitzar als afectats pel material confiscat, per les pèrdues ocasionades.

2.     Aquest material confiscat per la Guàrdia Civil, és una despesa que constitueix una malversació de fons públics perquè, òbviament, no es pot subhastar ni aprofitar en “una altra ocasió” per recuperar el valor econòmic.

3.     El mateix desplegament de la GC en benefici partidista, ja és una evident prevaricació amb malversació de fons públics.

·      El pànic els fa perdre el seny. Ara han entrat en el forat negre que ho engoleix tot, i fan allò tan nefast de: “el fin justifica los medios”, sense parar-se a pensar el preu que n’hauran de pagar quan hagin d’explicar quin era “el fin”.

·      Aquestes coses (acord dels estibadors sobre el vaixells de la policia espanyola atracats al Port de Barcelona) no les poden entendre des de Madrid..., allà NO existeix una “consciència transversal” de totes les capes de la població. Per això no entenen el que passa a Catalunya.

·      He sentit la declaració institucional que ha fer Rajoy precisament avui (20 de setembre), a les nou del vespre després del desplegament de vaixells i Guàrdia Civil..., l’he escoltat amb atenció i he vist que ja hem guanyat.

·      Quan he vist el twit de la CUP que parlava de com la policia els envoltava, he tornat a 1966 quan a la “caputxinada” dèiem això: 
      ... estem rodejats de policia..., i m’he rejovenit 50 anys!

·      Què és legítim i què NO ho seria?                                                               
      Legítim vol dir conforme a la llei, però tanmateix hi pot haver lleis “il·legítimes”, com per exemple la Constitución espanyola que només l’han pogut votar els que van néixer abans de 1957..., i ni això, perquè jo mateix vaig néixer abans però em vaig abstenir, i en conec d’altres.

Què passaria si ARA la sotmetessin a votació?, perquè NO ho fan?

·      Quan m’he plantejat una “defensa” contra la violació del secret de les meves comunicacions (fa anys com a directiu d’una entitat privada, i ara com a ciutadà que opina) vaig decidir, i mantinc, que no vull prendre CAP mesura defensiva. Només evito fer comunicacions que NO siguin certes. Si les meves comunicacions són interceptades pel contrari, millor, perquè així estarà “informat”.

·      Nosaltres a la nostra...

·      No havia vist mai una Administració -la catalana- tan “en el seu lloc” i que faci la necessària pedagogia del paper que li pertoca. En l’entrevista que li ha fet Jordi Évole a Puigdemont queda ben clar que el govern “ho ha previst tot” perquè el Referèndum sigui possible, però tanmateix, qui “el fa” és la gent.

• Tant els partits de dretes com els partits d’esquerres coincideixen a sentir-se incòmodes quan veuen que la revolució de la ciutadania ha portat al govern de torn a convocar un Referèndum vinculant, per proclamar la independència. 
• Els que no són ara al govern han perdut la oportunitat i censuren que uns partits de dretes siguin protagonistes d’una revolució d’esquerres, però és que quan l’aigua t’arriba al coll, no t’has de preocupar si no és potable.

AIXÒ ÉS UNA REVOLUCIÓ, 

I NO UNA ALTRA COSA

article publicat a la revista digital EMPORION 128  agost-2017

QUAN L'AIGUA T'ARRIBA AL COLL

Identificar el conflicte

En les situacions de conflicte, tant la dreta com l’esquerra reaccionen amb propostes de millora que poden arribar a ser molt innovadores perquè identifiquen allò que no ha funcionat, des del particular punt de vista de cadascú, i uns i altres proposen millores importants. Els observadors més intel·ligents, fins i tot hi veuen una oportunitat d’obtenir avantatges de la crisi.

En canvi, en la mateixa situació de conflicte, els revolucionaris intenten pensar sense tenir en compte com t’han dit que s’han de fer les coses i no es deixen seduir per les millores. Els revolucionaris no es conformen de millorar, proposen canviar els fonaments.

Naturalment, ni les organitzacions històriques ni els partits polítics, no són mai revolucionaris, perquè tenen uns fonaments intocables.

Canvis fonamentals, aquesta és la qüestió.

Així doncs, hi pot haver revolucions de dretes i revolucions d’esquerres. Com exemple de revolució de dretes -molt reeixida-, tenim el cop militar de 1936 que substituiria la legalitat republicana per una dictadura imposada per la força de les armes amb bombardejos sobre la població civil, i que perdura en una monarquia instaurada -que no restaurada- pel mateix dictador.

Com exemple de revolucions d’esquerres hi ha la restauració de la legalitat republicana a Catalunya gràcies a la manifestació continuada i persistent de la ciutadania que desobeeix la legalitat d’una constitució monàrquica i obliga al pronunciament del govern.

Això és una revolució i no una altra cosa.

Com sempre passa, els partits polítics no són els autèntics revolucionaris i, per això, aquests han perdut el protagonisme polític. Tant els partits de dretes com els d’esquerres coincideixen a sentir-se incòmodes quan veuen que la revolució ha portat al govern de torn a convocar un Referèndum vinculant per proclamar la independència. Els que no són ara al govern han perdut la oportunitat i censuren que uns partits de dretes siguin protagonistes d’una revolució d’esquerres, però és que quan l'aigua t'arriba al coll, no t’has de preocupar si no és potable.