SOBRE REVOLUCIONS I ANTIDOTS

Jaume Riu   “Les ulleres de canviar el punt de vista”

Revolució:  transformació profunda i ràpida de l’estructura social, econòmica i política d’una societat

Antídot: substància amb la qual es pot contrarestar l’efecte d’un verí

Oxímoron:   figura retòrica que consisteix a juxtaposar dos conceptes que tenen significats contradictoris (p.e. “monarquia parlamentària”, igual que “esquerra conservadora”, o també “dictadura de la democràcia”) per conferir un caràcter inesperat a l’expressió d’una idea

·      Cada revolució ha portat, tard o d’hora, el seu ANTÍDOT

·      La revolució no es caracteritza per provenir de la massa social, sinó per CANVIAR L’ORDRE ESTABLERT, de vegades es fa des de la majoria subordinada (revolucions francesa o russa), però de vegades també des del poder (p.e. en un cop d’estat, una Constitució blindada, o per l’aprovació de lleis que no són d’interès social)

·     En algunes revolucions (p.e. en la lluita antifranquista en vida del dictador) s’han fet servir les EINES DE LES REVOLUCIONS ANTERIORS  (p.e. de la revolució francesa, revolució industrial, revolució religiosa cristiana, revolució obrera marxista, fins i tot de la revolució democràtica...) i aleshores resulta que la nova revolució es contraresta fàcilment amb antídots ja ben operatius experimentats en les velles revolucions. Així no s’aconsegueix mai canviar l’ordre establert.

·      Tot i la mort biològica del dictador l’any 1975, el franquisme perdura a Espanya gràcies a l’ús d’uns antídots d’eficàcia provada:

-       la monarquia parlamentària,

-       l’esquerra conservadora,

-       la dictadura de la democràcia,

-       la subordinació a la banca,

-       la por...

·    Avui doncs, per fer la revolució contra l’ordre -encara- establert pel franquisme (són obra de Franco: la monarquia, el rei i els seus successors, l’esperit de la constitució i la formació dels més alts tribunals, l’estructura judicial, la unitat d’Espanya, el concordat, el senat...), cal una NOVA ESTRATÈGIA REVOLUCIONÀRIA.                                               
·    Marxar d’Espanya és una REVOLUCIÓ QUE ENCARA NO TÉ ANTÍDOT