Canvi de punt de vista - Gestió dels valors - Nova política de consens i NO per majoria - Societat del Benestar finançada pels beneficis de la producció (que tendeix a créixer fins a l'infinit), i NO per la feina remunerada (que tendeix a disminuir fins a desaparèixer) - Banca nacionalitzada, i NO "rescatada" - Nacionalitzar altre cop les empreses privatitzades en els darrers 50 anys
20250426
EL MOMENT ACCIDENTAL DE L'EXPLOSIÓ
D'UNA CALDERA DE VAPOR
ÉS SEMPRE IMPREVIST,
I ÉS IRREVERSIBLE.
2025 04 26 Segueixo atentament els episodis de la comissió sobre l’Operació Catalunya al congrés espanyol, i no em vull distreure amb les batalletes que s'expliquen de l’espionatge, ni em vull distreure amb les declaracions inversemblants dels que manen o manaven -que ho neguen tot-, ni amb els tripijocs dels jutges, perquè no ens interessa aquesta distracció perfectament organitzada.
Només trobo essencial i m'interessa la guerra declarada per Espanya contra Catalunya a partir d’aquella intocable constitució de 1978, i no una altra cosa.
Estem en guerra perquè Catalunya no té rei, i vol ser un nou estat democràtic d’Europa independent del regne d’Espanya en forma de república, però des de l'altre bàndol "ells" ho veuen a l'inrevés i ens volen monàrquics, de manera que a les trinxeres del camp de batalla no ens podem distreure i hem de mantenir l'alerta en el que és més essencial:
1. De tota la població espanyola només han votat la constitució els jubilats que ara tenen mes de seixanta-cinc anys, i molts com jo -que sóm més vells encara-, resulta que tampoc no la vam voler votar, tot i la campanya de la por de tornar a un règim militar que es van inventar com una amenaça si la constitució no s'aprovava. Aquesta constitució és doncs una enganyifa. 2.Tot això de l’Operació Catalunya és només la darrera batalla de la guerra d’Espanya per controlar el nordest peninsular. En els darrers cinquanta anys, el bàndol enemic ha fet servir diferents estratègies per apoderar-se de Catalunya, i han buscat sempre la complicitat de la Generalitat autonòmica, restaurada amb la intenció de posar-hi governs amorfs, sense cap poder ni judicial, ni legislatiu, ni executiu, sense cap projecte de resoldre res. 3.Després de la mort biològica del dictador, en la primera batalla, van legalitzar els socialistes amb la condició de no ser socialistes, van legalitzar els comunistes amb la condició de no ser comunistes i, sobretot, per últim van legalitzar els republicans perquè tornés un Josep Tarradellas amorf i obedient, sense cap projecte polític republicà, però al cap de només dos anys va perdre les eleccions, de manera que no els va funcionar en tan poc temps. 4.La guerra va continuar durant 23 anys amb Jordi Pujol -que també era obedient però no amorf-, era un president catòlic i monàrquic però amb una política potent del “peix al cove”, i amb ell no es va fer cap pas per recuperar la legalitat republicana però en canvi, la monarquia no va aconseguir de cap manera el ple control de Catalunya. 5.El president Pasqual Maragall no els va funcionar tampoc per controlar Catalunya, perquè tenia idees pròpies i era tan desobedient que els resultava incòmode i se'l van treure de sobre així que van tenir l'ocasió. 6.El cordovès José Montilla semblava el personatge ideal per apoderar-se definitivament de Catalunya però els conflictes interns del Tripartit del PSC amb ERC i PSUC, van fer molt difícils els pactes de govern i el president havia de fer continues renúncies. No va funcionar doncs tampoc la nova estratègia amb un president lligat de mans. 7.Aleshores cap el 2006, en temps del president Artur Mas, hi va haver l’etapa de les retallades de l’Estatut que semblaven un canvi radical d’estratègia per part de l’Estat per reduir definitivament Catalunya, i fer-ho des de la llei -per aconseguir els efectes sense que es notin les intencions-.
El fet és que cap a l’any 2010 la reacció popular va plantar cara de forma tan determinant que el regne d’Espanya va veure les orelles del llop i els va venir la por d’una Catalunya insolent i inapel·lable que es manifestava de forma massiva, transversal, pacífica i, sobretot, persistent fins a desobeir de forma ostensible al Tribunal Constitucional quan es va aconseguir fer la consulta popular del 9 de novembre de 2014. Per això a Espanya van perdre els estreps i van engegar una "Operación Cataluña" com en deien els mitjans de comunicació al conjunt d'actuacions policials de caràcter secret i en gran part il·legals impulsades des del Ministeri de l'Interior espanyol amb la finalitat de desactivar l'independentisme català.
Fent una guerra bruta, van haver de gastar una fortuna per espiar al president i als líders. Vist des d’ara, sembla que aquell era un moment propici per fer efectiva la independència.
8.Amb el president Carles Puigdemont a la Generalitat i amb l’absoluta complicitat ciutadana, es va aconseguir consumar el referèndum de l'1 d’octubre de 2017 contra totes les certeses d'impedir-ho que fins al darrer minut invocava el president espanyol Mariano Rajoy.
Al regne d'Espanya els va resultar que ni amb vaixells noliejats per transportar milers de policies als ports catalans amb la pretensió d'atemorir la població, ni amb el CNI, ni amb la Guàrdia Civil ni amb la complicitat de tots els militants fanàtics del PP i del PSOE que també s’ho proposaven, no van trobar cap urna i, tot i el sabotatge informàtic d'última hora, no van poder impedir l'ús del cens universal i l'èxit del referèndum.
En plena desfeta, el règim del 78 va haver de recórrer a les armes reservades per a situacions d’excepció, com la violència física dels cossos i forces de seguretat, o la prevaricació de jutges i l’ús dels tribunals amb una mena de consells de guerra sumaríssims, per intimidar l’independentisme amb sentències de presó o d’inhabilitació, que van comportar també l’exili dels consellers i del president de la Generalitat ja obertament desobedients.
Des del 2010, en quinze anys d’independentisme, des de la monarquia franquista mai no se n’han sortit prou, perquè als Països Catalans cada cop és més notoria la població desobedient i confrontada a la constitució espanyola. Tot i els canvis continuats d’estratègia, cada cop són més evidents les intencions perverses d’Espanya.
9.El 10 de maig de 2018 el diputat independent Quim Torra va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat pel president Carles Puigdemont -destituït i a l'exili des del 29 d'octubre del 2017-, i va ser investit pel Parlament en segona votació quatre dies després amb majoria simple, però aquesta mena de president intel·lectual i sense servituds de militància en partits polítics, no interessava a les elits franquistes, de manera que el 28 de setembre de 2020 va ser inhabilitat com a President de la Generalitat per haver posat una pancarta controvertida al balcó del Palau de la Generalitat, fet senzillament insòlit i surrealista.
10. Des de la presidència del jove Pere Aragonès d'ERC que es va mantenir fins al 8 d'agost de 2024 amb un govern en minoria incapaç d'avançar per anar enlloc, potser la confrontació amb l’Estat no es veu en un primer cop d’ull a simple vista, però s’intueix com una caldera de vapor a punt d’explotar. 11.Tothom s'adona -i “ells” també-, que amb cada nova provocació espanyolista del president Salvador Illa del PSC/PSOE, augmenta la pressió política i porta el règim autonòmic de la monarquia franquista a una perillosa situació límit. Tenen molta por perquè el moment accidental de l’explosió d’una caldera de vapor és sempre imprevist, i és irreversible.
2025 04 26 Segueixo atentament els episodis de la comissió sobre l’Operació Catalunya al congrés espanyol, i no em vull distreure amb les batalletes que s'expliquen de l’espionatge, ni em vull distreure amb les declaracions inversemblants dels que manen o manaven -que ho neguen tot-, ni amb els tripijocs dels jutges, perquè no ens interessa aquesta distracció perfectament organitzada.
Només trobo essencial i m'interessa la guerra declarada per Espanya contra Catalunya a partir d’aquella intocable constitució de 1978, i no una altra cosa.
Estem en guerra perquè Catalunya no té rei, i vol ser un nou estat democràtic d’Europa independent del regne d’Espanya en forma de república, però des de l'altre bàndol "ells" ho veuen a l'inrevés i ens volen monàrquics, de manera que a les trinxeres del camp de batalla no ens podem distreure i hem de mantenir l'alerta en el que és més essencial:
1. De tota la població espanyola només han votat la constitució els jubilats que ara tenen mes de seixanta-cinc anys, i molts com jo -que sóm més vells encara-, resulta que tampoc no la vam voler votar, tot i la campanya de la por de tornar a un règim militar que es van inventar com una amenaça si la constitució no s'aprovava. Aquesta constitució és doncs una enganyifa.
2. Tot això de l’Operació Catalunya és només la darrera batalla de la guerra d’Espanya per controlar el nordest peninsular.
En els darrers cinquanta anys, el bàndol enemic ha fet servir diferents estratègies per apoderar-se de Catalunya, i han buscat sempre la complicitat de la Generalitat autonòmica, restaurada amb la intenció de posar-hi governs amorfs, sense cap poder ni judicial, ni legislatiu, ni executiu, sense cap projecte de resoldre res.
3. Després de la mort biològica del dictador, en la primera batalla, van legalitzar els socialistes amb la condició de no ser socialistes, van legalitzar els comunistes amb la condició de no ser comunistes i, sobretot, per últim van legalitzar els republicans perquè tornés un Josep Tarradellas amorf i obedient, sense cap projecte polític republicà, però al cap de només dos anys va perdre les eleccions, de manera que no els va funcionar en tan poc temps.
4. La guerra va continuar durant 23 anys amb Jordi Pujol -que també era obedient però no amorf-, era un president catòlic i monàrquic però amb una política potent del “peix al cove”, i amb ell no es va fer cap pas per recuperar la legalitat republicana però en canvi, la monarquia no va aconseguir de cap manera el ple control de Catalunya.
5. El president Pasqual Maragall no els va funcionar tampoc per controlar Catalunya, perquè tenia idees pròpies i era tan desobedient que els resultava incòmode i se'l van treure de sobre així que van tenir l'ocasió.
6. El cordovès José Montilla semblava el personatge ideal per apoderar-se definitivament de Catalunya però els conflictes interns del Tripartit del PSC amb ERC i PSUC, van fer molt difícils els pactes de govern i el president havia de fer continues renúncies. No va funcionar doncs tampoc la nova estratègia amb un president lligat de mans.
7. Aleshores cap el 2006, en temps del president Artur Mas, hi va haver l’etapa de les retallades de l’Estatut que semblaven un canvi radical d’estratègia per part de l’Estat per reduir definitivament Catalunya, i fer-ho des de la llei -per aconseguir els efectes sense que es notin les intencions-.
El fet és que cap a l’any 2010 la reacció popular va plantar cara de forma tan determinant que el regne d’Espanya va veure les orelles del llop i els va venir la por d’una Catalunya insolent i inapel·lable que es manifestava de forma massiva, transversal, pacífica i, sobretot, persistent fins a desobeir de forma ostensible al Tribunal Constitucional quan es va aconseguir fer la consulta popular del 9 de novembre de 2014. Per això a Espanya van perdre els estreps i van engegar una "Operación Cataluña" com en deien els mitjans de comunicació al conjunt d'actuacions policials de caràcter secret i en gran part il·legals impulsades des del Ministeri de l'Interior espanyol amb la finalitat de desactivar l'independentisme català.
Fent una guerra bruta, van haver de gastar una fortuna per espiar al president i als líders. Vist des d’ara, sembla que aquell era un moment propici per fer efectiva la independència.
8. Amb el president Carles Puigdemont a la Generalitat i amb l’absoluta complicitat ciutadana, es va aconseguir consumar el referèndum de l'1 d’octubre de 2017 contra totes les certeses d'impedir-ho que fins al darrer minut invocava el president espanyol Mariano Rajoy.
Al regne d'Espanya els va resultar que ni amb vaixells noliejats per transportar milers de policies als ports catalans amb la pretensió d'atemorir la població, ni amb el CNI, ni amb la Guàrdia Civil ni amb la complicitat de tots els militants fanàtics del PP i del PSOE que també s’ho proposaven, no van trobar cap urna i, tot i el sabotatge informàtic d'última hora, no van poder impedir l'ús del cens universal i l'èxit del referèndum.
En plena desfeta, el règim del 78 va haver de recórrer a les armes reservades per a situacions d’excepció, com la violència física dels cossos i forces de seguretat, o la prevaricació de jutges i l’ús dels tribunals amb una mena de consells de guerra sumaríssims, per intimidar l’independentisme amb sentències de presó o d’inhabilitació, que van comportar també l’exili dels consellers i del president de la Generalitat ja obertament desobedients.
Des del 2010, en quinze anys d’independentisme, des de la monarquia franquista mai no se n’han sortit prou, perquè als Països Catalans cada cop és més notoria la població desobedient i confrontada a la constitució espanyola. Tot i els canvis continuats d’estratègia, cada cop són més evidents les intencions perverses d’Espanya.
9. El 10 de maig de 2018 el diputat independent Quim Torra va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat pel president Carles Puigdemont -destituït i a l'exili des del 29 d'octubre del 2017-, i va ser investit pel Parlament en segona votació quatre dies després amb majoria simple, però aquesta mena de president intel·lectual i sense servituds de militància en partits polítics, no interessava a les elits franquistes, de manera que el 28 de setembre de 2020 va ser inhabilitat com a President de la Generalitat per haver posat una pancarta controvertida al balcó del Palau de la Generalitat, fet senzillament insòlit i surrealista.
10. Des de la presidència del jove Pere Aragonès d'ERC que es va mantenir fins al 8 d'agost de 2024 amb un govern en minoria incapaç d'avançar per anar enlloc, potser la confrontació amb l’Estat no es veu en un primer cop d’ull a simple vista, però s’intueix com una caldera de vapor a punt d’explotar.
11. Tothom s'adona -i “ells” també-, que amb cada nova provocació espanyolista del president Salvador Illa del PSC/PSOE, augmenta la pressió política i porta el règim autonòmic de la monarquia franquista a una perillosa situació límit.
Tenen molta por perquè el moment accidental de l’explosió d’una caldera de vapor és sempre imprevist, i és irreversible.