QUÈ FAIG ARA QUE SÉ QUÈ S'HA DE FER?
1. Del procés que consisteix a prendre decisions en grups humans, i dels mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat, que es vincula al bé o amb l'interès general o del poble, en diem política.
2. Del conjunt de fets comprovats, suficients, competents i pertinents per mantenir les conclusions, en diem evidència objectiva.
A la pràctica, les decisions polítiques no es prenen gairebé mai a partir d'evidències segons un mètode científic i, sobretot, els resultats no es comuniquen ni s'avaluen amb objectivitat. En l'anàlisi política resulta que una mateixa dada pot ser interpretada en un sentit i en sentit contrari segons l'interès i el punt de vista de l'observador, com passa a totes les nits electorals.
Però el cronista-historiador que no té servituds de partit polític ni de govern, té la llibertat per investigar i comprovar els fets fins a assegurar-se que són suficients, són competents i són pertinents per mantenir les conclusions.
Polítics dicutint sobre el canvi climàtic.
Escultura d'Isaac Cordal situada a Berlín
2025 11 27 presentació del llibre:
CREACIÓ COL·LECTIVA D'UNA ESCOLA
CONTRAPORTADA:
Les escoles, com els paisatges, no són totes iguals. Amb els
mateixos elements, canviats, cada escola, com cada paisatge,
té el seu tarannà, la seva bellesa, la seva eficàcia pedagògica.
Per crear l’escola Heidi des del no-res, ja en els primers dies vam
trobar la manera de saltar les barreres naturals dels anys grisos
d’un entorn polític, econòmic i social que encara ho tenia tot per
fer, en plena dictadura i abans del Maig del 68.
S’havia de viure en castellà i vam parlar sempre català, i no vam
obeir la lògica del creixement per fer negoci, perquè ens vam
decidir a fer grups petits integrats al barri per satisfer les
expectatives de les famílies i, sobretot, fer feliços al infants.
Al voltant de gairebé totes les iniciatives educatives s’imposava
la competitivitat, i nosaltres ens vam fer coŀlaboradors exitosos.
Sense gaire espai ni mobiliari i sense padrins amb recursos
econòmics, teníem vocació d’escola pública però mentrestant,
vam fer el que podíem amb el que teníem allà on érem, i ens en
vam sortir.
Quan preparàvem els alumnes per fer l’ingrés de batxillerat
d’aquella època i s’havien d’examinar en un institut públic,
tothom aprovava! A partir d’aquell moment el barri ja ens tenia
per referència.
Els exalumnes dels primers quaranta anys, comparteixen un
sentiment comú i gaudeixen de dir:
Jo també vaig anar a l’escola Heidi.
ELS AUTORS:
El llibre l’han escrit la Irene Vallvé, 33 anys de mestra a l’escola;
la Cristina Brullet, mare de dues alumnes i sempre interessada pels temes educatius;
en Jaume Riu, marit d’Irene Vallvé i còmplice del projecte;
i en Ferran Ulsamer, marit de Montse Riera, mestra i directora de l’escola
i pare de dos alumnes.
També s’ha comptat amb les aportacions i testimonis de molts mestres, alumnes
i famílies que van viure el procés de creixement i consolidació
de l’Escola Heidi – Turó del Cargol.
ELS CONTINGUTS:
Pròleg de Toni Puig
Introducció
LA HEIDI EXPLICADA PER MESTRES, ALUMNES I FAMÍLIES
1. LA INICIATIVA DE LA MAGDA ESCARRÉ
1964: primeres passes
2. «PRIMER ÉREM UNA ILLA, DESPRÉS L’ESCOLA DEL BARRI»
Parlen mestres, famílies i alumnes (1964-1979)
3. CREIX LA PRIMÀRIA
Nous mestres alumnes i famílies. Comiat de la Magda
4. EN DEMOCRÀCIA: CONSOLIDACIÓ I CANVIS
4.1 El pas a cooperativa. Molt bona pedagogia, però problemes econòmics
4.2 Nou equip directiu. Llibre dels 20 anys. Nous mestres, noves famílies
5. LES LLUITES DEL CEPEPC I L’ESCOLA HEIDI
5.1 El pas a escola pública. El debat dins l’escola
5.2 El parvulari es trasllada a La Miranda
5.3 L’equip de cuina, les activitats extraescolars i l’altra banda del Park
6. CONSTRUCCIÓ DEL NOU EDIFICI I NOUS REPTES
6.1 Construcció del nou edifici per a l’Escola Pública Turó del Cargol
6.2 L’absència de la Montse Riera. Donar-se temps per al dol
6.3 Nova direcció i celebració dels 40 anys
7. RESSEGUIM EL LLOC I ELS ESPAIS DES DE 1964 a 2004
El barri de la Salut, les aules, el Park Güell… i l’escola nova!
DELS IDEALS I DE LES PRÀCTIQUES
8. DELS IDEALS A L’IDEARI
Valors democràtics i pràctiques ètiques
9. UNA ESCOLA INCLUSIVA «AVANT LA LETTRE»
10. LA BIBLIOTECA: el cor de l’escola
11. EXPERIMENTAR I CONÈIXER
11.1 La llengua, les llengües
11.2 Les ciències naturals
11.3 Les matemàtiques
11.4 Les ciències socials
11.5 Les arts
11.6 Les colònies
11.7 Les festes de l’any
12. QUINA ESCOLA HEM FET EN 40 ANYS (1964-2004)
Epíleg de Sara Blasi
Annexos
Agraïments i participants
