2018 06 24 LLIBRE D'ESTIL DE LA POLÍTICA
No té cap sentit, ni és lògic, que els
problemes socials tinguin una resposta que fins ara en dèiem política de
dretes, o política d’esquerres.
Avui, aquest concepte simplista, del segle
passat, ja no serveix.
Dir que ets de dretes o d’esquerres és tècnicament
absurd i políticament incorrecte.
Ara preval un nou model per descriure la
política segons si el programa serà prou competent -o incompetent- per satisfer
les necessitats i expectatives de les persones.
Aquesta nova visió encaminada a satisfer les necessitats
i les expectatives socials no és de dretes ni d’esquerres.
Sembla només un canvi de terminologia, però
estem al davant d’un canvi substancial perquè el més difícil -la primera
dificultat que cal superar-, és “saber” quines són les necessitats i quines són
les expectatives socials i, per saber-ho, s’han de desplegar tècniques
complexes en una consulta continuada a la població. Dic que ha de ser continuada
perquè les necessitats no són sempre les mateixes, i les expectatives
evolucionen.
La
primera etapa -molt difícil- que consisteix a consultar abans de fer res, se l’han saltat fins ara els polítics de dretes,
igual que se l’han saltat els polítics d’esquerres perquè no la trobaven
necessària, ja que els uns i els altres tenien un “llibre d’estil” particular
per imposar cadascú les solucions pròpies del seu ordre de valors, sense
necessitat de preguntar.
És clar, si es fa la consulta continuada es
poden obtenir respostes incòmodes i prioritats socials inesperades, que
comprometen l’acció política i ja no val el “llibre d’estil”.
Així doncs, com a resposta a un ordre de
valors social per fer justícia, només es pot ser competent o incompetent per satisfer les
necessitats i expectatives de la ciutadania. Qualsevol altra resposta seria
inapropiada o “adoctrinadora”.
Naturalment, els polítics es podien sentir més
còmodes fent servir les seves pròpies idees a l'hora de decidir quin havia de
ser l’ordre de valors “adequat” per tothom.
Ara que han de satisfer les necessitats i
expectatives de la població, descobrim que no hi ha polítics competents pel sol
fet de ser polítics, pel fet de tenir una trajectòria honesta, o pel fet de
tenir bones intencions i bones idees.
Quan els polítics només havien d’aplicar un
“llibre d’estil” de dretes o d’esquerres, aleshores sí que servien tots, però
ara han de ser políticament competents...
NOTA:
Quan vaig publicar això del LLIBRE D'ESTIL DE LA POLÍTICA cap al juny de 2018, vaig
rebre força comentaris, la majoria favorables a l'ús del concepte "llibre
d'estil" dels partits polítics per explicar el que en altres termes en diríem
"adoctrinament" per part dels partits.
M'ha interessat reflexionar sobre algunes
discrepàncies importants a l'hora d'haver d'admetre que ja no es pot parlar de
dreta o d'esquerra.
Algun amic marxista d'esquerres m'ha fet saber
que s'oposa a renunciar al terme històric d'esquerra i, és clar, ho puc
entendre. Això passa perquè no hem explicat prou bé que ara la justícia social
rau en la satisfacció de les necessitats i expectatives de les persones, i no
en l'enunciat d'una política d'esquerres ja que, en la societat post-industrial
del segle XXI, les necessitats canvien contínuament i les expectatives
evolucionen.
Fa mesos que penso en tot això i he arribat a
descobrir també un altre anacronisme, ja que en general s'admet encara que les
decisions s'han de prendre per majoria, en comptes de buscar el consens de
benefici mutu general, que seria la funció difícil dels Parlaments.
Hi ha doncs, molta feina per fer encara.
El 12 de febrer de 2019 va començar el judici
al Tribunal Suprem contra els encausats pels fets de setembre i octubre de 2018.
Des d'aquell dia he anat anotant espontàniament algunes reflexions suggerides
per aquest fet importantíssim i algunes reflexions o comentaris més domèstics, he anotat tanmateix
reflexions d'altres que trobava pertinents.
Sense escriure-ho expressament cada vegada, en general, per
entendre els fets observats me'ls he mirat des de tres punts de vista:
1. satisfacció, o no, de les necessitats i expectatives de les persones
2. competència al prendre decisions, o incompetència
3. decisió presa per majoria, o decisió presa per consens de benefici mutu
1. satisfacció, o no, de les necessitats i expectatives de les persones
2. competència al prendre decisions, o incompetència
3. decisió presa per majoria, o decisió presa per consens de benefici mutu
Ensems, com un benefici col·lateral, només
d'observar la realitat, he descobert fàcilment quins actes són conservadors, i
quins altres actes serien capaços de canviar els fonaments, i són absolutament
revolucionaris.
DONCS
AIXÒ:
2019 02 12
QÜESTIONS PRÈVIES (Comença el
judici al Procés)
Si algú ho pot escatir, seria interessant de
saber si hi ha algun exemple de judici al món amb tantes qüestions prèvies,
bàsicament per vulneració de drets. És el pas previ a l’esfondrament del Regne
d’Espanya, i ja es veuen les esquerdes. Si es suspèn el judici, seria un cop mortal
per aquella gent, el Cap d'Estat, el govern, els jutges i la fiscalia, però si
malgrat tot el judici es fa, aleshores ho tenen molt pitjor...
2019 02 15
REGNAT DE FRANCO
En el regnat de Franco..., i dic regnat perquè
era un militar que volia ser rei, vivia en un palau i manava per sobre de tots
encara que ningú no l'havia elegit, exactament com el rei.
Segueixo: ...en temps de Franco, tot se
supeditava a la llei. Ningú no s'escapava de complir la llei. Complir la llei
és doncs l'essència de la dictadura. En una democràcia en canvi, la llei
s'adapta a les necessitats de la ciutadania, per això és fan consultes, per
saber quines són les necessitats. Aquesta és l'essència de la democràcia.
Doncs
això.
2019 02 15
ACUSATS CÒMODES
Ja vaig veure ahir que els acusats i les
defenses fan un posat més còmode en el judici que no pas els jutges i
l'acusació. És un bon símptoma.
2019 02 17
VEGANS
He vist el dinar d'uns vegans i els he dit
això:
No puc entendre que mateu les plantes per menjar
cols..., o enciams..., o cebes...
Amb el fet de menjar pomes la pomera encara sobreviu,
però menjant patates mateu la planta. Els vegans respecteu la vida dels animals
i sou insensibles a la vida vegetal!!!
2019 02 19
NI IMAGINAR
No s'ho poden ni imaginar.
Estem ara mateix com estàvem les setmanes
abans de l’1-0 quan des del regne d’Espanya no podien, ni remotament, imaginar
que els catalans tindríem urnes, tindríem paperetes, hi hauria referèndum i el
guanyaríem.
Només el dia abans encara deien per televisió
des del cim del poder de l’Estat, que tenien tota la força, les armes i el
convenciment d’impedir el referèndum.
Però hi va haver urnes i vam votar.
Ara és igual.
Des del regne d’Espanya no és poden ni
remotament imaginar que perdran el judici.
Nosaltres ja veiem les esquerdes de la causa
perquè ells no poden demostrar res, manipulen proves i els testimonis
menteixen..., i només ha començat.
2019 02 21
PREGUNTES DE FISCALS
Per les preguntes que sento, fa la sensació
que la fiscalia i l'advocacia de l'Estat NO PODEN ENTENDRE que tot el procés
fos organitzat -amb èxit- amb la complicitat plena dels ciutadans.
Ells no ho farien...
Estan al·lucinant!!!
2019 02 21
RAMON ALCOBERRO (filòsof)
Sobre la Vaga General hi haurà opinions per a
tots els gustos. En tot cas, convé recordar tres coses: (1) Mai durant els anys
de la crisi, ni Comissions, ni UGT no van aconseguir tampoc aturar el país.
Potser perquè no en sabien, perquè no podien o perquè ja els anava bé. (2) La
classe treballadora industrial pertany a temps passats. Ara el que hi ha és un
precarietat amb salaris de misèria i por a perdre la feina. Moure's
sindicalment en la situació actual és quasi heroic i la militància sindical
està sota mínims. (3) S'ha demostrat un cop més la força brutal de la gent que
porta anys i anys sortint al carrer i no s'atura.
2019 02 22
NINGÚ NO S'HO ESPERAVA
En l'exercici d'escoltar els disbarats que han
dit, i mirant els altres disbarats que han fet en els darrers anys, hi trobem
la prova de la desesperació del Regne d’Espanya.
Veuen inevitable l’esfondrament del seu somni
nacional i, per tant, no es podia esperar que reaccionessin amb una actitud més
equilibrada, dialogada i democràtica.
L’error nostre és haver pensat que es
conformarien de bon grat.
Reconec que ningú no s'esperava que ho
portessin a l'extrem com ha resultat, però fan allò que és el més lògic,
sobretot pensant d’on venim.
2019 02 22
POLÒNIA
Vaig a dormir cada dia amb el convenciment que
no m’agradaria gens estar al bàndol dels jutges, de la fiscalia i de
l’advocacia.
Amb les declaracions inqüestionables dels
acusats, els jutges s’ho han de veure molt perdut, sense sortida.
No us enganyo, em compadeixo dels jutges que
han de salvar la seva pàtria amb proves manipulades i amb acusats que se’n
riuen de l’acusació per desmuntar tot el relat.
Mentre escric això, a TV3 fan Polònia
019 02 27
PULITZER
Cap al 1892, Joseph Pulitzer va impulsar la
creació de la primera escola universitària de periodisme a Missouri (USA) i va
escriure que “el crim només prospera en secret. Exposin els fets,
descriguin-los, ridiculitzin-los a la premsa i, tard o d’hora, l’opinió pública
els escombrarà del mapa”
Doncs això.
2019 02 28
PROACTIUS
Reguant i Baños han estat proactius i han pres
les relles del judici per canviar el rumb i conduir aquesta farsa cap a una
nova dimensió.
Fins aquell moment ens havia arribat la imatge
d’un judici normal i algú havia de trencar les tendències.
És cert que ens interessa el judici a l’Estat
que s’està fent, però també calen aquestes declaracions d’intenció.
Gràcies Eulàlia Reguant i Antonio Baños.
2019 03 01
TRANSICIÓ
Cada cop és més evident el retard.
Us heu adonat que gràcies al Procés català i
tot el que se'n deriva, resulta que -per fi- al Regne d'Espanya té
l'oportunitat de començar la TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA amb quaranta anys de
retard?
Doncs això.
2019 03 03
VERITAT NUA
-Bon dia. Va dir la mentida.
-Bon dia. Va contestar la veritat.
-Quin dia més fantàstic. Va dir la mentida.
Llavors la veritat va treure el cap per veure
si era cert. Ho era.
-Esplèndid dia. Va dir llavors la veritat.
-Encara més bonic està el llac. Va dir la
mentida.
Llavors la veritat va mirar cap al llac i va
veure que la mentida deia la veritat i va assentir.
Va córrer la mentida cap a l'aigua i va dir ..
L'aigua està encara més bella. Nedem.
La veritat va tocar l'aigua amb els seus dits
i realment estava bella i ha confiat en la mentida.
Totes dues es van treure la roba i van nedar tranquil·les.
Una estona després va sortir la mentida, es va
vestir amb les robes de la veritat i va marxar.
La veritat, incapaç de vestir-se amb les robes
de la mentida va començar a caminar sense robes i tots s'horroritzaven a
veure-la.
És així com encara avui dia, es prefereix "acceptar la mentida
disfressada de veritat i no la veritat al nu".
2919 03 03
TEORIA DEL GLOBUS
Es ja inevitable l'esfondrament del Regne
d'Espanya. Sabem que passarà però no sabem el moment exacte.
És igual que el globus que s'infla i
s'infla..., sabem que petarà però no podem preveure el moment exacte.
2019 03 05 ESFONDRAMENT
Esfondrament és una paraula que ja fa mesos
que veig associada al Regne d’Espanya, i no és debades, doncs les tres potes
que encara l’aguanten s’han ben corcat:
1.
Deute financer sense solució
2.
Monarquia sense futur
3.
Justícia sense credibilitat
2019 03 07 ADVOCATS POSITIUS
Com us veig preocupats, us recomano escoltar
els advocats dels nostres exiliats que naturalment no els veiem cada dia al TS
i no estan condicionats per l'estratègia de la defensa en el judici. Tots ells
són molt positius i ho expliquen.
Aamer Anwar, Jaume Alonso-Cuevillas, Gonzalo
Boye o Wolfgang Schomburg, veuen un resultat marcat per l'esfondrament de les
tesis del regne d'Espanya que s'ha de produir de forma inevitable i immediata
(dies, setmanes, mesos..., però no anys!!!)
2019 03 14
ELLS
Si "ells" s'haguessin trobat el
mandat d'una majoria de ciutadans que vol ser un estat independent en forma de república,
ho haurien fet a la seva manera...
A nosaltres ens jutgen pel que
"ells" haurien fet en aquestes circumstàncies.
2019 03 14
MOSSOS
Molt bé per Trapero.
Amb la seva declaració ha fet un favor
determinant a la causa de la construcció d'un estat independent en forma de
república.
Des del regne d'Espanya no poden entendre els
plantejaments exquisits del cos de Mossos d’Esquadra, i ara els cau a sobre tot
l’edifici construït sobre un fals fonament:
1. Ells haurien actuat exactament segons les pautes
de comportament que volien imputar als Mossos.
2. Des d'avui, aquesta realitat paral·lela que
donaven per certa ja no els serveix.
2019 03 16
NO HO ENTENDRAN
La meva àvia que va néixer a La Pobla de
Lillet al segle XIX i va morir a Madrid quan jo era petit, deia que els
castellans ja saben què és Catalunya i saben com som els catalans, però
"no ho entenen".
I som allà on érem.
2019 03 16
MADRID | 18:09
Hem sentit ara mateix els líders de partits
espanyols que desvariegen al veure que ja no poden ocultar aquesta primera gran
manifestació republicana a Madrid.
Els preocupa que són els catalans qui l’han
promogut amb la l’exemple persistent d’un Procés transversal, pacífic i
internacionalitzat.
Tot plegat els fa posar molt nerviosos i, és
clar, diuen coses que fan vergonya aliena.
2019 03 20 DESOBEDIÈNCIA
El món avança a cops de desobediències.
Però per desobeir s’ha de saber desobeir.
Regles de la desobediència útil:
1.
Determinació
2.
Imaginació
3.
Criteri
Fins ara Quim Torra -que no és polític- ho
està fent bé
2019 03 20 DÉU
Déu no crea l'home a la seva semblança sinó a
l'inrevés, és l'home que crea Déu a la seva semblança.
Àngel Casas "carta d'una desassossegada"
2019 03 20 ESCACS
M’agrada l’estratègia intel·ligent del joc
dels escacs que consisteix a moure les fitxes disponibles per aconseguir dos
objectius relacionats entre ells:
1.
Neutralitzar l’activitat del contrincant
2.
Forçar la captura de l’altre rei
Això no es pot aconseguir gairebé mai d’immediat
amb poques jugades i, fins i tot, en el curs d’una partida guanyadora hi ha
fases en les que s’arriba a retrocedir i a sacrificar fitxes pròpies.
En qualsevol cas, el fet d’amagar les
intencions és una tàctica d’èxit que desconcerta.
Trobo que Quim Torra juga molt bé als escacs,
potser perquè no és polític.
2010 03 21
CAPTURA DEL REI
La nostra estratègia consisteix a aconseguir
un estat independent en forma de república, això és el mateix que forçar la
captura del rei al final de la partida.
Les tàctiques però, canvien a cada nova jugada
i aquestes han de ser imprevisibles.
Això són els escacs.
Alguns, en comptes del joc d'escacs volen fer
tir al plat..., i jo no ho comparteixo perquè per canviar els fonaments de
l'estat es tracta d'emprendre una partida llarga que no es resol trencant un
plat amb un sol tret.
2019 03 21
MALDESTRES
No ens deixem confondre per les decisions que
semblen improvisades.
De vegades, els que fan tota la pinta de ser
maldestres són en realitat d'una eficàcia excepcional, perquè no segueixen les
pautes polítiques que ja tenen antídot.
Per això m'agraden el personatges com Carles
Puigdemont o Quim Torra, que no són polítics, ni volen ser-ho. Semblen
maldestres però desconcerten al contrincant amb un comportament genial que
s'escapa de totes les "trampes" dels partits polítics.
Hem d'esperar per veure el final de la
partida, i jo hi confio.
2019 03 21 MOLT NERVIOSOS
S'han posat molt nerviosos al davant del
conflicte dels llaços grocs i perden els estreps quan ara volen treure els
llaços blancs...
En fi, s'han aconseguit els resultats lògics
que es podien esperar:
1. per
una banda un resultat de ridícul del regne d'Espanya
2. per
l'altra banda un resultat de desobediència intel·ligent que cada dia debilita
més el regne d'Espanya
Em sembla que el "conflicte dels
llaços" està obtenint resultats inimaginables, i no s'ha acabat.
Ens afavoreix en el camí d'obtenir un estat
independent en forma de república per esfondrament del contrincant.
Doncs això.
2019 03 22 RESULTATS
1. Ahir ja volien imputar Torra i avui no
poden fer-ho (la pancarta amb l'article 19 de la Declaració Universal dels
Drets Humans és inviolable)
2. La premsa i les TV internacionals es fan
ressò de l'estupidesa dels regne d'Espanya (mireu les portades)
3. Ens fan una publicitat potentíssima del
Procés català, que és el que no volien de cap manera
4. Els errors estratègics del regne d'Espanya
amb aquesta persecució dels llaços obté més empoderament
de la ciutadania...
2019 03 23 IMAGINACIÓ I CRITERI
Fa dies que hem de posar molta imaginació per
sobreviure a les noves provocacions i per això cal anàlisi i tàctica.
En l’anàlisi descobrim que ens volen provocar
fins a límits impensables, absurds i primaris, però molt potents, perquè tenen
l’Estat a favor i poden usar armes repressives com multes, inhabilitacions i
greus amenaces de presó.
La nostra tàctica doncs, ha de consistir a no
cedir, i perdurar amb imaginació per desactivar les armes repressives.
Ells esperen poder-nos reprimir.
Nosaltres hem de fer precisament allò que no
vol el contrincant, això és NO donar-li l’ocasió de reprimir.
Quim Torra ho fa bé.
Si jo no tinc por, tu no tens poder.
2019 03 24 TOT
SUMA
41 senadors francesos de tots els grups donen
suport a Catalunya en un manifest de suport al drets civils.
La llista aplega 16 senadors socialistes, 13
de comunistes, 5 representants dels republicans, 4 dels verds i membres també
de La República En Marxa del president Emmanuel Macron, de la Generació S i del
Partit Radical.
El resultat de la suma el veiem en un
autoesfondrament del regne d’Espanya per mèrits propis, amb els altres països
que s’ho miren tímidament, però gràcies.
Tot suma.
2019 03 26
CADA PARAULA AL SEU LLOC
‘La insurrecció acaba allà on comença la revolució’
Allò del 20-S era efectivament una insurrecció
i tot plegat és, afortunadament, una necessària revolució.
Insurrecció i revolució són conceptes positius
i necessaris. Són una oportunitat històrica de recuperar la dignitat social.
En el nostre cas són l’oportunitat de
recuperar la legalitat republicana.
2019 03 27
PERDRE ELS PAPERS
Avui hem pogut presenciar la pèrdua de papers
antològica de la fiscal Consuelo Madrigal quan volia desautoritzar i fer
desaparèixer l’observador internacional Bernhard von Grünberg que declarava com
a testimoni en el judici.
Algun dia veurem amb prou perspectiva aquest
moment històric en el qual, per un instant, la fiscal ha pensat que ho podia
fer per ser ella qui és…
El regne d’Espanya ha quedat ben retratat.
2019 03 27
DESCONCERTATS
Des del regne d’Espanya no saben com respondre
a les desobediències de nou format que mai no havien previst que podien arribar
a passar.
Estan nerviosos, però sobretot estan
desconcertats.
2019 03 28 TÀCTICA DE GUERRA
Les agressions nocturnes als símbols i les
detencions indiscriminades per desmoralitzar al contrincant, són tàctiques de
guerra per quan es veu perduda la batalla amb les armes convencionals.
El regne d’Espanya ja veu perduda la batalla.
Catalunya serà República i no ho poden
impedir, per això actuen d’aquesta manera.
2019 03 28 TEORIA
DEL COTXE VELL
De vegades, tenim un cotxe de fa molts anys,
que havia estat construït amb tècniques antigues ja superades i no ens ofereix
cap garantia. Potser la carrosseria és la única part que pot mantenir el bon
aspecte amb reparacions de planxa i pintura però s’haurien de fer frens i
motor, tot i que ja no hi ha recanvis…, aleshores és quan amb seny s’ha de
decidir el desballestament. Canviem de cotxe doncs.
Això mateix és el sentiment que tenim envers
un regne d’Espanya que s’hauria de canviar de dalt a baix.
2019 03 28
DUES POSSIBILITATS
1.
Si el Cap d'Estat, el President del
govern o el ministre Borrell com a cap de la diplomàcia, fan expressament
aquest paper d'intolerància amb la televisió alemanya, amb els ciutadans de
Catalunya, la justícia belga o el president de Mèxic, és perquè ja no tenen cap
més possibilitat. Han acabat els recursos i tot plegat seria un indicador molt
precís de l'esfondrament imminent del regne d'Espanya.
2.
Però si fan això perquè s'ho creuen de
debò, aleshores ho tenen encara molt pitjor.
2019 03 29
FAVOR QUE ENS FAN
Mai no hauríem pogut imaginar que la Fiscalia,
o la Junta Electoral, o el ministre Borrell, ens farien una publicitat tan
potent de les tesis republicanes, i ens farien el favor immens d’explicar al
món els motius de Catalunya per voler esdevenir un estat independent en forma
de república.
Mai no ens havíem pensat que el regne d’Espanya
s’enfonsaria tot sol, per iniciativa pròpia.
2019 03 31
NO TENIM POR
Tàctica de guerra.
Consisteix a fer detencions indiscriminades
per atemorir i desactivar la resistència de la població. Molt evident tot
plegat.
Però afortunadament, ara hi ha un antídot que
no coneixien els que van idear la tàctica.
Ara, tota la població està informada a temps
real i això ens fa més resistents.
Gràcies per l'article d'Andreu Barnils que
denuncia la història increïble dels sis nois de Madrid solidaris amb el poble català,
detinguts un mes després de la manifestació a Puerta del Sol del primer
d'octubre de 2017, amb uns càrrecs sense proves, però que els comportarien fins
a cinc anys de presó.
Ara tothom ho sap. Ja no tenim por i, si
nosaltres no tenim por, ells no tenen poder.
2019 04 04 MOTIU
INTEL·LIGENT
Desmesura, impunitat, estupidesa,
incompetència, prepotència, revenja, sordesa, ceguesa, absència, desesperació,
debilitat, por, nerviosisme, desinformació i injustícia...
Algun motiu intel·ligent?
Algun argument democràtic?
Algú seu a la cadira de l’altra banda de la
taula?
Doncs això.
2019 04 05 Henry
David THOREAU
"En un sistema injust és normal que jo
estigui a la presó"
"El millor govern és el que no ha de
governar en absolut"
2019 04 06
DESCOL·LOCATS
La fiscalia i els jutges tenen un comportament
ben curiós que no deixa de sorprendre:
Acusen o judiquen allò que “haurien fet ells”
en aquelles circumstàncies, i NO el que va passar realment el 20-S i l'1-O.
Des del
regne d'Espanya no poden entendre que nosaltres NO hem fet el que ells
farien, "el que tocava fer", i això els descol·loca.
2019 04 07
ANEM PROU BÉ
Això és una revolució i no una altra cosa.
Ho vaig escriure fa més d’un any i cada cop ho
veig més clar. Mai cap revolució per canviar els fonaments s’ha fet des dels
propis fonaments.
No podem canviar els fonaments amb les eines
que ens ofereix el sistema que volem canviar, com és el Tribunal Suprem, o ho
són els partits polítics que competeixen i pacten per aconseguir governar.
Les revolucions tenen èxit quan intentes
pensar sense tenir en compte com t’han dit que s’han de fer les coses.
Anem bé si no tenim en compte ni el judici ni
els interessos de partit, que tot això distreu.
Anem bé si preval l’objectiu de recuperar la
legalitat republicana per sobre de tots els altres miratges.
Alguns com Jordi Cuixart, Quim Torra o Carles
Puigdemont -que no són polítics-, em sembla que ho tenen clar.
Doncs això.
2019 04 09
M'HA FET RIURE TOT PLEGAT (Fake de Facebook)
M'ha arribat un escrit barroer que descriu una
estratègia de Junqueras per pactar amb Soraya Sáenz de Santamaria el fet
d'estar un temps a la presó per acabar sent reconegut com un heroi i, a canvi,
abandonaria les tesis independentistes.
No té ni cap ni peus.
És més, si fos certa l'estratègia que explica,
s'obtindrien els resultats completament a l'inrevés dels que
"dedueix" l'autor.
Es nota que està escrit per un
"observador" espanyol, que no pot entendre que la força tel·lúrica
del procés és de les persones i no dels polítics.
Anem a pams:
1. Els que coneixen personalment a l'Oriol
Junqueras saben -i sabem- que això de sortir com un heroi no té cap sentit en
un tipus de caràcter com el d'ell.
2. De fet, hi ha uns herois "més herois
encara" que serien Jordi Cuixart i Jordi Sánchez que farien una ombra
immensa a Junqueras.
3. Aquest imaginari pacte amb el regne
d'Espanya a través de Soraya Sáenz de Santamaría és ben absurd perquè no
neutralitza l'empenta de milions de ciutadans de Catalunya i totes dues parts
hi perden, Soraya i Junqueras
4. És evident que el fet d'anar uns mesos a la
presó és un preu enorme que no tindria cap garantia d'avortar el procés, però a
Espanya no ho poden entendre.
5. Si algú volgués fer un regal a la malmesa
autoestima dels ciutadans d'Espanya per compensar les males perspectives que
van tenint, provablement faria una teoria com aquesta que, si més no, intenta
colar la idea de traïdors entre els independentistes.
Doncs això.
Agraeixo que m'ho hagin enviat, ja que aquests
materials fan bullir l'olla i em confirmen la inoperància dels arguments de
l'altre bàndol.
2019 04 11 PAÍS
INCOMPETENT
Veiem com una víctima de la violència
policial, si ho denuncia, passa a ser l'acusada.
Veiem la inconsistència dels arguments de la
justícia per tenir presos polítics en presó preventiva.
Veiem quins criteris prevalen en les decisions
de la Junta Electoral Central per garantir la neutralitat de les institucions
durant la campanya electoral.
Veiem com la ultradreta pot asseure's al
Tribunal Suprem per fer el paper d'acusació popular, i també veiem quins
testimonis presenta i quines preguntes inconsistents, desinformades e inútils
fa Vox en el judici.
Veiem la diplomàcia del Cap de la Diplomàcia
i, per tot plegat, penso que aquest país no és només corrupte, no és només
injust, no és només una dictadura...
Trobo que aquest país és molt pitjor:
El regne d'Espanya és un país INCOMPETENT, i
això no té solució.
2019 04 12 AUTODETERMINACIÓ
Déu me’n guard d’anar contra algú que es diu
republicà, no ho faré.
Dit això, no trobo de cap utilitat que des de
Catalunya hàgim de proposar la celebració d'uns referèndums per consultar coses
del regne d'Espanya. És cosa d'ells, i a ells no els interessa.
Per altra banda, si en les properes eleccions
hi ha una candidatura que sigui transversal, que no tingui les servituds d'un
partit polític perquè no ho és, si aquesta candidatura no té polítics al
capdavant i, a més, té l'objectiu d'anar junts per portar Catalunya a ser un
estat independent en forma de república, doncs seria una candidatura que jo
votaria, perquè nosaltres ja vam fer el referèndum i ara toca avançar cap a
l'autodeterminació.
2019 04 15
CRISI MORAL
La maldat no prospera quan ja és pública
(Joseph Pulitzer).
Veure el final de la maldat no és ser
optimista, és ser positiu perquè hem pogut adonar-nos que estem davant la
pitjor crisi moral de la història d’Europa.
És una oportunitat.
Pel regne d’Espanya, la única solució passa
per una presa de consciència de la població espanyola, que s’adoni del que
passa, i reaccioni per recuperar la legalitat republicana i deixi així, sense
efecte, tota la herència del model franquista…
I això és el que ha de passar perquè el procés
d'independència ja és irreversible.
El judici i les eleccions són passes en el
mateix sentit.
El que no sabem és quantes passes falten
encara…
… “per quants carrers haurem de passar”…
2019 04 16
REALITAT PARAL·LELA
Heu sentit les declaracions que fan les forces
de seguretat que anaven guarnides com per anar a la guerra de les galàxies?
És veu que van ser derrotades pels murs humans
de ciutadans desarmats que cantaven cançons en català.
Heu vist alguna prova?
Han aportat alguna evidència objectiva?
Per ells no existeix la realitat, ni la
necessiten.
Aquesta gent han construït sempre una realitat
paral·lela:
- "unidad de destino en lo
universal"...
- "una, grande y llibre"...
- "la nación mas antigua del
mundo"...
- "envidia de las democracias"...
- "transición ejemplar"...
- "el rey que han votado todos los
españoles"...
- "España va bien"...
Amb uns símptomes com aquests, teniu doncs
algun dubte de la malaltia que pateix aquesta gent?
Trobo que això no es cura pas amb xarops ni amb
cap medecina.
Els millors cirurgians coincideixen a pensar
que aquesta malaltia s'ha d'operar...
2019 04 16
NOTRE-DAME
Digueu-me malpensat, però em costa molt
d'imaginar des del punt de vista físic, com s'ha d'encendre un foc que pugui
cremar el sostre de la catedral amb tantíssima flama en menys d'una hora, en un
espai buit, amb parets de pedra...
Si m'ho fessin fer expressament, no sabria amb
quina tècnica es podria fer un foc com aquest en un lloc així on els únics
combustibles són moltes tones de bigues de roure.
I ara, a més, m'informen dels avantatges i de
les amnisties fiscals que s'han decretat per beneficiar als donants milionaris
que en poques hores han recollit més de 700 milions d'euros per reconstruir la
catedral.
Ah, també sabem que a la coberta, al voltant
de l'agulla que s'ha esfondrat, hi havia un conjunt escultòric de dotze
estàtues de coure, els dotze apòstols, que s'han salvat perquè, casualment, les
estàtues havien estat retirades fa uns dies per fer-ne la reparació.
2019 04 19
ELECCIONS A ESPANYA
Per progressar, es pot votar qualsevol
candidatura que tingui l'objectiu de recuperar la legalitat republicana.
Les candidatures que fan promeses però volen
mantenir la monarquia instaurada pel militar colpista, ens confessen que volen
mantenir els privilegis.
Per més promeses que faci, una candidatura que
viu bé amb la corrupció de la monarquia borbònica i amb la constitució del 78,
no és progressista ni revolucionària, no és doncs d'interès social, no respecta
la democràcia, naturalment no és d'esquerres i, òbviament, perjudica als
sectors més vulnerables.
Després de 80 anys, algunes candidatures
encara prometen fer millores socials sense canviar els fonaments, i NO recolzen
una revolució per recuperar la legalitat republicana.
Ens haurien d'explicar els seus arguments.
Aleshores potser veuríem els motius
inconfessables que hi ha al darrere d'una política social que té bones
intencions però sense perdre els privilegis polítics, amb la mateixa estratègia
que la dreta conservadora.
Són còmplices de les injustícies que perduren.
Doncs això.
2019 04 19
® ARA JA HO SABEM
EL Procés des del 2010, i posteriorment el
referèndum, la violència policial, el control de la informació, la repressió
amb amenaces, l’exili, la presó provisional però, sobretot, el judici sense
proves per justificar l’acusació d’una violència imaginària, m’han fet
desconèixer persones i institucions que em pensava que coneixia.
Hem tingut la ocasió de descobrir quins són
els punts forts, les debilitats, les oportunitats i les amenaces que trobaríem
en el camí per esdevenir un estat independent en forma de república.
Fa només tres anys no en teníem ni idea.
Ni tan sols no ens podíem imaginar quins
serien els nostres autèntics líders determinants ni tampoc, per contra,
imaginar quins dirigents no servirien per conduir Catalunya en aquest projecte
històric.
No havíem descobert que aquesta revolució per
canviar els fonaments, com totes les revolucions, té força per la determinació
de la gent i no per la política de partits.
No ens podíem pensar el nivell de ceguesa,
violència i incompetència que seria capaç de desplegar el regne d’Espanya per
justificar el seu delit de la unitat indivisible, tot i ser en ple segle XXI i
dins de la UE.
Ara ja ho sabem i és una bona notícia perquè
no perdrem el temps esperant solucions impossibles.
En la realitat del regne d'Espanya, no esperem
un referèndum pactat que faria aflorar la majoria republicana ni, molt menys
encara, una opció federal, perquè per arribar a un pacte federal ho han de voler
les dues parts, i ells no ho volen.
Ja sigui la proposta d'un referèndum democràtic
com la proposta d'un model federalista, significarien la fi automàtica de la
monarquia.
Siguem doncs sincers, a hores d'ara no es
poden inventar coses tan estrafolàries com una monarquia federal i democràtica.
Som en la fase de l’autodeterminació, sense
alternatives, i això és el que votaré diumenge.
2019 04 25
PERDRE L'OPORTUNITAT
En el debat televisat que es feia a TV3, es va
perdre l'oportunitat d'exhibir el BOE on es reconeix el dret a
l'autodeterminació. Hauria estat divertit.
En el judici al Procés que es fa al Tribunal
Suprem quan es perseguia obtenir proves de qui va convocar la manifestació del
20-S al davant del Departament d'Economia, és va perdre l'oportunitat de
declarar que els primers milers de persones que es van concentrar a primera
hora, acudíem convocats pel diari EL MUNDO, que va esverar el galliner
publicant l'ocupació de les instal·lacions de la Generalitat abans de fer-se la
comunicació oficial. Hauria esta divertit.
En la sol·licitud que van fer Joan Herrera,
Marta Rovira i Jordi Turull al Congrés per demanar l'autorització per convocar
un referèndum, el cap de l'oposició d'aquell temps, el socialista Alfredo Pérez
Rubalcaba, va dir que "cumplir la ley es la esencia de la democràcia"
i es va perdre l'oportunitat de replicar que "cumplir la ley es la esencia
de la dictadura", perquè el temps de Franco tothom havia de complir les
seves lleis i ningú no s'escapava, mentre que en una democràcia les lleis
s'adapten a les necessitats de les persones.
Hauria estat divertit.
2019 04 25
LA PEDRA
Quan era petit, la meva mare em deia:
"quan la pedra surt de la mà, no se sap a on va"...
Ara de gran veig que quan ja t'has llençat a
les xarxes socials, ben bé no saps cap a on va tot plegat.
La repressió judicial és la única arma que els
queda després de fracassar els diversos intents: Control de la informació,
violència policial, ofec econòmic, pressions diplomàtiques a nivell
internacional, xantatge als partits polítics…, tot això no ha impedit que la
població de Catalunya vulgui esdevenir un estat independent en forma de
república, més aviat han obtingut l’efecte contrari.
Però atenció, no ens equivoquem d’enemic.
El responsable no és el jutge o jutgessa que
ha comès l’aberració de mantenir en presó preventiva un innocent durant gairebé
dos anys.
La responsabilitat l’hem de buscar en els
nivells més alts en la cadena de responsabilitats.
La responsabilitat arriba al Cap d’Estat.
He llegit la guia de Dret i procés penal per a
no juristes “1 judici (polític) i 100 preguntes” de Jaume Alonso-Cuevillas, i
arribo a aquesta conclusió: La responsabilitat és a dalt.
Les coses passen perquè abans, o perquè més
amunt, han posat les bases perquè passin.
En el judici al Procés, penso exactament el
mateix, el responsable no és Marchena, ni el govern de Madrid. El responsable
és, naturalment, el Cap d’Estat del Regne d’Espanya.
És clar, jo no sóc jurista, però sé com
funcionen les empreses i les institucions.
2019 04 25 DAVID FERNÀNDEZ
En la seva declaració al Tribunal Suprem,
David Fernàndez ha fet avui un tutorial que descriu la manera de vèncer la
resistència de tot un estat, fent servir només la força de la paraula i una
samarreta.
2019 04 27 EXTREMA DRETA
Si el regne d'Espanya vol tenir l'extrema
dreta com a referent, a mi NO em fa estrany.
És el que resulta si observem d'on venen i amb
quins valors han construït la seva nació en els darrers 40 anys, quan ja no
tenien l'excusa de Franco...
Això és el que volen.
És cosa d'ells.
Nosaltres a la nostra.
2019 04 29
REVOLUCIONARI O CONSERVADOR
Jordi Cuixart declara de forma revolucionària.
És un exemple d'acció sobre les CAUSES de la
injustícia.
Tribunal Suprem, vista oral del judici al
Procés, 26 de febrer de 2019, declara Jordi Cuixart president d'Òmnium Cultural
que porta més de 500 dies en presó preventiva:
..."em
considero un pres polític i la meva prioritat no és sortir de la presó sinó
resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i denunciar la
vulneració de drets fonamentals"...
Jaume Asens en canvi, es manifesta de forma
conservadora.
És un exemple d'acció sobre els EFECTES de la
injustícia.
Com a candidat d'En Comú Podem per Barcelona
al Congrés, 26 d'abril de 2019, entrevista a Jaume Asens el darrer dia de
campanya:
..."hem
fet una proposta de Reforma del Codi Penal que té l'objectiu d'aconseguir la
llibertat dels presos"...
2019 04 30
PUNT DE VISTA DEL REI
En el camí de recuperar la legalitat
republicana, i en el camí cap a l'autodeterminació per administrar els recursos
per aconseguir una justícia social equilibrada, no havíem arribat mai tan
lluny, però no és només aquest punt de vista el que ens fa forts, també és
saludable l’exercici de mirar la realitat des del punt de vista perdedor del
Cap d’Estat que el 3-O de 2017 ja va haver de parlar per TV per tal d’abdicar
de ser rei dels catalans.
També des del punt de vista del govern de
Madrid veuen que perden totes les batalles que havien imaginat, ells que es
pensaven tenir les armes més poderoses, com l'armada invencible, i no van ser
capaços de trobar ni una sola urna. A més, no han aconseguit l'objectiu
principal que consisteix a atemorir a la població. Volen fer-nos por perquè ens
rendim, i ni això.
El judici al Procés no els serveix per
demostrar la sedició, ni una rebel·lió, ni la malversació de fons públics, però
els acusats s'autoinculpen de desobediència.
I tant que vam desobeir!!!... , només
faltaria.
La Junta Electoral Central pren decisions
desesperades, que sobrepassen les seves competències i no les poden justificar.
El rei i tota la parafernàlia unionista s’ho
veuen perdut, saben que han perdut Catalunya, saben que el Procés és
irreversible perquè no és una qüestió d'uns polítics sinó dels ciutadans, però
NO ho diuen ni ho deixen dir.
Els mitjans de comunicació espanyols callen,
han d'amagar la realitat que s'escampa imparable. Tothom veu el complex
d’inferioritat de la diplomàcia espanyola que ha de comprar un recolzament en
els estaments internacionals, i fan un ridícul espectacular.
Voleu més proves estimulants?
Doncs això.
Imagineu el punt de vista del rei, aquesta és
la nostra força.
2019 05 01
REPÚBLICA DELS DRETS SOCIALS
Amb la monarquia imposada pel dictador Franco,
amb la Constitució del 78, i amb la complicitat dels partits polítics que han
fet possible tot això, NO podríem recuperar la legalitat republicana.
Ara és l'oportunitat de construir la República
dels Drets Socials, que beneficia a tothom.
Si això és una revolució per canviar els
fonaments, no perdem el temps mirant cap a una altra banda.
2019 05 04
INFORMAR-NOS
Voler informar-se llegint els diaris ha
esdevingut tan estúpid com intentar treure's la set amb un glop d'aigua de mar.
Ficció: "Jo sóc aquell que va matar
Franco"
(Joan-Lluís Lluís)
2019 05 05
SER POSITIUS
Siguem positius.
Hem sentit que ni la UE ni la ONU no
col·laboren en la resolució del conflicte polític entre el regne d’Espanya i la
república de Catalunya, però no és ben bé així. Gràcies a tots els organismes
que ens observen i condicionen el comportament dels repressors resulta que anem
avançant moltíssim.
Cada dia es va debilitant més l’Estat espanyol
i, per contra, el Procés català cap a la independència és cada dia més potent.
No demano que siguem optimistes, però sí
positius.
2019 05 06
COPS DE DESOBEDIÈNCIES
Avis per als navegants:
Ara mateix, en ple segle XXI, al regne
d'Espanya membre de la UE, és més difícil assolir el dret d'autodeterminació
amb un referèndum pactat que no pas amb la desobediència.
El món avança a cops de desobediències.
2019 05 08
QUÈ DIUEN ARA?
Portar el federalisme al Senat? Tan de bo,
però és literalment impossible.
Que no han pensat que per ser un estat federal
s’ha de fer fora al rei? Volen fer-ho?
No han llegit la Constitució en el seu capítol
VIII on l’article 145 diu textualment que “en ningún caso se admitirá la
federación de comunidades autonomas”?.
Tota una declaració d'intencions per mantenir
la monarquia.
Els que parlen avui de federalisme en el regne
d’Espanya, o ens volen enganyar, que seria gravíssim, o s’ho creuen de debò,
que és molt pitjor.
O no?
2019 05 10
QUINS PACTES?
Algun dia em donaran la raó. Penso que ja fora
de temps, quan siguem morts, algú veurà que els pactes postelectorals eren una
malaltia perversa que va matar d'allò que en dèiem democràcia.
2019 05 10
COMPLIR LA LLEI
Era el 8 d’abril de 2014 quan Joan Herrera,
Marta Rovira i Jordi Turull van anar al Congrés per sol·licitar un referèndum a
Catalunya. El Cap de l’oposició i portaveu del PSOE en aquell moment era Pérez
Rubalcaba i va pronunciar la sentència que encara ressona:
“Cumplir la ley es la esencia de la
democracia”
Va ser definitiu. Per mi és la frase que
condemna definitivament el règim del 78.
Va mentir, o s’ho creia realment?
Cumplir la llei és en realitat l’essència de
les dictadures. Amb Franco tothom havia de complir la llei. En una democràcia,
en canvi, la llei s’adapta a les demandes de la ciutadania i això és el que
intentaven fer Herrera, Rovira i Turull.
Pérez Rubalcaba va descriure doncs, les
misèries del regne d’Espanya amb uns sola frase al Congrés.
2019 05 14
MATAR LA DEMOCRÀCIA
Com aquell joveníssim Pérez Rubalcaba al
Congrés de Suresnes de 1974, gairebé tots els que de bona fe han venut l'ànima
a un partit polític, s'han pervertit.
No he trobat ni una sola excepció.
Dels que no van plegar a temps, no se'n salva
ni un.
Tots els que eren de partit (de qualsevol
partit polític) fa més de 40 anys i van donar el vistiplau a la monarquia, a
les contrapartides de la llei de partits o admetre les seves legalitzacions a
canvi de complicitats, van donar els vistiplau a la llei d'amnistia o pacte de
silenci pels crims de la dictadura, a l'entrada a la OTAN, a la privatització
de les empreses de referència, o a la retallada de l'Estatut, per citar uns
exemples, tots aquells, tots, tots, tots, són polítics perversos.
Els partits polítics han matat la democràcia.
Per això ara hi ha candidatures transversals
que s'alimenten de la responsabilitat social i de l'excel·lència professional
però NO de polítics professionals de partit. Cada dia més.
2019 05 14
EL BÀNDOL PERDEDOR
De vegades tinc un somni horrorós.
De vegades somio que estic a l’altra banda,
que sóc al bàndol del regne d’Espanya, que sóc al mateix bàndol del rei, de la
fiscalia i dels jutges, somio que he de fer el paper de Marchena en el judici
al Procés, i em ve una suor freda, una tremolor esgarrifosa i una por immensa.
Aleshores em sento perdut entre tantes
mentides que ja no es poden amagar i passo vergonya.
Sort que només era un somni.
No podria resistir estar al bàndol perdedor.
2019 05 15
DEBATS MEDIÀTICS
Fa anys que ho diem:
Les eleccions NO NECESSITEN debats mediàtics, en
les eleccions es pot PRESCINDIR perfectament de tota la campanya electoral, i
s'haurien de PROHIBIR els pactes postelectorals que un elector no hauria
aprovat mai, ni borratxo de Calisay.
Doncs això.
2019 05 16
JUDICI FICCIÓ
Espero sentir això, un dia d'aquests...
Jutge Marchena:
- ¿Tiene usted relación con alguno de los
acusados?
Testimoni:
- No entiendo la pregunta.
Si
digo que sí, seria cierto y si digo que no, tambien seria cierto.
Con
la venia, señor juez, para poder contestar le ruego que formule mejor la
pregunta.
Gracias.
2019 05 24
SENSE SUPLICATORI
A veure si entre tots ho veiem ben clar.
No hi ha hagut suplicatori del jutge perquè el
TS se’n desentén, i els diputats electes estan en presó preventiva sense
sentència, per tant no es donen les condicions del reglament del Congrés per
poder inhabilitar.
Jo em pregunto doncs:
Algun motiu intel·ligent?
Algun argument democràtic?
Algú seu a la cadira de l’altra banda de la
taula?
La resposta és òbvia.
2019 05 20
VALOR SIMBÒLIC
Em surt el punt de vista positiu, i veient les
cares i els nervis incontrolats de ses senyories del Congrés, em penso que no
s’haurien imaginat mai que aquells que van escapçar “hemos descabezado el
procés”, deien, doncs precisament aquells, tal dia com avui seurien al seu
costat i els dirien a la cara i en públic, que són presos polítics i que venen
a jugar una estona al seu regne d’Espanya, però només fins que s’esdevingui la
república de Catalunya.
El valor simbòlic és molt gran.
2019 05 28
ACTA D'EURODIPUTAT
Els experts que en saben, han assegurat que NO
cal recollir, ni existeix, cap "acta" en el procés de reconeixement
de Puigdemont, ni de cap altre eurodiputat.
Estan fent operacions de distracció molt
barroeres, falses i incompetents.
Nosaltres a la nostra.
2019 05 29
ESCAC AL REI
Quan el rei s'ha mogut en una partida (aquest
rei es va moure el 3-O de 2017) aleshores ja no pot fer l'enroc (ja no es pot
amagar).
Per això trobo encertada la jugada de fer-li
un escac continu amb una fitxa important (Jordi Sànchez des de la presó) per
acorralar-lo.
La partida pinta bé.
2019 05 30
EUROPA INCOMPETENT
Europa necessita a Catalunya i no tinc tan
clar que Catalunya necessiti a Europa.
Catalunya és una de les quatre o cinc regions
capdavanteres de la UE i és determinant en geopolítica i estratègia logística,
perquè tenim un important port al Mediterrani, Catalunya va ser el lloc de pas
de la Via Augusta i avui és el corredor mediterrani pel transport terrestre,
però també és estratègica pel gasoducte d'Argèlia a Rússia, que no té
alternativa. És determinant en integració social i bagatge multicultural, és
determinant en ciències i tècniques aplicades de primer nivell.
Ah, però Catalunya és determinant, sobretot,
en solvència econòmica, doncs és la regió líder del sud d'Europa i amb només 7
milions i mig d'habitants comptabilitza el 20% del PIB del regne d'Espanya i
obté més del 25% de les exportacions industrials. Exemple de societat
innovadora, integradora i pacífica, que no té gaire altres exemples a Europa.
Una altra cosa és que tot això s'ignori perquè
els polítics que prenen decisions a la UE i al regne d'Espanya són
incompetents, per dir-ho senzill, i es mouen per emocions i NO per reflexió.
2019 05 31
TEORIA DEL GLOBUS
Avui, a la vista de tot plegat, em ve de gust
de tornar a enunciar la Teoria del Globus, que va associada al Procés català.
Al regne d'Espanya van inflant el globus dels
despropòsits, i tothom sap que quan un globus s'infla i s'infla, al final peta.
La meva Teoria del Globus diu que:
1. Els globus peten per sorpresa, sense avisar
2. Quan un globus peta, és un fet irreversible
que no es pot reparar
Doncs això.
2019 06 01
VILAWEB
Sense Vilaweb, en aquest període revolucionari
no tindríem el necessari i indispensable periodisme d’investigació,
d’immediatesa, de participació i, sobretot, periodisme contrastat.
Vicent Partal representa el periodisme
d’opinió, però mai no s’aparta de les evidències objectives, per això estic
summament agraït de poder ser subscriptor i poder poder participar i gaudir
d’aquest projecte editorial.
Encara em sorprèn que avui existeixi un
periodisme no-conservador com Vilaweb.
No cal dir noms, però això que dic té més
valor quan al mateix temps patim l’exemple d'algun diari inequívocament català
que fa prevaldre la supervivència de l’empresa editorial abans de d’assumir
riscos professionals.
Enhorabona i moltes gràcies.
2019 06 03
RESUM DE TOT PLEGAT
1. Volem canviar els fonaments del regne
d'Espanya per restituir la legalitat republicana.
2. El conjunt tots els partits polítics de la
monarquia, són els fonaments del regne d'Espanya.
3. No es pot fer cap revolució per canviar els
fonaments des de dins mateix dels fonaments.
Queda prou clar?
Doncs això.
2019 06 04 QUIN DELICTE?
Algú d'aquesta gent ha pensat mai si és
"gaire il·legal" el fet de voler recuperar la legalitat republicana
(que ens van prendre amb un cop d'estat militar i amb bombardejos sobre la
població civil, per exemple...)?
Doncs això.
019 06 05
CONSERVADORS
Qui ho havia de dir?
Els COMUNS són una formació conservadora.
Lícita però conservadora.
El diari ARA és una empresa editorial
conservadora. Catalana però conservadora.
En temps de revolució progressista hem de
canviar doncs els paradigmes del pensament.
Ni tot és el que era, ni tot és el que vol
semblar.
2019 05 31
ESQUERRES
A aquests que es diuen d'esquerres, NO els he
sentit encara mai que expliquin què en pensen d'allò tan evident com el fet de
recuperar la legalitat republicana.
Ho troben important, o no?
Doncs això.
2019 06 05
ESQUERRA CONSERVADORA
Ah, i fa anys que ja vam descobrir l'esquerra
conservadora, que NO vol saber res de fer cap revolució per canviar els
fonaments.
L'esquerra conservadora NO en parla mai, i
sembla que tampoc NO té l'objectiu, de recuperar la legalitat republicana (que
ens van prendre amb un cop d'estat militar i amb bombardejos sobre la població
civil, per exemple).
L'actual esquerra conservadora vol canviar els
efectes (pobresa, injustícia social...) conservant les causes (per això és
conservadora).
Per culpa de l'esquerra conservadora, les
injustícies perduren.
2019 06 07
CANVIAR EL SISTEMA
El dia que amb el meu vot pugui canviar el
sistema, el sistema impedirà que meu vot sigui legal.
Us sona?
Doncs això.
2019 06 08
ESPIRAL DE PÀNIC
La destitució fulminant de l'ambaixador
espanyol a Edimburg és una altra evidència objectiva de la debilitat del regne
d'Espanya.
Han entrat de fa anys en una espiral de pànic
i això els portarà a l'enderroc definitiu, però mentrestant són imprevisibles i
perillosos.
2019 06 10
MOMENT DECISIU
En les curses de resistència, i el judici al
Procés ho és, és molt més determinant la força reservada pel final i la gestió
dels darrers metres, que no pas la decisió voluntariosa del començament, quan
tots surten descansats.
Ara és el moment decisiu.
2019 06 13
EL JUTGE MARCHENA
No ens agradaria haver de fer el paper que ha
de fer aquest personatge.
M'imagino que s'ho ha buscat, que li compensen
amb escreix, que està convençut de fer el que li demanen i es sent triomfador,
malgrat tot això, NO m'agradaria estar a la seva pell. Em fa llàstima.
2019 06 13
PACTES POSTELECTORALS
Fa anys que ho dic i ho he publicat. Els
pactes postelectorals han assassinat la democràcia. La democràcia és doncs ben
morta a causa dels pactes postelectorals que els votants NO haurien votat mai
ni borratxos de Calisay...
Doncs això.
2019 06 14
MOMENTS HISTÒRICS
Hem tingut alguns moments històrics construïts
amb bones intencions, però ni la Tercera Guerra Carlina ni l'Estat Català de la
Segona República van tenir prou consistència per fer tanta por al regne
d'Espanya.
Ara tenen una por històrica perquè s'han
esquerdat les tres potes que aguanten l'Estat i ja ho veuen irreversible:
1. Deute superior al PIB
2. Justícia desprestigiada
3. Escàndols de la família reial
A més, ara la població està informada de tot a
temps real, l'exèrcit ja no té capacitat de gestió perquè el comandament és de
la OTAN i, per si tot plegat fos poca cosa, el Tractat de la UE impedeix que
els països membres facin ús de les forces armades contra la pròpia població.
El regne d'Espanya no pot impedir que
Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república si els catalans
ho volem.
2019 06 16
REVOLUCIÓ VALENTA
Veure-ho clar, aquesta és la qüestió.
Els que dubtàveu, ara ja teniu la prova
evident del lloc on es situen les bases que voten Colau.
Ara ja sabem què volen dir quan parlen de
revolució valenta, o revolució social.
Ara veiem clar en què consisteix allò de la
revolució d'esquerres.
Ara veiem doncs, que les paraules potser no
tenen el sentit que ens pensàvem.
O potser no anava de revolució?
Doncs això.
2019 06 17
DICTADURA
Entre una dictadura i una altra dictadura hi
pot haver moltes formes diferents de governar, però totes les dictadures tenen
un punt en comú que les fa reconèixer:
Les dictadures es basen en les lleis. Tothom
ha de complir les lleis, però el dictador les interpreta com vol.
Doncs això.
2019 06 20
DETENTAR
Els que tenim una edat, recordem molt bé que
en temps de Franco feien servir l'expressió següent:
"El Generalísimo Franco, que detenta
la Jefatura del Estado"..., ho recordeu?
Doncs bé, si mireu el seu diccionari, trobareu
que el verb detentar significa "Poseer una cosa, disponer de ella o
atribuírsela de forma ilegítima o indebida, especialmente poseer o atribuirse
el poder"
Algú els va colar un gol immens i no se'n van
adonar (o els que ho van veure no es van atrevir mai a desvetllar-ho...)
A mi m'ho va fer veure Josep Pernau al
"Delantal del Brusi" a la portada del Diario de Barcelona cap al
1974.
2019 06 20
JUNTA ELECTORAL CENTRAL
Quan tenia quinze anys em va vessar tota la
tinta d’un bolígraf que duia a la cartera, i ja us podeu imaginar que encara
que eliminava fulls tacats, a la cartera sempre hi tornava a haver restes de
tinta. Semblava que ja la tenia neta i encara es tacava una cosa o altra.
La JEC és com la tinta del bolígraf.
Ho vaig resoldre canviant de cartera.
Doncs això.
2019 06 22 LA OTAN I LA UE
Fa anys que ho diem i, per fi, Antoni Castellà
un diputat del Parlament ha considerat que s’ha de reconèixer i s’ha de fer públic
que l’exèrcit només obeeix als comandaments de la OTAN i, sobretot, el Tractat
de la UE imposa que els exèrcits dels països membres NO és poden fer servir
contra la pròpia població.
Em sembla una molt bona notícia que ja es
comenci a parlar seriosament del que NO POT FER el regne d’Espanya.
Vull pensar que no és casualitat que ara es
digui això públicament.
2019 07 03 ESTRASBURG
Ahir a la tarda, pels carrers de la ciutat
d’Estrasburg, la gent ens parava perquè els expliquèssim de viva veu què
significa això que fem.
Tots els francesos amb els que he parlat
tenien una posició a favor de la causa catalana, sobretot quan jo treia el tema
més determinant: recuperar la legalitat republicana.
2019 07 04 JUGADES
BRUTES
Res d’afer intern: el conflicte català ja és
un afer políticament i judicialment europeu, però amb jugades brutes com per
exemple el fet que la TV francesa no ha parlat de la manifestació més gran que
s’ha fet mai davant del Parlament d’Europa a Estrasburg.
2019 07 04 DESOBEDIÈNCIA
A L'AUTORITAT
I pregunto jo, de la mateixa manera que és un
delicte la desobediència a l'autoritat de l'Estat per part dels ciutadans, com
hem de tractar la desobediència als ciutadans per part de les autoritats de
l'Estat?
Doncs això.
2019 07 05 HEM TORNAT A VÈNCER
Paraules:
obeir Executar allò que
algú mana.
desobeir No executar allò que
algú mana.
optimista Inclinat a veure i a
jutjar les coses sota l'aspecte més favorable.
positiu Que considera, abans
que tot, allò que és pràctic, útil.
vèncer Sobrepujar (algú) en una competència, en una comparació.
Fets:
Hem fet la
manifestació més gran que s'ha fet mai al davant del Parlament Europeu i hem
conviscut i hem parlat durant tres dies amb els ciutadans francesos que ens
interpel·laven pel carrer a Estrasburg.
Conclusions:
El dimarts dia 2 de
juliol era la jornada d'inauguració de l'única institució escollida
democràticament a la UE, i al regne d'Espanya s'han posat molt nerviosos al
veure que de cap manera no ens poden fer obeir.
Més de 2 milions de
catalans havíem tornat a desobeir les tesis de l'Estat i havíem elegit
democràticament uns eurodiputats que ells tenen encara en presó preventiva, o
són exiliats preventivament.
Amb la manifestació
a Estrasburg es posa de manifest de nou, que el conflicte català ja és un afer
políticament i judicialment europeu. Res d'afer intern.
Veuen que no podràn
impedir que, tard o d'hora, els eurodiputats independentistes accediran
naturalment al seu escó i tindran immunitat.
Per tot plegat,
s'han hagut de rebaixar a portar policies "en secret" al pont del
Rhin que té Alemanya per un costat i França a l'altre, a només 2 km del
Parlament d'Europa, per on preveien que els eurodiputats Carles Puigdemont i
Toni Comin passarien. Els dos eurodiputats éren a Kehl (Alemanya) a l'altra
banda del Rhin i no han caigut en la trampa barroera que havien dissenyat
escrupulosament.
Com que soc més positiu
que no pas optimista, tornant d'Estrasburg puc afirmar que hem tornat a vèncer.
2019 07 06 EDITORIAL V. PARTAL
Un poc de Wolin per a entendre on som, què és
una democràcia i la pervivència del Primer d’Octubre
«El retorn a allò que vàrem fer l'octubre del
2017 és l'únic camí transitable, l'única via que podem seguir i que hem de
seguir»
Em va cridar molt l’atenció que a la sessió
inaugural del Parlament Europeu, la de dimarts, només dos problemes emergissen
obertament i de manera pública: el Brexit i el conflicte entre Catalunya i
Espanya. Hi havia, això és cert, moltes referències al vergonyós mur de la
Mediterrània i a la detenció de Julian Assange, entre més afers també
excepcionalment greus. Però el gest poc elegant dels brexiters i la intervenció
de Matt Carthy en defensa dels tres eurodiputats catalans van marcar el to de
la sessió.
Permeteu-me que intente arribar fins a l’obra
d’un dels més grans politòlegs americans, Sheldon Wolin, per tal d’explicar el
significat i la importància que crec que té tot plegat. El dia a dia de la vida
política és massa trepidant i aturar-se i recapitular sempre és bo. En aquest
cas propose de repassar la situació on som a partir de dues nocions bàsiques de
les teories d’aquest professor de Berkeley, Oxford, Cornell i Princeton, gran
seguidor de Hannah Arendt i referència clau de la crítica d’arrel no marxista
al sistema capitalista –encara no té cap entrada a la Viquipèdia; aquesta és
l’entrada a la Wikipedia en anglès.
Els dos conceptes que voldria que
s’entenguessen són el de ‘totalitarisme invers’ i el de ‘democràcia fugissera’
–hi ha ningú que tinga una traducció millor de ‘fugitive democracy’? Són dos
conceptes que expliquen de manera molt clara què va passar a Catalunya el
primer i el tercer d’octubre de 2017 i també què va significar el Brexit. A més
de l’impacte continuat que aquests dos fets tenen ara mateix en la consolidació
de l’actual projecte de la UE.
Tots dos conceptes van interconnectats. Segons
Wolin el sistema en què vivim no és una democràcia sinó un ‘totalitarisme invers’.
El totalitarisme clàssic, les dictadures dels anys trenta a setanta, consistia
en la captura de l’estat per un partit totalitari que usava el seu poder per a
conduir la vida política i social del país. El totalitarisme invers consisteix
en la captura de l’estat per les elits econòmiques, que converteixen els
ciutadans en consumidors i dominen la política i la societat gràcies als
partits i els mitjans.
En el totalitarisme tradicional el carisma del
dictador era la peça clau. En el totalitarisme invertit no hi ha cap dictador
però tampoc no hi ha polítics sinó productes a vendre en processos electorals.
Se’ls inventen i els cremen. Tant hi fa. Macron o Rivera són dues operacions
claríssimes, de càsting. I Sánchez mateix. Per això les eleccions ja no són un
combat entre dos projectes, sinó un concurs de personalitats.
En el totalitarisme tradicional la democràcia
era expressament rebutjada. El totalitarisme invertit, en canvi, fa servir la
democràcia per a legitimar-se, sempre que no es puga fer servir en realitat. I
ací hauria de remetre’m a les teories d’Ivan Krastev sobre la UE, però podeu
aprofundir-hi, si voleu, en aquest editorial del gener passat, en aquest del
febrer, precisament sobre Tajani, i en aquestdel mes de març de l’any passat.
(Bàsicament, Krastev afirma que la Unió Europea és una mena de feixisme
postmodern que crea una il·lusió de democràcia, però que en realitat dirigeixen
polítics que ningú no ha triat a les urnes mentre fan la pantomima de
deixar-nos elegir als nostres països uns polítics que després no podran fer res
perquè els ho impediran, fent servir la Unió Europea. Tu pots votar Tsipras,
però Tsipras no pot fer res.)
Tornem a Wolin. El totalitarisme invers, el
sistema en què vivim, accepta la democràcia però només com un corcó que cal
aguantar. Els rituals de la democràcia es mantenen per a legitimar l’invent
però la despolitització és encoratjada, molt particularment a partir dels
mitjans de comunicació. Winston Churchill quan va perdre les eleccions, acabada
la guerra, va fer broma dient que la democràcia és un sistema perfecte que
només té el problema que la gent vota allò que vol. Això ho han après ara i és
això que volen evitar. Els liberals clàssics, Churchill, s’horroritzarien de
veure què fan avui els qui diuen que són continuadors seus.
Quan expliquem que l’Íbex 35 domina la vida
pública espanyola mitjançant el duopoli televisiu i el control de la gran
majoria de partits polítics, que cada volta són més productes de màrqueting que
no esferes ideològiques, constatem les teories que Wolin va elaborar fins a la
seua mort, el 2015. I, com a prova, heus ací una definició que fa dels estats
actuals, que no em podeu negar que entra com l’anell al dit en la realitat que
vivim cada dia:
‘És un estat administratiu i penetrant, amb
tentacles a tot arreu i sobre tothom, especialment sobre els més desfavorits;
no honren les distincions entre públic i privat, les distincions entre política
i economia, ni tan sols les distincions entre legal i il·legal. […] L’estat
contemporani és una complexa amalgama de poders polítics, econòmics,
administratius i discursius.’
A diferència d’uns altres pensadors, Wolin no
té cap recepta sobre com eliminar la situació que descriu amb tanta amargor.
Ara, sap i valora que hi ha la ‘democràcia fugissera’, un concepte que
nosaltres els catalans hauríem d’apreciar especialment.
El concepte és poderós. Segons Wolin la
democràcia que hi ha als nostres països no és real, perquè no hi ha control de
la ciutadania sobre el poder polític i encara menys sobre l’econòmic. La
democràcia que tenim és un ritual, però hi ha moments en què apareix i esclata,
de sobte, una autèntica ‘democràcia fugissera’. Hi ha moments en què les
societats esclaten i comparteixen unes hores o uns dies prioritzant els interessos
comuns de tota la població a partir d’un fet disruptiu, que trenca els plans de
les elits, les amenaça directament i fa evident la insatisfacció popular amb la
vida que ens toca viure. La democràcia fugissera és aquell punt en què l’elit
perd el control, cosa que generalment només pot arribar després d’un procés
començat a la base i aprofitant algun trampolí, algun instrument, que el
totalitarisme invertit no pot desqualificar d’entrada, perquè ha de fer veure
que creu en la democràcia.
Més enllà de qui l’ha votat, això va ser el
Brexit, tal com apunten molts autors, entre els qual James Hodgson, que m’ha
fet obrir els ulls particularment. I això va ser, clarament, el Primer
d’Octubre i el 3 d’octubre –i l’anàlisi quadra tant que Wolin fins i tot
adverteix que la disrupció generalment arriba tan lluny que les elits de la
‘democràcia fugissera’ també s’espanten, com va passar amb el govern del
president Puigdemont.
Vaig acabant. Wolin no té cap recepta per a
guanyar. I apunta que les democràcies fugisseres són molt difícils de mantenir
perquè la gent té interessos vitals ordinaris que no li permeten d’estar
permanentment mobilitzada, però també perquè una revolució democràtica per
definició encoratja la diversitat i per això inevitablement cau en la fragmentació.
Ara, hem vist esclats impressionants de
‘democràcia fugissera’ aquests darrers anys que semblen haver-se apagat del
tot: les primaveres àrabs, per exemple. O que han semblat acabats durant molts
anys i de sobte s’han revifat, com la revolta democràtica d’Hong Kong. Hem vist
‘democràcies fugisseres’ que han empentat l’estat contra les cordes, però que
semblen haver-se quedat només en les formes, sense anar al fons, com el cas
dels jupetins grocs. Algunes democràcies fugisseres han acabat essent adoptades
per una fracció de l’elit, que les ha domesticades, com és el cas del 15-M.
La diferència amb l’independentisme és la seua
capacitat enorme de resistència en el temps. El nostre moviment popular i
democràtic també intenta dominar-lo l’elit del procés, siga d’Esquerra o de
Junts, però ara per ara no ho ha aconseguit, gràcies a l’extraordinària
capacitat de sacrifici de la població, però també en part perquè Espanya
s’afebleix a ella mateixa cometent l’error de pressionar i perseguir una part
de l’elit, independentista, amb la qual s’hauria pogut entendre, i forçant-la,
per tant, a lluitar sense rendició ni treva.
I aquest colossal error espanyol origina una
de les dues condicions que Wolin presenta com a condició per a allargar i fer
fructificar el fugisser esclat de la democràcia al carrer: que la disrupció del
sistema siga d’un abast tan gran que l’estat, per frenar-la, es trobe forçat a
recuperar el totalitarisme clàssic amb mesures despòtiques i tiràniques, que
acaben deslegitimant-lo i equiparant-lo cada dia més a una dictadura.
La segona condició per a allargar l’esclat
democràtic, Wolin la formula en termes poc científics però profundament
intuïtius i que estime especialment. Diu, simplement, que els primers
d’octubre, per entendre’s, exerceixen un efecte tan poderós sobre la gent, són
un canvi sentimental d’un abast tan immens, que ‘poden tornar a passar mentre
hi haja gent que els recorde’. Perquè els qui ho hem viscut ja hem experimentat
que la democràcia de veritat és realment possible, i molt bonica, i volem
tornar-hi.
Per això, fins i tot comptant que una part de
l’elit independentista ho faça servir només com a símbol i sense voluntat real
d’anar-hi, el retorn a allò que vàrem fer l’octubre del 2017 és l’únic camí
transitable, l’única via que podem seguir i que hem de seguir. I per això la
crisi entre Espanya i Catalunya, l’exemple català, és tan transcendental per a
la Unió Europea, que és ara mateix la plasmació més evident, a escala mundial,
del totalitarisme invers. O no és a les peculiars institucions de la UE on més
clarament avança el projecte d’apartar l’economia del control de la política i
d’apartar la política de l’escrutini de la població?
2019 07 06
PDECat JxCat
Fins a on jo sé, David Bonvehí és president
del partit Demòcrata i no de JxCat com diu Jordi Pigrau.
A més, es percep una confusió immensa a l’hora
d’intercanviar decisions del PDECat amb les decisions de JxCat, i amb les
decisions de líders molt allunyats de la política de partit, com Carles
Puigdemont, Laura Borràs o el mateix Quim Torra.
Per demanar que no quedi, i m’agradaria
disposar d’una anàlisi erudita, com les que fa Vicent Partal, i que jo em veig
incapaç de fer perquè quan m’hi poso, de seguida em canvia l’escenari… Em vaig
quedar en la fallida agrupació d’electors que volia Puigdemont per fer una
candidatura encara més transversal i més allunyada de la corrupció dels
partits.
Gràcies.
2019 07 07
PUIGDEMONT AL CAS
Puigdemont està informat com ho estic jo i com
ho estem tots els que ens informem. També està al cas del cotxe que li ha
comprat Hisenda al rei, i no vol dir que ho aprovi.
Doncs això.
2019 07 08
DIARI ARA
Repeteixo el que he anat dient des de fa anys:
El diari ARA és el producte d'una empresa
catalana i conservadora. Han posat el benefici i la supervivència de l'empresa
per sobre del periodisme d'investigació, compromès i al servei dels ciutadans.
El diari ARA no m'aporta res.
2019 07 09
UNIÓ EUROPEA
La UE té algunes coses bones (lliure
circulació de persones i mercaderies...) i moltes coses aberrants que
transformen una bona idea en un lobby protector de les injustícies (tancar
fronteres a la immigració, justícia incapaç de satisfer les necessitats i les
espectatives de la població, nomenament i protecció de dirigents inadequats o
condemnats com Lagarde o Borrell...)
Quan sento parlar dels polítics que van al
davant, jo ho veig d'una altra manera. Els que van al davant som la ciutadania
i NO els polítics.
Mai no s'ha fet una revolució per canviar els
fonaments d'Estat des dels propis fonaments...
Els partits polítics que volen governar són
els propis fonaments de l'Estat.
Una altra cosa són els líders polítics que NO
es comporten com polítics de partit (p.e. Puigdemont, Borràs, Torra, Rovira,
Cuixart...)
Res no és el que sembla.
Jo hi confio molt.
Ho tenim a prop!!!
2019 07 10 CONGRÉS DE L'ALFABET
L'alfabet català té
vint-i-sis lletres ben diferenciades, amb una forta personalitat cada una
d'elles.
En el recent
Congrés de l'Alfabet Català que m'acabo d'inventar, s'ha decidit publicar el
missatge més potent possible fent servir només dotze lletres, les cinc vocals i
set consonats, totes diferents.
El resultat és
inequívoc i determinant: SOM REPÚBLICA.
2019 07 15
POLÍTICA SENSE POLÍTICS
Completament d'acord amb els que ho comencen a
veure ara.
Fa anys que dic el mateix amb unes altres
paraules.
Mai cap revolució per canviar els fonaments de
l'Estat s'ha fet des dels fonaments de l'Estat, i vosaltres els partits
polítics que voleu governar sou els fonaments de l'Estat.
Una altra cosa són els líders que NO són
polítics de partit, com Cuixart, Raül Romeva, Puigdemont o el mateix Torra, la
Laura Borràs, Jaume Alonso-Cuevillas o Gonzalo Boye, per exemple. Ara hi veig
també a la Marta Rovira i, per descomptat, hi ha el periodista Vicent Partal.
Tots aquests, i alguns altres, els veig fent força en la mateixa direcció, per
fer de Catalunya un estat independent en forma de república, sense sotmetre's a
la servitud dels partits polítics.
2019 07 16
BEN BÉ A L'INREVÉS
Resposta a algú que veu "sospitosa"
la meva postura en contra dels partits polítics..., perquè Franco també estava
en contra dels partits polítics.
És una pena que associis la meva reflexió al
franquisme, perquè no deus haver llegit de què va tot plegat. És ben bé a
l'inrevés.
És tracta de canviar els fonaments de l'Estat
franquista.
Aquesta revolució no es farà des dels partits
polítics -tots els partits polítics- que fins ara toleren el rei i la monarquia
que va instaurar Franco (que no restaurar) i mantenen una Constitución del 78
calcada del Fuero de los españoles en els aspectes essencials (p.e. la
sobirania segueix sense residir en la població sinó en la llei, com en totes
les dictadures).
Mai no havíem estat tan aprop de recuperar la
legalitat republicana (que ens van prendre amb un cop d'estat militar i amb
bombardejos sobre la població civil) però tots els polítics que han governat, i
encara volen governar en aquesta monarquia, fan el joc al franquisme quan
admeten i mantenen sense rubor el sistema judicial que te un Tribunal Suprem i
un Tribunal Constitucional que fan el mateix paper que el Tribunal de Orden
Público de la dictadura.
Lamento que no ho vegis.
2019 07 19 NI MÍNIMAMENT
De debò pot pensar algú des de Catalunya, que
hi ha alguna possibilitat política d’un govern al regne d’Espanya que aplani
-ni mínimament- el trajecte cap a recuperar la legalitat republicana?
Algú albira que una aliança o una altra per
formar el govern del regne d’Espanya, pot ser més favorable -ni mínimament- per
aconseguir un estat independent en forma de república?
Doncs de què parlem?
2019 07 20
PLANETES AMB VIDA
La ciència busca altres planetes que tinguin
vida, per anar-hi.
Em sembla més intel·ligent anar a planetes que
no en tinguin..., per no espatllar res!!!
