AIXÍ NO ANEM BÉ,
PERÒ L'ATUR ÉS EL CULPABLE?
"Així no anem bé", diu l'Ubald Tendrum, i els altres assentim en silenci.
L'Ubald Tendrum comença sempre la conversa amb una frase de màxim consens, diu "així no anem bé..." i ja sap que no replicarà ningú.
La frase té l'èxit assegurat perquè no hi ha ningú, ni de dretes ni d’esquerres, ni artista ni taxista, ni txec ni manxec, que gosi discrepar.
Des del govern i des de l’oposició, tots coincidim que així no anem bé.
L'Ubald Tendrum no ho diu pas per queixar-se, ho diu simplement per posar en ridícul el que tothom troba evident, perquè la gent es pensa que ja ha descobert quí és el culpable i admet que no anem bé per culpa de l'atur.
Hem jutjat i condemnat l’atur com a principal i indiscutible delinqüent i sembla provat que l’elevat index d’atur comporta els principals mals que la gent percep.
Al darrere i a força distància de l’atur, es reconeix un seguit de malfactors i desgraciats que també ens fan anar malament, com la despesa militar, la política de rescat de la banca pagat amb retallades, els desequilibris socials i els desnonaments per impagament de la hipoteca, les clausules abusives, els impactes mediambientals, la fam, el terrorisme, la impunitat dels grans delictes financers, el sou dels directius, l’escalfament del planeta…
Però l'Ubald Tendrum diu que anem a pams, i reflexiona: ..."si la creació de llocs de treball ha estat una promesa de tots els governs, de tots els sistemes, de tots els països en 40 anys, sense cap indici de canvi de tendència, més aviat al contrari, potser és hora d’escoltar l’oracle de la raó i reconèixer que segurament l’atur no és el culpable i, per tant, l’atur no és l’enemic a vèncer".
Ara ho veiem clar! com és que no ho haviem pensat abans?
En seixanta anys, la productivitat ha crescut gairebé mil vegades en aspectes tant estratègics com l’agricultura, les indústries productives, el transport i totes les comunicacions físiques i no parlem de les comunicacions de dades…, de manera que la mà d’obra necessària s’ha reduït de forma dràstica i allà on calien mil persones treballant, ara en cal només una i el resultat és molt millor.
Produim mil vegades més que fa seixanta anys i tots sóm més rics que fa seixanta anys. Podem comparar la “societat del benestar” de qualsevol lloc del món de fa seixanta anys i el que hi ha ara, per descobrir que estem en una altra galàxia en aspectes bàsics de salut i alimentació, d’oportunitats d’accedir a la cultura i d’assistència a la gent gran.
Podem imaginar què hauria de canviar al món per descobrir el culpable de debó, per canviar la tendència, per canviar el consens i poder coincidir tots algun dia amb un altre crit del tipus: ara sí que anem bé.
- Ah! Fa seixanta anys, tothom treballava i no hi havia atur...,
però erem molt més pobres.
Ho diu l'Ubald Tendrum i no és tan sols una opinió; el senyor Tendrum parla d'evidències objectives.
