QUÈ ÉS ESPANYA?

Espanya és com Déu, ben igual:
     

Potser ni tan sols no existeix, però és una entelèquia que serveix per imposar condicions.

PARADOXES DE FER

- En política, si fas el que has de fer, no fas el que hauríes de fer. 

- El progrés no es fa fent, es fa desfent. 

- La raó no es té ni es dóna, es fa.

DESOBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT 

 

Vistos els fets d’ahir (27 de maig de 2011) a la plaça de Catalunya, me’n recordo de molt petit a mitjan del segle passat, que em deien: “has de creure als pares” i a casa em repetien: “a l’escola has de creure als mestres” i tot un seguit de frases que en castellà serien així: tienes que obedecer a los padres, o en el colegio tienes que obedecer a los maestros. 

A Catalunya, en la cultura popular rebuda dels avis dels nostres avis, fem servir el concepte “creure” perquè l’autoritat ha de ser creïble, mentre que per “obedecer” no cal, només s’ha d’executar allò que mana algú i prou. 

Reflexió 1: Hi ha un delicte tipificat com a desobediència a l’autoritat que a Catalunya s’ha d’interpretar con no creure en l’autoritat i aleshores s’ha de castigar a l’autoritat per la seva falta de crèdit !!! 

Reflexió 2: No té cap sentit demanar la dimissió del conseller Puig (només faltaría que se’n vagi a casa tant tranquil), se l’ha de destituir. Però primer ha de ser jutjat i condemnat. Hi ha un delicte tipificat com a danys materials i morals que s’ha de pagar amb multa o presó (danys materials) i realizar serveis socials per restituir el prestigi dels mossos. Jo proposo que faci de Mosso d’Esquadra per tota la resta de legislatura. De cap manera dimissió!!!

CONSIDERACIONS D'UNA TERTÚLIA 

AMB DEBAT

Amb tota contundència, i cordialitat i carinyo, va pels que discrepen i ens diuen que defensem arguments predemocràtics, jo també discrepo i ho explico sense intenció de fer la bola grossa, nomès és per precisar alguna cosa: 

• Els argumens de què parlàvem no són “predemocràtics”, més aviat són postdemocràtics 

• La democracia que ens hem donat no ens deixa opinar: 

    - Hi ha dues generacions que no votarien alguns articles determinants de la Constitució, però la democracia que ens hem donat no ens deixa “opinar” per votar l’esmena 

    - Amb la democràcia que ens hem donat, es van enviar tropes a Irak en contra del que volien els ciutadans, i vam haver de sortir al carrer per poder “opinar” !!! 

    - Els pactes post-electorals es produeixen despres de saber els resultats, però sense respectar l’opinió dels votants, que no farien aquets pactes !!! 

• El contrari de la dictadura no és la democràcia, més aviat és la llibertat i la justicia: 

    - Amb la democracia que ens hem donat, es governa per majoria, i això és injust perquè les minories no hi tenen gairebé res a fer, doncs no poden decidir i només tenen el suport de partits en minoría…, que han de pactar amb els qui no recolzen les minories!!! 

• No és del tot cert que desde sempre les persones no corruptes ni poderoses han fet servir la lluita política com a única arma que pot tenir la ciutadania per intentar canviar l’organització social, per denunciar la corrupción. Abans, en plena dictadura, també hi havia lluita política però no des del Parlament sinó des de l’església, que era l’únic escenari possible (Sindicats, Assemblea de Catalunya, “Caputxinada”, etc.) i semblava una bona plataforma ideológica, fins que també hi vam descobrir la mentida i la corrupción. La pregunta és: Si l’església s’ha hagut de sustituir per altres plataformes, perquè no podem sustituir també la política que tenim? 

• Teniu raó de dir que la democracia i les institucions són cada cop més febles, però la solució no consisteix a reforçar el que la historia debilita inexorablement, la solución passa per un canvi tant interessant com VOTAR ELS VALORS (i no votar als qui els han de defensar, com fem ara). 

• Veiem un exemple precís del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya en l’anterior legislatura: 

    - Es va fer l’increment més gran que s’ha fet mai de mossos i de comissaries 

    - Es va fer la major inversió en tecnología, en formació i en el reforçament de moltes unitats, així com en l’estructura de comandament - Es van aconseguir millores salarials importants per al mossos 

    - S’ha comptabilitzat la reducció de deliqüència i de conflictes socials 

    - Han caigut en picat les denúncies ciutadanes 

    - Ha augmentat el prestigi global del cos de mossos Doncs bé, tot això està relacionat amb VALORS que interessen a la població, però no li hem donat a la ciutadania l’oportunitat de triar-los, de manera que no consten com a resultat d’una consulta democràtica, que sería indiscutible i invulnerable. És obvi que l’oposició ho ha tingut fácil ja que en les eleccions es va votar un partit (ICV) i un líder (Joan Saura) que són discutibles per definició i vulnerables per naturalesa, de manera que poden ser en blanc de totes les ires, injusticies, gelos, desqualificacions, persecucions…, (en altres casos també hi haurien: xantatges, coaccions, suborn, benefici propi, etc.), però heu pensat si l’oposició tindria arguments per dubtar d’uns resultats d’acord amb els VALORS ? Si s’haguéssin votat els valors, només els valors i no el partit o les persones, ningú no podría discutir l’evidència i ara es podria parlar de l’èxit descomunal d’ICV en el govern i s’haurien satisfet les expectatives de tots, fins i tot de les minories . 

• També teniu raó que no ens hem d’equivocar d’enemic, però a on és l’enemic? 

• Estem funcionant amb partits que fan campanya per “convèncer” als votants, s’alegren desmesuradament dels resultats, es demanen dimissions per “castigar” als qui governen -això vol dir que el càrrec era un “premi”-, li diem president (que presideix) i no director (que dirigeix) als que han de prendre les decisions més importants. 

• En fi… No ho entenc. No m’explico que siguem tant conformistes. Estic indignat i resumeixo la proposta: 

    - Els partits han de debatre els VALORS i això és el què es votarà en les consultes. 

    - El Parlament ha de marcar el OBJECTIUS d’acord amb el valors votats democràticament (en 4 anys canvien els valors, perquè sabem més coses, perquè canvia l’entorn i les necessitats també canvien). 

• Per governar ja hi posarem a qui ho faci més bé, amb professionalitat i sense ideología, (fa uns 15 anys, dinant amb l’aleshores alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, ja varem coincidir en aquesta idea: ell afegia que els que governen han de treballar per objectius i s'han de retribuir pels resultats) perquè amb els Valors democràtics i els Objectius ben definits, qui goberni no es pot desviar pas gaire… (a un cirurgià, un pilot d’avió o a un bomber, no li demanem pas ideología, oi?) 

• La finalitat del polític no és gobernar sinò escoltar, identificar i fer prevaldre els Valors que interessen a les persones.

• El polític sí que té ideologia ben definida i les persones també, per això seran tant atractives les votacions de la NOVA DEMOCRÀCIA, i amb èxit de participació !!! 

• Naturalment, no necessitem el Senat. Hem arribat a preveure un èxit de participació a les votacions (ja no en direm “eleccions” perquè no triarem a ningú doncs totes les formacions polítiques han de tenir les mateixes oportunitats al Parlament). Ah, i vull deixar clar que això de debatre els Valors posa molt nerviós als incompetents, a la dreta, als oportunistes i als poderosos de l’ordre econòmic i mediàtic però, per altra banda, il•lusiona a les minories sense veu i estimula als més competents, als científics i als idealistes revolucionaris (això és una altra conferència pels qui vulguin dades concretes). El més determinant de tot això és que hi ha precedents i des de fa no més de 12 anys, les millors organitzacions del món ja van funcionant aixì, i ho fan amb èxit (tinc dades).