LA MAJORIA COM A METÀFORA
Jaume RiuEL PUNT dimarts 15 abril 2008
La majoria de gent, juga a la loteria i espera guanyar algun cop; la majoria dels que conec, volen que hi hagi presons i no les suprimirien pas, però no les volen ni en aquest poble, ni al costat de casa; la majoria vol apujar molt els preus quan es tracta de vendre, i abaixar-los al màxim quan compra; la majoria vol resoldre els problemes de seguida i sense haver de plantejar-los; en futbol i en política, la majoria vol que perdi l'altre; la majoria de ciutadans vol que hi hagi exèrcit per estar segur; la majoria vol que hi hagi control a les fronteres per estar segur; la majoria vol més policia al carrer per estar segur; la majoria diu que el treball és una cosa bona, però voldria viure de renda; la majoria reconeix que els que netegen han de guanyar menys que no pas el que embruten; la majoria repudia la guerra, però admet sense protestar la fabricació d'armes; la majoria vol prevaldre sobre les minories; la majoria vol obtenir bons resultats amb el mínim d'esforç; la majoria s'oposa al traçat de línies d'alta tensió, però cuina amb placa vitroceràmica i té aire condicionat a casa; la majoria segueix la moda; la majoria veu la televisió i, en definitiva, la majoria pren decisions a partir d'estímuls publicitaris perquè, si no fos així, la publicitat no existiria.
En una democràcia la majoria té raó, encara que cregui que la loteria s'ha inventat perquè toqui, encara que cregui que les presons són inevitables i serveixen per fer front a la delinqüència, encara que cregui que l'economia de mercat és una bona idea, encara que davant dels problemes no es plantegi plantejar-los, encara que gaudeixi més de la derrota del contrincant que de la victòria pròpia, encara que identifiqui la seguretat amb la policia, la seguretat amb el control fronterer, la seguretat amb l'exèrcit i la seguretat amb la fabricació d'armes. Malgrat tot això, en una democràcia la majoria té la raó.
He analitzat els estímuls que es fan servir en la publicitat comercial i coincideixen fil per randa amb la intenció dels eslògans d'una campanya electoral, perquè els uns i els altres s'adrecen al mateix públic: la majoria.
En tota la publicitat, comercial o política, ens ofereixen la possibilitat de tenir més poder sobre "els altres", ens garanteixen la seguretat en tots els nivells, en proposen reduir l'esforç personal perquè ja "ens ho farà un altre", o ens ho farà un giny electrònic, i ens descobreixen la capacitat que tindrem de prendre decisions a partir de les dades que ens proporcionen, políticament correctes, és clar.
Per tot plegat i d'acord amb el què vol la majoria, resulta que cap publicitat, ni política ni comercial, no ens proposarà mirar a fora de la peixera per fer un exercici de criteri, políticament incorrecte, i així no comprar res que vagi en envasos irrecuperables, parar la producció d'armes, suprimir els exèrcits, o revisar la Constitució, per exemple.
Així doncs, la majoria no m'interessa perquè la majoria no és un valor, la majoria és només una metàfora.
En una democràcia la majoria té raó, encara que cregui que la loteria s'ha inventat perquè toqui, encara que cregui que les presons són inevitables i serveixen per fer front a la delinqüència, encara que cregui que l'economia de mercat és una bona idea, encara que davant dels problemes no es plantegi plantejar-los, encara que gaudeixi més de la derrota del contrincant que de la victòria pròpia, encara que identifiqui la seguretat amb la policia, la seguretat amb el control fronterer, la seguretat amb l'exèrcit i la seguretat amb la fabricació d'armes. Malgrat tot això, en una democràcia la majoria té la raó.
He analitzat els estímuls que es fan servir en la publicitat comercial i coincideixen fil per randa amb la intenció dels eslògans d'una campanya electoral, perquè els uns i els altres s'adrecen al mateix públic: la majoria.
En tota la publicitat, comercial o política, ens ofereixen la possibilitat de tenir més poder sobre "els altres", ens garanteixen la seguretat en tots els nivells, en proposen reduir l'esforç personal perquè ja "ens ho farà un altre", o ens ho farà un giny electrònic, i ens descobreixen la capacitat que tindrem de prendre decisions a partir de les dades que ens proporcionen, políticament correctes, és clar.
Per tot plegat i d'acord amb el què vol la majoria, resulta que cap publicitat, ni política ni comercial, no ens proposarà mirar a fora de la peixera per fer un exercici de criteri, políticament incorrecte, i així no comprar res que vagi en envasos irrecuperables, parar la producció d'armes, suprimir els exèrcits, o revisar la Constitució, per exemple.
Així doncs, la majoria no m'interessa perquè la majoria no és un valor, la majoria és només una metàfora.
